Anem a la Fira.

Avui arrenca la 14a Fira Modernista de Terrassa. Aquesta tarda, a partir de les 19 h. al davant de l'entrada del Mercat de la Independència, pel Raval de Montserrat, actuem els Minyons juntament amb els Castellers del Poble Sec.

Actes al local dels Minyons.

Contra el nazisme, ni un pas enrere!!!

Tess Asplund plantant cara tota sola davant d'una marxa de neonazis a Suècia l'1 de maig

Carlos González: "Nens manipuladors?"

(Article del Carlos González publicat al Criatures del diari Ara del passat dissabte 23 d'abril).

Una preocupació freqüent dels pares (o una idea que sovint altres persones volen transmetre als pares) és que els nens petits ens manipulen, que ploren “per sortir-se amb la seva”, que “es provoquen el vòmit”, que “fan comèdia” i “saben llatí” (Tant de bo! Fa dècades que cap nen sap llatí).

Etimològicament manipular vol dir “fer coses amb les mans”. Contínuament manipulem coses: el bolígraf o l’ordinador, la forquilla o el pom de la porta. En aquest sentit, ser manipulador no té res de dolent, i els cuiners no es queixen quan els diuen manipuladors d’aliments.

Els nens més petits no poden manipular res amb les mans. No poden cuinar ni menjar sols, no poden vestir-se, no poden rentar-se la roba ni el cul. Necessiten que algú faci tot això per ells. Podríem dir que manipulen mentalment els adults perquè aquests manipulin físicament el món. No ho fan per aprofitar-se’n o fastiguejar, no ho fan per gust o per maldat. Ho fan per sobreviure. Necessiten que algú els cuidi, alimenti i protegeixi, i per aconseguir-ho somriuen o ploren o fan uns sorollets o ens miren amb una cara que fa que no ens hi podem resistir. Ho fan de forma instintiva, sense pensar (ja que encara no pensen).

Però manipular té un altre sentit, el d’enganyar astutament, sovint fingint falsos sentiments, per obtenir les nostres finalitats egoistes. És en aquest sentit pejoratiu que sovint s’acusa els nens petits de ser manipuladors. És injust, és ofensiu (dir a un adult “Ets un manipulador” és una ofensa greu) i és fals.

No, els nens petits no poden ser manipuladors perquè senzillament no tenen la capacitat mental per ser-ho. Només cap als quatre o cinc anys desenvolupen plenament la teoria de la ment, la capacitat d’atribuir als altres i a un mateix creences, coneixements, desitjos i intencions, i de comprendre que els desitjos, intencions i coneixements dels altres poden ser diferents dels propis. Sense teoria de la ment no es pot fingir, enganyar o manipular. Un nen de dos anys és incapaç de pensar coses com “Si amago els trossos del got que he trencat, la mare no se n’adonarà i no em renyarà”, “Si faig veure que ploro, s’espantaran i m’acabaran comprant el gelat” o “Si faig això que m’han prohibit, davant seu i somrient, se sentiran humiliats i perdran autoritat i jo seré l’amo”.

No es deixi manipular per familiars, veïns o experts, no permeti que l’enganyin fent-li creure que el seu fill és fals, astut i dolent. Quan un nen plora, és que plora de veritat. I quan vostè l’agafa i el consola, és que l’estima de veritat. Suposo. Perquè els adults sí que tenim la capacitat de fingir.

El "temazo" del dimecres. La Troba de Kung-Fú - "Flor de primavera".

De l'àlbum "A la panxa del bou", de l'any 2010, un tema molt primaveral de La Troba de Kung-Fú, el grup de La Garriga format pel Joan Garriga després de la dissolució dels mítics Dusminguet. Rúmbia style!

400 anys de la mort de William Shakespeare.

(El món sencer és un escenari) 

All the world's a stage,
And all the men and women merely players;
They have their exits and their entrances,
And one man in his time plays many parts,
His acts being seven ages.
 At first, the infant,
Mewling and puking in the nurse's arms.

Then the whining schoolboy, with his satchel
And shining morning face, creeping like snail
Unwillingly to school.
 And then the lover,
Sighing like furnace, with a woeful ballad
Made to his mistress' eyebrow.
 Then a soldier,
Full of strange oaths and bearded like the pard,
Jealous in honor, sudden and quick in quarrel,
Seeking the bubble reputation
Even in the cannon's mouth.
 And then the justice,
In fair round belly with good capon lined,
With eyes severe and beard of formal cut,
Full of wise saws and modern instances;
And so he plays his part.
 The sixth age shifts
Into the lean and slippered pantaloon,
With spectacles on nose and pouch on side;
His youthful hose, well saved, a world too wide
For his shrunk shank, and his big manly voice,
Turning again toward childish treble, pipes
And whistles in his sound.
 Last scene of all,
That ends this strange eventful history,
Is second childishness and mere oblivion,
Sans teeth, sans eyes, sans taste, sans everything.

1 de Maig.

L'Òscar, nou regidor a l'Ajuntament de Terrassa: garantia d'honestedat.

L'Òscar prometent el càrrec al ple del passat dijous (Foto: Ajuntament de Terrassa).

M'acabo d'assabentar a través de la premsa digital que l'Òscar Monterde, a qui havia fet de cap de pioners a l'Agrupament Escolta Mossèn Homs cap a finals del segle passat, ha entrat com a regidor per Terrassa en Comú a l'Ajuntament de Terrassa. Me n'alegro per ell, i per tota la ciutadania de Terrassa. 

Estic convençut que si a les institucions públiques hi arribessin moltes persones com l'Òscar, les coses anirien molt millor de com ens han anat fins ara.

Enhorabona i bona feina!!