Dia 9 a la República Dominicana.

Vista panoràmica de l'estadi Quisquella de Santo Domingo.

Un dia més a Santo Domingo i unes quantes experiències noves viscudes. Aquest matí he acompanyat al propietari d'un colmado fins al mercat principal per comprar uns plàtans, cebes, i alguna cosa d'embotits i formatge. He vist com de decadent i brut és el mercat de carrer on paren els camions amb la mercaderia i per on molts es busquen la vida. He vist gent afaitar-se al carrer, porcs arreplegant qualsevol merda entre la merda, i deixalles per tot arreu. 

Per la tarda, fent un volt m'he topat amb una paradeta de llibres del ministeri de cultura. Buscant una llibreria que no trobava (realment no sé si en deu haver alguna en tot Santo Domingo) he topat amb aquest lloc i m'he comprat un dels principals llibres de les lletres dominicanes segons el paradista: La Sangre, de Tulio Manuel Cestero, escrita l'any 1913. 

Per la tarda m'he anat cap a l'estadi de beisbol Quisqueya Juan Marichan, nom en honor a un dels més grans jugadors de beisbol dominicans de tots els temps. Hi he arribat en dos taxis compartits. Van fent sonar el clàxon i pots pujar si va en la ruta que t'interessa. EL viatge solament costa 25 pesos. A la tornada però he hagut de contractar un servei per a mi sol, ja que no n'hi havia de compartits i m'ha sortit per 250 pesos.

Pel que fa al partit, es juguen les fases finals de la lliga dominicana i queden tan sols 4 equips. Dos de la capital, un de Santiago i un altre de San Francisco. Avui s'enfrontaven els dos de la capital, els Leones de Escogido i els Tigres del Licey. L'ambient era espectacular i les aficions es barregen sense problemes tot i que no paren de criticar-se i fotre bulla entre ells. Tenint en compte que en aquest país les armes són legals i que molta gent en té, i a més a més pots comprar alcohol a dojo a dins de l'estadi, m'estranya que no hi hagi aldarulls greus. Avui el partit s'ha decantat en la tercera i quarta entrada amb dos i dos homeruns dels de Licey. Al final, 4-1.

Àrea dels plàtans i les bananes al mercat d'abastiments.

Bicicleta carregada de canya de sucre.

Govern municipal, plaza Colón i carrer del Conde.

Partideta de dominó a la plaza de Colón.

EL batejador de los Leones de Escogido en plena acció.

Al colmado del Rafael.

Dia 8 a la República Dominicana: Santo Domingo.

Pati de l'Island Life Backpackers Hostel.

Santo Domingo em sembla una ciutat plena de vida als carrers i una mica descuidada. La zona colonial tot i ser ben maca té contrastos força impactants, amb carrers i places ben cuidats i altres que no. Pel que sé, a la zona colonial hi viu gent de classe mitja, i hi ha bastanta activitat tot i que no és el principal centre comercial de la ciutat. La majoria de turistes creueristes paren a la desembocadura del riu Ozama i fan una visita llampec a la zona colonial i tornen a pujar al vaixell.

Per tot arreu trobes gent parada petant la xerrada. Ja sigui a la porta d'un dels tradicionals colmados, on venen una mica de tot i on, principalment, els locals s'abasteixen d'alcohol, o a qualsevol escala o graó dels edificis. En petits grups, en parelles o totalment sols, sempre és una bona ocasió per seure a xerrar o per contemplar el pas del temps.

Els colmados acostumen a posar música a tot drap i tenen una clientela fidel, també a l'hora de comprar les cerveses o el ron. El rom és ben barat i les principals marques són Brugal i Barceló. La cervesa bàsicament la Presidente, ja que té el monopoli del sector i fins i tot estipula els preus. Venen tres mides d'ampolla (la de 33 cl, la de 1 l. i la de 1'5 l., que mantenen fresques embolicant amb una bosseta de paper fi.

