Justícia injustificable.

Va, qui s'anima a afirmar que la justícia és "igual per a tots i totes"??

El "temazo" del dimecres. Radio Tarifa - "Rumba argelina".

Cançó inclosa en l'àlbum, de títol homònim, que va significar el debut discogràfic del grup madrileny l'any 1993. D'estil flamenc-andalusí, cal destacar la inconfusible veu del ja finat cantant, Benjamín Escoriza, que juntament amb els sons de les darbukes, flautes, llaud, etc., aconsegueixen crear unes músiques que, fins a cert punt, hipnotitzen.

M. Jesús Comellas: "Repercussions de la sobreprotecció".

(Article de la Doctora en Psicologia i professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de l'UAB, Maria Jesús Comellas, per al Criatures del diari Ara del passat dissabte).

En les trobades de grups familiars i en el context escolar sempre és freqüent parlar de sobreprotecció. Però això no vol dir que estigui clara la interpretació ni la frontera entre la protecció i la sobreprotecció. Perquè les criatures puguin desenvolupar-se, madurar i adaptar-se a l’entorn, han de poder fer un procés de creixement, descoberta, experimentació i aprenentatge, en petites dosis, que és de llarg recorregut.

Aquest procés, lògicament, es fa amb l’acompanyament de les persones de l’entorn, adultes o de diferents edats, que donen confiança i mostren els possibles riscos i maneres de fer perquè la resposta es vagi donant. De manera tranquil·la i apropiada. L’objectiu és clar: que la criatura pugui cuidar-se i prendre decisions que no siguin inadequades o que generin més riscos dels necessaris.

Queda clar que des de les primeres edats la criatura vol créixer i va mostrant interès per experimentar i, en cas que no ho faci, val la pena oferir-li oportunitats i situacions acompanyades perquè adquireixi més seguretat. Dit tot això, i si tots som conscients que és un procés natural en el desenvolupament de les criatures, ¿per què aquest tema és sempre al centre del debat? ¿I per què, en molts moments, sorgeixen respostes que interpreten aquest creixement com una exigència inapropiada? Per què es transmeten més pors de les que són estrictament necessàries? Per què es dona ajuda quan no cal?

S’ha comprovat com la canalla sobreprotegida té menys iniciativa, més pors, menys seguretat i, per què no dir-ho, més comoditat. A més, és molt més exigent amb qui l’envolta, perquè veu lògic aquest suport innecessari. Tenint clar això, ¿per què es planteja que afavorir les demandes innecessàries de la canalla genera una fortalesa més gran de les relacions i els vincles afectius? Construir i reforçar els vincles afectius no està, en cap cas, en contradicció amb les demandes i propostes que es facin per potenciar el desenvolupament i la maduresa de l’infant.

Les demandes serenes, estables i que obren oportunitats són una mostra de la confiança en les possibilitats que té la canalla i han de ser la base per evitar dificultats i inseguretats quan no sigui possible l’acompanyament adult.

Nen, no em toquis els ous!

Vieja friendo huevos (Velázquez, 1618).

- Àvia, de veritat que els angelets tenen ales?
- Si fill meu. Ens segueixen arreu i ens vigilen.
- I també em segueixen quan vaig a fer les meves necessitats?
- Suposo fill meu. No ens deixen sols ni de nit ni de dia.
- I els angelets també caguen i pixen?
- Doncs m'imagino que sí... La veritat és que no m'ho havia preguntat mai.
- I on deu anar a parar el que pixen i caguen?
- Mira nen, ni ho sé ni m'importa! No veus que ara estic fregint aquests ous i no m'interessa parlar de pixats i de merdes?
- Doncs jo àvia crec que ara mateix m'estic cagant a sobre...
- Doncs ja saps, la comuna és al fons a la dreta.
- Ja, però que en faig del pa i de l'oli?
- Guaita, no em toquis més els ous i fes el que calgui.


Modesta parcitipació als relats breus del mes de febrer.

Calçots, Falcons i Govindes a Minyons.

Jornada de convivència i retrobament amb calçots, falcons i govindes al local dels Minyons de Terrassa. Un any més, coincidint amb l'inici de la temporada, unes 180 persones han gaudit d'una jornada assolellada per començar a escalfar motors de cara a la nova temporada castellera.

Prou excuses! Acollim ara!

Multitudinària manifestació per l'acollida de refugiats, aquesta tarda baixant per Via Laietana (Foto: Ara).

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre...
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries "sí"
      en un altra llengua.
T'hauries criat
     d'una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega...
Tindries amics
     i jocs d'una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre. Podries ....podries...
      Per tot això pensa
que importa tenir
      LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.
Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d'ell
      podria ser teva.

(Podries, Joana Raspall, 1998).

Refugiats sirians (Foto: National Geographic).

La fiscal Ana Magaldi ben retratada al Polònia.

Avui l'aplaudiment és per als guionistes del Polònia i el gag que van crear per al programa d'ahir al voltant del cas de la fiscal de Barcelona, de les suposades amenaces i insults i la posterior roda de premsa. Un fidel retrat de la realitat. I una interpretació i caracterització de la fiscal molt aconseguida.

Sort que ens ho prenem amb humor...