"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 9 de gener del 2017

Ha mort Zygmunt Bauman (1925-2017).


















Avui ha mort a Leeds (Anglaterra) a l'edat de 91 anys el sociòleg polonès Zygmunt Bauman, creador del concepte de societat líquida i ferm defensor dels drets humans i dels pobles, tal i com va fer palès signant el manifest "Deixeu votar els catalans" juntament amb altres personalitats d'arreu del món.

El desembre del 2011 vaig publicar aquesta entrevista que li va fer el Carles Capdevila per al diari Ara, on expressava algunes de les seves idees i desenvolpava el concepte de societat líquida.

Vull destacar una de les seves idees que crec força encertada: "La societat de consum triomfant té un patró: la fidelitat mentre duri la satisfacció."

DEP

diumenge, 8 de gener del 2017

Per què l'esport femení (en general) com a espectacle no interessa (ni a les dones)?






















Aquesta tarda, mandrejant al sofà de casa i fent zapping amb el comandament de la tele, he passat per un canal esportiu on oferien un partit de la lliga de futbol femení entre els equips del Barça i el Llevant. A l'estadi (mini estadi) hi havia una presència molt minsa d'espectadors. Vaja, per no dir gairebé ni déu. 

Aleshores el meu cap ha iniciat un debat intern al voltant d'aquest fet. Per què l'espectacle esportiu practicat per dones no interessa al públic en general (més enllà del tennis, els salts de trampolí o la gimnàstica)? És simplement una qüestió de visibilitat mediàtica o hi ha altres factors que ho determinin? L'aspecte mediàtic és important, però convé recordar que el futbol masculí com a espectacle té més d'un segle de vida i ja aleshores s'omplien estadis amb milers d'espectadors per presenciar els partits, i que jo sàpiga no hi havia el seguiment mediàtic que hi ha avui en dia...

Per altra banda, trobo un punt hipòcrita l'actitud de certs col·lectius que critiquen l'escassa atenció dels mitjans cap a l'esport femení. Jo crec que els mitjans procuren oferir als espectadors allò que els espectadors demanden, i queda clar, veient el nombre d'espectadors que van als recintes a veure a uns i altres en viu, què interessa més. O creieu que no hi hauria més futbol femení televisat si a cada partit hi hagués desenes de milers d'espectadors?

A mi personalment m'encanta l'esport, i m'agrada seguir-lo per la tele. Però reconec que l'esport femení (com a espectacle) el segueixo ben poc. I no té res a veure amb el sexe dels que el practiquen, si no del nivell d'emoció que em transmeten uns i/o altres. Quan veig a una gimnasta fent equilibris a la barra, o donant tombarelles a l'aire m'emociona i m'impressiona. Però rarament m'emociono o m'impressionen les jugadores de futbol, d'hanbol o de bàsquet al nivell que ho poden fer els homes. Al mateix nivell i sense que hi tingui res a veure el gènere, anys enrere preferia veure un partit de bàsquet de l'NBA que un de la lliga d'aquí, ja que el nivell de joc d'uns i altres era molt diferent. Avui en dia la cosa s'ha igualat bastant i aquí es poden veure jugades del mateix nivell d'espectacularitat que allà.

Potser ´si l'esport femení continua evolucionant, arribi un dia que gaudeixi tant o més veient un partit de futbol de dones com un d'homes. De moment però crec que encara estan bastant allunyats pel que fa a espectacularitat.


divendres, 6 de gener del 2017

Cavalcada de reis a Terrassa.


Ahir els carrers del centre de Terrassa van tornar a omplir-se de gom a gom per a rebre a la comitiva dels Mags d'Orient. Tinc entès que és l'acte més multitudinari dels que es fan a la nostra ciutat. Milers d'infants, molt ben acompanyats ni que sigui per un dia, s'apropen al pas de les carrosses per a saludar els Mags i els seus patges, i per a recollir algun dels milers de caramels que aquests reparteixen.

Des de fa gairebé un segle, el Centre Social Catòlic s'encarrega d'organitzar aquesta cavalcada. És de lloar la implicació (desinteressada?) de tanta gent al llarg de tots aquests anys. M'agradaria de cara a futures edicions veure alguns negres "naturals" més entre els integrants de la comitiva. Crec que a Terrassa hi ha suficients persones d'aquest color de pell com per estalviar-nos maquillatge i impostura. Potser no n'hi ha gaires de la classe social dels membres de l'entitat organitzadora que es puguin sufragar les despeses per poder formar part de la comitiva, però estic convençut que amb la col·laboració (desinteressada?) de tots els patrocinadors que es publiciten durant l'espectacle, aconseguirem populartizar encara més aquesta festa tan entranyable.








dijous, 5 de gener del 2017

Estimulants exemples. Robert Marchand.


De tant en tant, els mitjans de manipulació ens ofereixen alguna notícia d'aquelles que ens emocionen i ens fan veure les coses amb una mica més d'optimisme i esperança. El cas del Robert Marchand, un ciclista francès de 105 anys, és un d'aquests. Ahir aquest veteraníssim esportista va tornar a pujar a la seva bicicleta per recórrer 22'54 km. en una hora i establir un nou rècord de longevitat en la pràctica esportiva.  

Això sí que és una autèntica fita, i no guanyar medalles, campionats i premis.

Robert, el deixant de la teva bici ens marca el camí!!!

dimecres, 4 de gener del 2017

El "temazo" del dimecres. Ebri Knight - "Sàvia i rebel"


Els Ebri Knight són un grup d'Argentona, al Maresme, que fan una fusió de música celta i folk amb tocs de rock i punk. Els seus concerts són festa pura i transmeten molta energia des de l'escenari. Des del seu inici l'any 2004 ja han tret 3 àlbums. Aquest tema és del seu segon àlbum titulat "La palla va cara" de l'any 2013.

dimarts, 3 de gener del 2017

Fontsere: un cartellista per la llibertat. (1916-2007).


Demà es compleixen 10 anys que ens va deixar el cartellista català Carles Fontseré (Barcelona, 1916 - Girona, 2007), que va col·laborar activament amb el bàndol republicà en l'elaboració de cartells propagandístics per a mobilitzar els antifeixistes. Va patir l'exili i fins i tot va passar pel camp de concentració de Saint Cyprien a França. L'any 1973 va tornar a viure a Catalunya. Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1985.












dilluns, 2 de gener del 2017

Ciutat de les Arts de València.


Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.





























No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble. 
 
(Fragment de "Propietats de la pena" de Vicent Andrés Estellés).