M'expliquen que a Santo Domingo hi ha una important comunitat haitiana i que de moment conviuen en harmonia, tot i que en qualsevol moment pot passar alguna cosa. Els Dominicans, pel que he comprovat, veuen amb cert recel als haitians i diuen que són bastant primitius, i que amb els calés són del pitjor. Se'ls reconeix per la foscor pujada de la pell, i pel seu idioma crioll, una barreja de francès i indígena.

Memorial i mausoleu als herois de la pàtria.

Locals jugant a escacs en una de les artèries principals del sector colonial.

Plaza Colón.

Més clar l'aigua.

Típic plat a base d'arròs amb mongetes (habichuelas), tall i ensaladilla.

Trobada de veterans del bàsquet, esport molt popular a la Rep. Dominicana.

Entrant al 2018 a Santo Domingo.

Ahir vaig poder celebrar l'entrada d'any nou envoltat de bona gent d'arreu del planeta. Els del hostel Island Life Backpackers van organitzar festeta pels que estem allotjats aquí (algun alemany, espanyol, italians, ianquis, brasilers, suisses, anglesos, austaliana, finlandeses, canadenc, dominicà, i fins i tot un gran danès), i més tard vam sortir per unir-nos a la festa dels locals. Molta birra, molt ron, molta bachata, merengue i salsa, i moltes ganes que tot canviï aquest any en alguns aspectes, i que res canviï en altres.

2017, l'any que vam viure intensament.

Se'n va el 2017, l'any que els catalans recordarem per sempre més com l'any que vam començar a plantar cara (literalment) a l'estat espanyol, que se'ns ha mostrat amb la seva autèntica cara antidemocràtica, catalanòfoba i violenta. La lluita continua (amb conciutadans, injustament i trista, presos, o a l'exili), i sabem que les armes de l'estat són poderoses, però també sabem que res podran contra un poble unit, alegre i combatiu. Ho aconseguirem!

Pel que a mi respecta, aquest 2017 ha estat un any satisfactori en línies generals. Malgrat la tensió del moment, he de reconèixer que estic més excitat (políticament) que un adolescent a la piscina del càmping, i que deleixo per saber quins esdeveniments polítics ens ofereix el 2018. Pel que fa a la feina, continuo treballant a Terrassa, que és un què, i fent allò que més m'agrada, l'especialitat d'educació física, i en un ambient força relaxat, així que poc més puc demanar. laboralment parlant. 

Enguany he pogut continuar viatjant, i he sumat nous llocs i noves persones al meu compte corrent. Perú i República Dominicana, on em trobo en aquests moments aprofitant l'aturada hivernal han estat els desplaçaments més llunyans, però no he deixat tampoc de moure'm pel territori i més enllà. Per al record queda el viatge llampec en cotxe a Brussel·les per a la manifestació del 7 de desembre. Molt bèstia! I la setmana santa per Castella, visitant llocs com Zamora, Valladolid, Salamanca...

Pel que fa a la pràctica esportiva, el canvi en l'horari laboral ha fet que deixi una mica apartada les bicis (BTT i carretera) de moment, i m'he centrat més en la piscina i les passejades a la muntanya o per Terrassa. El gimnàs del Q-Sport el visito poc perquè em fa bastanta mandra. Ara bé, la zona de l'Spa sí que la conec bé! ;-)

Pel que fa als castells, enguany no ha estat un any especialment reeixit per als Minyons, però bé, anem fent. Com que ja forma part de la família, doncs saps que passi el que passi allà hi seré, i també hem tingut algun dia de joia tanmateix. I he acabat l'any d'una manera insospitada, pujant novament al tronc d'un castell, a Vilafranca del Penedès, meca dels castells, amb motiu del castell intercasteller per a la llibertat dels presos.

