Nen, no em toquis els ous!

Vieja friendo huevos (Velázquez, 1618).

- Àvia, de veritat que els angelets tenen ales?
- Si fill meu. Ens segueixen arreu i ens vigilen.
- I també em segueixen quan vaig a fer les meves necessitats?
- Suposo fill meu. No ens deixen sols ni de nit ni de dia.
- I els angelets també caguen i pixen?
- Doncs m'imagino que sí... La veritat és que no m'ho havia preguntat mai.
- I on deu anar a parar el que pixen i caguen?
- Mira nen, ni ho sé ni m'importa! No veus que ara estic fregint aquests ous i no m'interessa parlar de pixats i de merdes?
- Doncs jo àvia crec que ara mateix m'estic cagant a sobre...
- Doncs ja saps, la comuna és al fons a la dreta.
- Ja, però que en faig del pa i de l'oli?
- Guaita, no em toquis més els ous i fes el que calgui.


Modesta parcitipació als relats breus del mes de febrer.

Calçots, Falcons i Govindes a Minyons.

Jornada de convivència i retrobament amb calçots, falcons i govindes al local dels Minyons de Terrassa. Un any més, coincidint amb l'inici de la temporada, unes 180 persones han gaudit d'una jornada assolellada per començar a escalfar motors de cara a la nova temporada castellera.

Prou excuses! Acollim ara!

Multitudinària manifestació per l'acollida de refugiats, aquesta tarda baixant per Via Laietana (Foto: Ara).

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre...
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries "sí"
      en un altra llengua.
T'hauries criat
     d'una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega...
Tindries amics
     i jocs d'una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre. Podries ....podries...
      Per tot això pensa
que importa tenir
      LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.
Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d'ell
      podria ser teva.

(Podries, Joana Raspall, 1998).

Refugiats sirians (Foto: National Geographic).

La fiscal Ana Magaldi ben retratada al Polònia.

Avui l'aplaudiment és per als guionistes del Polònia i el gag que van crear per al programa d'ahir al voltant del cas de la fiscal de Barcelona, de les suposades amenaces i insults i la posterior roda de premsa. Un fidel retrat de la realitat. I una interpretació i caracterització de la fiscal molt aconseguida.

Sort que ens ho prenem amb humor...

Teatro del bueno...

La fiscal compungida...

La fiscal atrevida...

Un "aplaus" per a la fiscal en cap de Barcelona, i estilet de la causa nacionalista espanyola, Ana Magaldi, que l'altre dia va muntar una roda de premsa (sense acceptar preguntes dels periodístes per "supuest"...) per condemnar els "greus" insults i amenaces que va rebre d'uns manifestants independentistes a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el dia de l'inici del judici a Mas, Rigau i Ortega.

Veient la foto del dia dels fets, amb la fiscal darrera les tanques a més de 50 metres dels manifestants, no semblava pas massa atemorida o cohibida. Més aviat la veig desafiant i altiva.

Pur teatre unionista.

El "temazo" del dimecres. Marina Rossell - "Quanta guerra".

El passat dissabte al concert pels refugiats al Palau Sant Jordi vaig tenir l'oportunitat d'escoltar la interpretació en directe d'aquest preciós tema, inclòs a l'àlbum "Cançons de la resistència" (Satélite K, 2015), per part de la seva autora, la Marina Rossell, acompanyada del gran Paco Ibáñez. 

Quina veu la de la Marina Rossell! Quin sentiment! Sense artificialismes innecessaris. Com li cantaria una mare al seu fill. I en la nostra llengua!!! Gaudim-la mentre puguem.

Fora privilegis! Prou segregació! Stop concerts educatius!!

Vídeo realitzat pel Sindicato de Trabajadores de la Enseñanza (STE) de Castella La Manxa, que ha aixecat ampolles a la Federació Catòlica d'Associacions de Pares d'Alumnes (CONCAPA), que s'han queixat perquè aquest vídeo "ataca la llibertat de les famílies per poder triar l'educació i el centre educatiu que vulguin per als seus fills".

Totalment fora de lloc la queixa. Ningú vol prohibir a ningú que pugui triar l'educació que vol donar als seus fills i l'escola, però el diners públics per a l'escola pública, i qui vulgui privilegis que se'ls pagui de la seva butxaca. De la meva ni un duro!!