A Terrassa, CUP!

S'apropen les eleccions municipals del 26 de maig, i ja fa dies, mesos, anys, que tinc clar el meu vot. Malauradament, la CUP no és l'opció majoritària entre els independentistes terrassencs, i en les darreres municipals va aconseguir entrar al consistori amb un únic regidor al més que quatriplicar els resultats de les anteriors eleccions municipals (4.785 el 2015 vots per 868 al 2011). És probable que el vot útil independentista el proper dia 26 vagi cap a altres opcions més mediàtiques i amb majors opcions de disputar l'alcaldia als sociates. En tot cas, a mi això m'importa poc. Jo voto amb el cap i amb el cor, i sempre voto a aquells que realment em representen, i en aquest cas, a dia d'avui només la CUP respon a la meva manera d'entendre la vida i la política. Potser per aquest motiu conec a uns quants dels militants i candidats a la llista municipal. La gran majoria d'aquests, activistes veterans de diferents lluites: feminisme, habitatge, ecologia, antifeixisme...

Endavant les atxes companys i companyes! La lluita continua! Sempre endavant!

Primer castell de 9 de l'any.

Foto: Minyons.

Ahir els Minyons vam actuar a casa, a la Plaça Vella, amb motiu de la 17a Fira Modernista. Em penso que ha estat el primer any que hem actuat per la Fira en diumenge al migdia, ja que en la resta d'edicions en què hem participat ho havíem fet la tarda del dissabte.

Enguany el programa de castells era força ambiciós (5d8, 3d9f, 2d8f, pd6), tot i que era la progressió lògica pel que havíem vingut fent. Si per Sant Jordi havíem estrenat el 2d8f, a Vilanova el 7d8, i a Cerdanyola el 5d8, ahir tocava fer un pas més endavant i afrontar el primer castell de nou de la temporada, el 3d9f. Si us sóc sincer, jo era dels que pensava que aquest 3d9f encara no estava del tot a punt, sobretot per la part baixa, i que convenia no arriscar més del compte i donar-li unes quantes proves més. En tot cas, els tècnics van decidir que era l'hora i va sortir bé la jugada. Tanmateix, el castell va mostrar els mateixos problemes que havia tingut en el darrer assaig del divendres, a nivell de segons, i es va haver de treballar de valent perquè la gent dels pisos superiors poguessin treballar més o menys còmodes sense que la cosa es desquadrés en excés.

Pel que fa a la resta de castells, l'execució va ser força bona, millorant fins i tot els precedents. Pas a pas però amb pas ferm. El què no tinc tan clar són les possibilitats de pujar algun d'aquests castells un pis més. Anem sobrats de quilos a segons, i escassos de segons tapats i de massa humana en general. A veure ara amb el 4d9f. Serà un moment determinant també d'aquesta temporada. L'any passat vam tancar la temporada amb un magnífic 4d9f amb alguns canvis importants. Veurem si mantenim el nivell amb aquest castell...

Ragna Debats, una de les nostres!

Ragna Debats.

L'atleta catalano-holandesa Ragna Debats resideix a Terrassa des de fa uns anys. Enguany va rebre el premi a millor esportista de la ciutat al 2018, i en el que portem de 2019 ja ha demostrat el seu bon estat de forma imposant-se en un bon grapat de competicions de resistència, ja sigui sobre neu, corrent pel desert o per la muntanya. Si fa poc més d'un mes s'imposava en la prestigiosa Maraton des Sabres, al desert del Sàhara marroquí, fa un parell de dies ho feia corrent per la muntanya a la Transvulcania a l'illa de La Palma.

Enorme!

Arrenca la 17a Fira Modernista de Terrassa.

Activitats organitzades pels Minyons de Terrassa:

DISSABTE – 11 DE MAIG

12:00 h – Visites guiades a la casa Jacint Bosch
12:30 h – Vermut musical a càrrec dels Pelacanyes (al local)
18:00 h – Espectacle taller i mostra de glosa de Marta Gispert i Marcel Marimon (al local)

DIUMENGE – 12 DE maig

11:30 – CARRO MODERNISTA
La canalla baixarà des del Local fins a la Plaça Vella amb carro.

11:45 – ACTUACIÓ CASTELLERA

Amb les colles:
– Castellers del Riberal
– Minyons de Terrassa

A la Plaça Vella de Terrassa.

17:30 h – Concert de les Gralles Grillades (al local)

Aquí podeu consultar la resta d'activitats, per hores, que es fan al llarg del cap de setmana a la ciutat.

Entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra.

Foto: Mundo Deportivo.