Pel que fa a les aficions, he llegit menys llibres que mai segurament. He llegit molt, però pocs llibres, degut en part a l'interès màxim que he tingut en els temes del país. El cine no recordo haver-lo trepitjat més enllà d'alguna peli al Perú, i el teatre tres o quatre cops a Terrassa. Concerts un munt com de costum. Per recordar, especialment, el comiat del Raimon al Palau de la Música, i també, per emotiu i extraordinari, la trobada de artistes folc al Tradicionàrius a finals de novembre.

Bé, i totes les trobades amb amics, familiars, coneguts i nous coneguts, al voltant d'una taula, al carrer, o fent la cerveseta, o el cafè o el que sigui, que potser per ben acostumats valorem menys, però que necessitem com l'aire que respirem. Malgrat també va bé de tant en tant desconnectar de tothom i aïllar-se una mica. Per salut mental.

Apa, ja he deixat anar el rotllo. Bona entrada d'any i fins aviat!

Dia 4 Rep. Dominicana: La Romana - Boca Chica

Plaza Duarte a La Romana

Avui he marxat de La Romana direcció Boca Chica, una ciutat d'uns 70.000 habitants popular per tenir la platja banyable més propera a la capital. Així doncs, és un lloc de peregrinatge habitual dels habitants de la capital quan tenen vacances o en dies festius, ja que ho tenen a una mitja hora.

Pel que m'ha explicat el propietari alemany-cubà de l'hotel on he parat, aquesta ciutat va ser la primera on es va construir un gran hotel turístic a l'illa, un ja llunya 1956 crec recordar... El propi president del país de l'època va ser el percussor d'aquesta font d'ingressos per al país, que rep uns 6 M de turistes a l'any. El nombre de ressorts ha anat augmentant any a any per tota l'illa, i creu l'alemany que la bombolla turística petarà tard o d'hora.

Un altre dels inconvenients del turisme de masses és l'aparició quasi irremeiable de buscavides locals que volen fer negoci a costa dels turistes. Avui me n'he trobat a dos que volien pagar-se la festa a costa meva, tot i que han anat a topar amb un gat vell. Només arribar a la platja de Boca Chica ja m'han entrat amb la vella tàctica de preguntar la procedència i començar a explicar els seus lligams amb el país. Que si la família a Madrid, un amic a Barcelona... i així et van portant al xiringuito on tenen comissió perquè vagis a fer despesa. I un cop assegut s'han assegut amb mi i anar donant "palique", fins que han vist que no estava gaire per la tasca de convidar-los a uns rons amb cola com volien i s'ha acabat la conversa i l'amistat.

En aquesta ciutat has d'anar amb compte amb els preus, perquè et carreguen dues taxes, l'ITBI i la de llei, que t'encareixen el que consumeixis un 28% més del preu estipulat. Poca broma... Ara, a les cartes i menús els preus estan sense aquest càrrec i has de llegir la lletra petita per adonar-te'n.

La platja de Boca Chica és molt popular i gens glamourosa. Molts locals barrejats amb turistes, i molts bars i restaurants a peu de platja, massa a prop i tot. Buscavides de tota mena que passegen per la sorra intentant vendre't alguna artesania, menjar, o et volen fer un massatge o cantar-te una cançó.

 

Església de La Romana.

Estelada al balcó d'un negoci de Boca Chica.

Platja de Boca Chica.

Dia 3 a la República Dominicana.

L'esmorzar, a l'habitació, al hostel de La Romana.

Avui m'he despertat a La Romana, una ciutat de la costa sud de la República Dominicana, a mig camí de Santo Domingo des de Punta Cana. Algun creuer para aquí, tot i que no és de les zones més boniques de l'illa, tot i que té alguna platja interessant i algun altre lloc d'interès. Mireu si hi ha pocs turistes pels carrers de la ciutat que quan em dirigia al hostel que havia reservat, un policia turístic em va parar per dir-me que no continués per la direcció on em dirigia ja que no era gaire segura per a turistes. M'ho deia en anglès pensant que jo devia ser un creuerista despistat. Quan li vaig respondre en castellà que anava cercant el meu hostel em va dir que d'acord, que continués...

