Les coses (educatives) clares i la xocolata espesa. Entrevista del diari El Punt-Avui al secretari general del sindicat majoritari de docents, l'Ustec, Ramon Font.
Font, professor de l’institut Bisbe Sivilla de Calella, és des del
2015 el portaveu d’Ustec-Stes, el sindicat més representatiu del món de
la docència.
Quins són els principals eixos de l’acció d’Ustec-Stes?
Intentem
combatre els problemes més grans que té el sistema educatiu català:
l’infrafinançament, la segregació escolar i la falta de democràcia als
centres. Sobre l’infrafinançament, ara tenim una oportunitat d’or amb la
discussió de pressupostos a l’Estat i a Catalunya.
De quant hauria de ser el pressupost d’educació?
El
pressupost d’aquest any, prorrogat, és de 4.963 milions d’euros
executats. Perquè el sistema quedi a la mateixa capacitat de servei que
tenia el 2010, caldrien 7.200 docents: estaríem parlant de 96 milions
d’euros més per al 2019. L’infrafinançament és un problema molt
preocupant. El finançament del sistema educatiu està a un terç del que
hauria d’estar segons la llei d’educació de Catalunya [la LEC]. Hauria
de ser el 6% del PIB i estem en el 2%.
I pel que fa a la segregació?
És
un problema que uns centres recullin alumnat molt per sobre del que és
la realitat sociocultural del barri i d’altres, molt per sota. La
diferència entre la concertada i la pública al mateix barri és de
vegades molt evident. S’anteposa la llibertat de les famílies per
escollir centre al dret que tenen els nens a tenir una bona educació.
Què s’ha de fer per revertir-la?
Una
xarxa pública i única. Vam tirar endavant una ILP que va rebre una
esmena a la totalitat de Junts pel Sí i el PP el 2016 que deia que
volíem una xarxa única que en 10 anys suprimís l’escola concertada, en
el sentit que si algú vol anar a la privada que la pagui. Les polítiques
públiques han de buscar solucions col·lectives i separar l’interès
individual del col·lectiu, que és que els nens tinguin una educació en
un pla d’igualtat.
Per què diuen que hi ha falta de democràcia als centres?
Amb
la transició a la democràcia, es va passar de seleccionar el
professorat a dit a uns claustres assemblearis que triaven la direcció.
Ara la direcció s’escull per concurs, i en la comissió de la selecció la
majoria més un és l’administració; per tant, l’administració selecciona
la direcció. El decret de plantilles que desenvolupa també la LEC dona
la capacitat potencial de triar fins al 50% del professorat a dit. Hi
pot haver un potencial discriminador i implicacions pedagògiques. Si els
nens veuen que un centre és participatiu, entendran que la societat ha
de ser participativa i crítica.
Heu pres posició en contra de la LEC. Per què?
La
LEC és la mare dels ous. Facilita molt el que ens està passant. El
decret d’autonomia dels centres, combinat amb la segregació escolar, és
una barreja explosiva. El decret de direccions afavoreix una estructura
piramidal amb una direcció escollida per l’administració. El decret de
plantilles planteja el problema de la selecció del professorat a dit amb
l’entrevista com a mètode de selecció, i no hi ha res més subjectiu que
això. I el decret d’avaluacions no arriba, però n’anem veient mostres.
Quina esperança teniu en la nova llei que planteja el PSOE?
El
que hem sentit d’entrada està sonant bé, és una millora clara. En les
direccions sembla que va per una altra via; sembla també que vol treure
la recentralització del currículum de la Lomqe, i sembla clar que el
plurilingüisme és competència de les comunitats autònomes.
Ensenyament va presentar recentment el seu pla lingüístic.
L’arriba
a presentar el PP en ple 155 i es munta un merder de ca l’ample. Sí que
és veritat que vol naturalitzar coses que s’estan fent, però no veiem
el model de fer classe en anglès a Catalunya. L’escola ha de ser en
català perquè és una oportunitat d’igualtat real per als nens.