No em venia gens de gust parlat de l'eliminació del Barça a la Champions al camp del Liverpool el passat dimarts (4-0), però crec que s'ha d'estar a les verdes i a les madures. Ens havíem habituat a cantar les excel·lències dels blaugrana aquesta temporada, on fins dimarts, encara aspiraven a conquerir tots els títols (lliga, champions i copa). Maluradament, a Anfield el Barça va tornar a patir una remuntada històrica en contra, tal i com havia passat el curs passat als quarts de final de la mateixa competició, aquell cop a mans de la Roma. Enguany, la cosa ha estat doblement, o triple, dolorosa, ja que eren les semifinals, veníem d'un 3 a 0 al Camp Nou, i al Liverpool li faltaven algunes de les principals figures (Salah, Keita i Firmino).

Personalment opino que el futbol és un esport on els estats d'ànim poden influir molt en el desenvolupament d'un partit. Pocs haguéssim apostat abans de començar el partit que el resultat podria ser el què va acabar sent. Sincerament, la gran majoria ens veiem ja a la final de Madrid. Però, malauradament, en això del futbol poden passar coses com la que va passar el dimarts a Anfield. Considero que els jugadors del Barça van patir una mena de bloqueig mental que els va fer perdre els papers, sobretot a la segona part. L'inici no va ser gaire bo, amb el primer gol dels locals abans del minut 10 de partit. Tanmateix, els blaugrana es van refer a partir del minut 20 i van començar a jugar com ens tenen acostumats, creant un bon nombre d'ocasions que no van saber materialitzar. Això va condemnar l'equip. 

A la segona part, la cosa va canviar amb el segon i tercer gols dels vermells, en qüestió d'un parell de minuts escassos. Això va deixar els blaugrana estabornits i sense capacitat de reacció. Ni l'entrada de jugadors des de la banqueta va aconseguir canviar la dinàmica caòtica de l'equip català, que va veure com a escassos deu minuts del final encaixava el definitiu i previsible quart gol local en una badada defensiva d'aquelles incomprensibles, imperdonables.

Jo, més que un altre entrenador, penso que dimarts els hagués anat millor un altre psicòleg que els hagués ajudat a superar la situació ambiental i les crisis que van anar incrementant-se a mesura que el Liverpool marcava. 

Per altra banda, potser també caldria saber treballar altres sistemes ofensius i defensius per jugar partits com el de dimarts. El Barça no té un gran contraatac, ni rematadors de cap que puguin fer mal dins de l'àrea en jugades a pilota parada o centrades des de les bandes. I potser també caldria deixar de dependre tant de Leo Messi a l'hora de finalitzar les situacions d'atac, ja que els jugadors el cerquen constantment i fa més previsible l'atac.

El "temazo" del dimecres. Metallica - "Enter Sadman".

El passat diumenge van tornar a tocar a Barcelona, a l'Estadi Olímpic, els nord-americans Metallica, que havien estat al Palau Sant Jordi el febrer de l'any passat, i que tornaven en aquesta ocasió per tocar en un gran recinte per més de 50.000 persones.

El concert va començar amb 15 minuts de retard, i es va allargar més de 2 hores i quart, en les quals van intercalar alguns temes del nou àlbum, amb una bona dosi de clàssics dels primers àlbums de la banda, els més aclamats. Malgrat que el so inicial no era gaire bo, la cosa va anar millorant, tot i que és evident que els grans recintes oberts són més complicats de sonoritzar, i si a més a més corre el vent, la cosa es complica.

En tot cas, una bona estona recordant i corejant vells clàssics del heavy metal que tants seguidors va atreure a la dècada dels 80's i 90's. Punys i banyes enlaire, i menys grenyes que caps calbs al vent.

L'Àlex Collado, un exalumne al primer equip del Barça.

L'Álex Collado en una acció del partit de lliga d'ahir a Balaidos (Foto: EL Mundo Deportivo).

Malgrat que ahir el Barça jugava un partit totalment intranscendent de lliga a Balaidos, contra el Celta de Vigo, personalment el vaig viure amb força emoció i il·lusió pel debut d'un jove jugador de 20 anys de la pedrera, l'Álex Collado, un centrecampista de gran projecció i enorme talent, amb una esquerra exquisida i un potencial de creixement enorme.

Amb l'Àlex vaig coincidir a l'escola Floresta de Sabadell el curs 12/13, quan ell cursava 6è de primària i jo era el seu mestre d'Educació Física. Recordo bé el seu talent innat per a l'esport en general, i les seves exhibicions tècniques davant la resta dels companys de classe quan els deixava jugar un partidet al final de cada sessió. Ja aleshores s'apreciava la seva gran qualitat tècnica superior a la resta: el domini del cos, la coordinació, la velocitat, la potència... Regatejava fins la seva ombra.

Tan de bo l'Álex tingui continuïtat en aquest equipàs de súper figures. Ho tindrà molt difícil, ja que la competència a la seva posició és molt gran. En tot cas, ara per ara ja pot estar orgullós d'haver arribat fins aquí, que no és poca cosa. Debutar al primer equip del Barça només és a l'abast d'uns pocs privilegiats, i ell n'és un. Li desitjo el millor de cara al futur. Sort Álex!