D'entre les coses interessants per fer a La Romana, destaquen especialment la visita a la Cueva de las Maravillas, a uns 15 km. direcció Santo Domingo, i les platges dels voltants. Al matí he anat en transport públic fins a la cova (entrada 300 pesos) on un guia et fa un recorregut de 45 minuts. La cova la va descobrir accidentalment un boy-scout de San Pedro de Macoris, i fins l'any 1949 va rebre el nom de cueva Jaguar. La cova té 800 m. d'extensió i es troba a 25 m. de profunditat. Hi ha algunes pintures i gravats a les roques, fetes pels "tainos", antics habitants de l'illa.

A l'hora de tornar cap a La Romana des de la cova, he passat uns minuts d'angoixa esperant un bus que em recollís a l'altra banda de l'autopista, on es troba el complex. Ni parada de bus ni res per l'estil. Allà parat veient passar els vehicles a tota llet i confiant que cap se sortís de la via... Després d'una mitja horeta d'espera ha aparegut un mini-bus que ha parat vint metres més enllà d'on jo era i m'ha recollit.

Per la tarda he anat fins la platja de La Romana, una platja per als locals anomenada La Caleta. Unes vans atrotinades t'hi porten per 15 pesos i van parant recollint a gent pel camí. La platja està molt animada amb bars i restaurants a peu de platja. No és que sigui especialment maca, però està bé per conèixer els costums dels locals. Aquí he fet el meu primer banyet des que estic a l'illa.

A la tornada he tornat en una furgo que s'ha omplert fins dalt de gent, i a l'hora de sortir se m'ha enganxat la xancleta i se m'ha trencat per la part que s'agafa als dits. Afortunadament m'ha passat al costat d'un comerç gran de xinesos i me les he renovat per 130 pesos. He fet un sopar tradicional a base de pollastre a l'ast i patates fregides i cap al hostel. Però no s'han acabat les sorpreses...

Abans d'entrar a la dutxa he encès el ventilador de l'habitació, un d'aquells enganxats al sostre amb grans hèlixs, i després de perdre un cargol que he sentit caure al terra, ha acabat cedint tot ell i ha caigut sobre el meu llit estrepitosament. Quin susto! Per sort m'ha agafat sortint per la porta quan anava a avisar a la propietària que havia caigut un cargol...

M'han portat un parell de làmpades molt cuques per substituir el llum del ventilador i m'han canviat els llençols perquè havien quedat restes de la pantalla del llum que s'havia esmicolat al caure.

Plaza Duarte i ajuntament de La Romana al fons.

Cueva de Las Maravillas.

Pintures a les parets de la cova.

Una iguana en captiveri.

Parada de fruita i verdura al carrer a La Romana.

Moto-taxis a La Romana.

Platja de La Caleta, a la Romana.

Salutacions des de la República Dominicana.

He "redescobert" l'illa de La Española, on es troba situada la República Dominicana, que fou territori espanyol fins l'any 1844, any de la independència. Aquesta illa (repartida amb Haití) fou el primer assentament espanyol a Amèrica, un ja llunyà, i nefast, 5 de desembre de 1492. Encara hi ha locals que anomenen a Espanya com la "madre patria". Si sabessin...  

Actualment l'illa s'ha convertit en un paradís turístic per a estrangers (sobretot canadencs, ianquis, italians, russos, i sud-americans) amb grans i luxosos complexes hotelers a les zones de platja. A mi no m'hi veuran perquè sóc viatger de pedra picada i m'agrada l'aventura, tot i que pel que he pogut comprovar els preus a tot arreu són elevats degut al preu desorbitat d'alguns d'aquests complexes.

Treballadors locals entrant la barca al mar, a Bibijagua.

Un bus cercant monedes.

Avi i neta a La Romana.

Platja de La Dominica.

La Dominica.