Grecia (1). Atenes.

Entrada a l'Acròpolis.

Aquest matí he començat a fer el guiri per Atenes. El primer que m'ha sorprès de la ciutat ha estat el preu que m'han cobrat per un cafè "latte". 4 euros. Una pasta de pernil dolç i formatge 2, i el cafè amb llet 4. Això em passa per no preguntar abans...

Ben esmorzat he anat directe cap a l'Acropolis abans no s'omplís massa de guiris com jo. L'entrada (10 euros, a l'estiu el doble) l'havia adquirit online i m'he estalviat la cua a les taquilles, tot i que a l'hora que he arribat no hi hauria més de 30/40 persones. L'Acròpolis m'ha semblat un recinte una mica decadent, i ple de bastides. Ni la cartelleria amb informacions, ni les senyals per moure't pel recinte m'han semblat al nivell de l'espai. En tot cas, m'ha agradat passejar-me per un lloc on han passat fets transcendentals de la història.

De l'Acropolis m'he anat cap a l'Àgora Romana i l'Àgora d'Atenes, i d'aquí cap a dinar en un lloc proper a la plaça Sintagma, proper també al hostel on estic parant, on he demanat una mussaca, un plat típic grec semblant a una lasanya de carn però sense tantes capes de pasta.

Per la tarda he fet un altre volt que m'ha dut fins a l'antic estadi olímpic, el Parlament (amb el tradicional canvi de guàrdia a càmera lenta), el Centre de Convencions Zappeio, els jardins nacionals (un pulmó verd enorme al cor d'Atenes), i els carrers adjacents a la Plaça Sintagma.

Un altre cosa diferent dels grecs, a banda de que poden anar amb moto sense casc, és que quan demanes una ampolla de cervesa a un bar te la posen de mig litre, i l'aigua petita embotellada costa tan sols 0'50 euros a qualsevol tenda que entris.

El teatre de l'Acròpolis.

Panoràmica d'Atenes.

El Partenon de l'Acròpolis.

Imatge de l'església bizantina d'Agia Marina.

Edifici a l'Acròpolis.

Edifici principal a l'Àgora d'Atenes.

Temple d'Hefest dins l'Àgora d'Atenes. El temple millor conservat.

Vista de la columnata interior de l'Stoa d'Àtalo.

Bust de l'emperador Antoninus Pius.

Catedral ortodoxa d'Atenes.

Un patriarca ortodox apagant les espelmes per a què altres devots les tornin a encendre (i deixin uns calerons...).

25 anys després, me'n vaig a exorcitar algun dels meus dimonis.

Doncs això, que començo un viatge d'uns dies i he pensat dir-vos el lloc en forma d'enigma (no gaire difícil, eh!).

El "temazo" del dimecres. De Paper - "Xacarraxac".

La companyia terrassenca De_Paper, formada per la Núria i l'Alfred, celebren 5 anys d'activitat i ho fan amb aquesta petita joia nadalenca en forma de videoclip, amb la tècnica de l'"stop motion" i amb dibuixos en paper, obra de l'Alfred, per fer el vídeoclip de la nadala popular de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià, "Xacarraxac". Apa, bones festes a tothom.

El joc d'escacs.

Sofonisba Anguissola, 1555, Partita a scacchi.

Ja pot moure donzella,

però vigili quina mou,

doncs s'està jugant el sou

 contra la dama més bella.

No s'apuri bella dama

que ho tinc tot sota control,

i ara com qui no vol

li menjo a vostè la dama.

Aprèn vostè molt de pressa,

per això la vaig triar,

però mai s'ha de confiar

abans de moure una peça.

Em té vostè molt intrigada.

A veure quina en prepara.

El cert és que a hores d'ara

ja veig la partida guanyada.

No canti victòria encara.

Veu vostè aquesta torre?

Pel seu passadís corre

i fa escac al rei ara.

Quina gran crueltat.

Altra cop me l'ha jugada.

Estava tan excitada...

Vosté és pura maldat.

