(Article de l'escriptor i llicenciat en Filologia, David Cirici, aparegut al diari Ara d'aquest passat dissabte).
S’acaba el curs i penso que ha sigut dur, cansat. Cansat de tantes hores de classe. No ho dic per mi, ni pels meus col·legues. Ho dic, sobretot, pels alumnes. A això de les classes ens hi hem avesat, perquè es practica des dels temps més remots, però no deixa de ser un sistema ben bèstia.
Que ningú no es pensi que els nois ens escolten atentament durant seixanta minuts. Les classes tenen vint minuts bons, potser mitja hora. La resta és palla, repetició i repàs. I com més classes, menys intenses. Tothom sap que l’última classe del dia s’aprofita molt menys que la primera o la segona.
Fem massa hores de classe. I per raons d’ordre, però també de seguretat, massa poques activitats fora de les aules. Si les hores de classe fossin una garantia de bons resultats, encara. Però ja s’ha repetit mil vegades que els països d’Europa amb millors resultats docents són, precisament, els que fan menys hores. A Finlàndia, com a Suècia, amb unes 250 hores menys que nosaltres, obtenen els millors resultats d’Europa. Naturalment, no hem de deduir que tenen més bons resultats perquè fan menys hores, però és clar que més hores no milloren el nivell. La feina més important es fa a les escoles de primària, no a les de secundària. I l’èxit de les escoles sueques i finlandeses és el resultat, sobretot, de considerar la feina de mestre de primària al més alt nivell, tant pel sou com pels estudis i proves que s’exigeixen per accedir al cos de professors. Menys hores, més ben aprofitades, i més combinades amb activitats docents que no responguin al model convencional de la classe.
Imagineu-vos, per un moment, que cal tancar els centres d’ensenyament a causa d’una epidèmia, o perquè l’Estat s’arruïna, o perquè en Montoro continua de ministre, la Generalitat fa suspensió de pagaments i ens envien a casa. Imagineu-vos que heu d’organitzar vosaltres l’educació dels vostres fills, amb l’ajut de professors o no, en funció dels vostres recursos. ¿A algú se li acudiria tancar els seus fills en una habitació, fer-los seure en un pupitre i anar fent passar els professors, una horeta cadascun, des de quarts de nou fins a quarts de tres, amb trenta minuts d’esbarjo per menjar-se un entrepà en un pati de ciment? Segur que, amb el bon temps que fa en bona part del territori d’aquest país, moltes classes les faríeu a l’aire lliure. I segur que els faríeu fer menys hores de classe.
A l’estiu, si els vostres fills han d’estudiar alguna assignatura que els ha quedat pendent, o han de fer deures de repàs, ¿quantes hores aconseguiu que s’asseguin i treballin?