No cal que es lamenti dona.

Ha estat una bona partida,

i als escacs com a la vida

guanya sempre la més bona.

I aquesta és la meva humil aportació als Relats Conjunts del mes de desembre.

Una nit per al record, amb Skatalà, a la Sala Estraperlo de Badalona.

El passat dissabte vaig tenir l'enorme plaer de gaudir d'un concert extraordinari d'una de les bandes mítiques de l'escena skatalítica catalana, que són força cars de veure actualment, malgrat que tenen anunciat un concert per al proper dissabte 28 a la sala Razzmataz amb els anglesos Bad Manners, dins del festival RudeCat. Un concertàs al què sé que no podré assistir, i ja em pensava que em quedaria amb les ganes de veure els Skatalà que feia un grapat d'anys que no veia (també me'ls vaig perdre en la seva darrera aparició al festival Barna'n'Roll el 2017).

En aquesta ocasió va anar pels pèls que també me'ls perdó, ja que va ser un concert no anunciat (banda sorpresa), dins de les celebracions de l'11è aniversari de la sala Estraperlo de Badalona, una sala que s'ha fet un nom programant música alternativa com l'ska, el punk, i altres estils poc comercials. No va ser fins el mateix dia a la tarda que un col·lega em va dir que tocaven, i vaig enredar a un altre col·lega fan de la banda per anar-hi plegats. Fins i tot vaig haver de cancel·lar un sopar que havia programat per al mateix dia. Però va valer la pena. Oi tant! 

Veure els Skatalà en una sala amb 200 persones a tot estirar, a primera fila, i en un concert on el grup es va mostrar amb molta energia i ganes, va convertir el concert en un difícilment superable, com a mínim d'aquest grup. Un concert per recordar amb el pas dels anys.

Per cert, no em voldria oblidar dels altres dos grups que van completar la nit skatalítica a l'Estraperlo, els Thorpedians i The Cabrians. Tot plegat, un "festivalot".

Pedalant per l'Alt Camp.

Camps d'oliveres a les afores de El Pla de Santa Maria.

Aquest cap de setmana he anat a veure alguns amics castellers de Valls, i aprofitant l'avinentesa em vaig baixar la bicicleta per fer alguna passejadeta per la zona. I dit i fet. Una ruta curteta que em va dur de Valls a El Pla de Santa Maria, Pont d'Armentera, Santes Creus, Vilarodona, Bràfim, Vilavella, i Puigpelat. Paisatges molt diferents als del Vallès Occidental, plens de vinyes, oliveres, i camps de conreu per tot arreu. Una comarca eminentment agrícola, malgrat que també hi ha un grapat de polígons industrials i de multinacionals.

Tornant a Valls al final de l'etapa em va agafar una fina i persistent pluja. No recordava la darrera vegada que havia anat amb bici i m'havia agafat la pluja. Vaig gaudir la sensació, ja que no era prou forta com per molestar, i no vaig agafar fred al cos. Aquesta roba moderna per la bici que fan ara...

Vista panoràmica de Pont d'Armentera.

Santes Creus.

Santes Creus.

Monestir de Santes Creus.

Santes Creus. L'Ajuntament a l'esquerra.

Vista panoràmica de Santes Creus i el seu monestir.

Santes Creus.

La justícia europea dóna la raó a Junqueras.

La bandera d'Europa llueix al balcó de la Generalitat des d'aquesta tarda.

Aquest matí, el TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea), ha sentenciat a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras i contra la decisió del Tribunal Suprem espanyol després de les eleccions al parlament europeu on havia sortit electe.i, tanmateix, no se li havia permès recollir l'acta de diputat i ocupar el seu escó al Parlament europeu, i se'l va mantenir en presó (preventiva), ja que aquesta decisió la van prendre abans que s'hagués fet pública la sentència del judici contra els líders independentistes.

Un gran revés per a la (in)justícia espanyola, i que pot tenir conseqüències directes en la situació actual d'altres presos polítics i exiliats.