Llàgrimes d'emoció.

Ahir vaig tornar al Teatre Auditori de Sant Cugat, on el divendres de la setmana passada vaig estar veient el màgic Juan Tamariz. Ahir amb motiu de la visita dels Obeses, un dels grups catalans més creatius i més genials del moment, als que vaig veure per primera vegada en directe al mateix espai l'any 2015, en un concert memorable amb la Banda Municipal de Barcelona. 

Aquest cop ho feien acompanyats per la Cobla Jove de Berga, i el Cor d'Obeses, i l'Auditori presentava una magnífica entrada tot i que no va acabar d'omplir-se en les files de la grada superior. Tanmateix, per ser un grup amb escassa repercussió mediàtica, i un estil força iconoclasta on s'atreveixen amb l'opera, el heavy, la sardana o el tango, per posar alguns exemples, cal lloar la capacitat de convocatòria dels osonencs. Són d'aquells que van picant pedra i van acumulant seguidors concert a concert, i disc a disc.

Ahir, vaig tornar a gaudir de l'espectacle d'Obeses en format teatre. Assegudet i podent-me concentrar en escoltar atentament tots els detalls musicals de l'espectacle. Des d'una posició privilegiada on ningú em tapava l'escena i podia, a més, gaudir de l'espectacle del propi públic en els moments de major excitació general.

El grup tenia una sorpresa preparada, una que no m'esperava i que em va fer caure un parell o tres de llàgrimes galtes avall. Va ser amb la versió de "La Santa Espina", que vaig trobar tan genial que no em vaig poder contenir. Casualment, vaig mirar a la companya de butaca del meu costat dret i vaig veure com també s'eixugava alguna llàgrima. Grans Obeses, gran Cobla Jove de Berga, i gran Cor d'Obeses!

25 anys sense el Perich.

Doncs això, que avui es compleixen 25 anys que Jaume Perich ens va deixar, i gràcies a les seves genials vinyetes ens adonem que les coses no han canviat gaire a l'estat espanyol en els darrers 40 anys. Llarga memòria al Perich!

La Mola i el President Bartomeu.

Aquest migdia, i ja en van 3 de consecutius, he aprofitat les dues hores i mitja de pausa entre les classes del migdia i les de la tarda per anar-me'n a dinar a La Mola. En poc més de mitja hora arribo al monestir des dels dipòsits, i tinc temps de pujar, dinar i baixar. Els tres cops que ho porto fent, m'he demanat el xai amb mongetes seques, que està per llepar-se els dits.

Avui ha estat un ascens en un dia magnífic assolellat. He pujat en calça curta i màniga curta, i la mar de bé tu. Em penso que a mesura que la calor vagi avançant, em serà menys agradable pujar els divendres al migdia, així que de moment aprofito...

Avui, ha estat una jornada una mica especial, perquè m'he trobat un personatge molt popular i que ostenta un càrrec força destacat dins de la societat catalana: el President del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu. L'he trobat en un primer moment en l'encreuament dels camins de Can Poble i els dipòsits, acompanyat per una dona i força distrets perquè els he sorprès per darrera i potser es pensaven que no els veia ningú...

Els he vist entrar al restaurant i seure molt a prop de la cuina, i quan m'he aixecat per anar a pagar amb la targeta per marxar de seguida, l'he saludat i li he dit "Visca el Barça, Visca Catalunya i Visca els Vallès", i hem tingut una xerradeta curta, on he sabut que ell era de Vilanova del Vallès i que era un excursionista empedreït. M'ha presentat a l'amiga, barcelonina, i ens hem acomiadat sense més.

Un dia per recordar. No cada dia es saluda el President del Barça!! Hehe.

El "temazo" del dimecres. Twisted Sister - "I wanna Rock".

Els Twisted Sister van ser una banda de heavy metal, hard rock i glam metal, amb origen als anys 70 a Nova York, que van gaudir d'uns quants èxits internacionals als 80 gràcies, en part, a la gràcia i la promoció dels seus videoclips pel canal MTV. Especialment populars van ser aquesta "I wanna rock" i el "We're not gonna take it", on mostraven una estètica propera als Kiss i un missatge força transgressor i crític amb el sistema. 

Recordo que als anys 80's gairebé tots els joves eren heavies, amb llargues melenes, i les jaquetes texanes i creuades de pell negra amb pegats i algunes peces metàl·liques s'imposaven. Així que l'escena del videoclip, de l'institut nord-americà ple d'alumnes amb melenes i movent els caps al ritme de la bateria, eren força fidels al que passava als instituts nostrats.

Llarga vida al heavy metal!!

Mor en accident d'helicòpter, Kobe Bryant, un dels millors jugadors de bàsquet de la història.

Kobe en una visita al primer equip del Barça fa tres o quatre anys.

Abans-d'ahir va morir en un tràgic accident d'helicòpter a Califòrna, als 41 anys, Kobe Bryamt, un dels millors jugadors de bàsquet de la història, exjugador dels mítics Lakers de Los Angeles del 96 al 2016, amb els que va guanyar 5 anells de l'NBA. També va guanyar un parell de cops els JJOO amb la selecció nord-americana.

Sempre s'havia reconegut com un gran seguidor del FC Barcelona i en alguna ocasió havia visitat les instal·lacions i els jugadors del primer equip de futbol.

Hi ha però una taca negra en la seva biografia. L'any 2003 va ser acusat de violació, tot i que se li van retirar tots els càrrecs perquè la víctima va rebutjar testificar (segurament a canvi de molts diners).

La mesa del Parlament de Catalunya obeeix l'estat i inhabilita el MHP President de la Generalitat.

Els diputats de JxCat aplaudint la intervenció del MHP Torra, mentre el vicepresident i la resta dels diputats d'ERC passen.

Aquesta tarda, la mesa del Parlament de Catalunya, amb el President Roger Torrent al capdavant, ha avalat la inhabilitació del MHP Torra com a diputat del Parlament, tal i com reclamava la JEC espanyola, amb els vots a favor de tots els membres de la mesa (ERC, PSC, i C's), a excepció dels representants de JxCat.

Una nova baixada de pantalons (i en van...) de polítics suposadament independentistes, per obeir la (in)justícia espanyola. Com bé ha expressat el President Torra aquesta tarda al Parlament des del faristol, "té cap valor el què votem els catalans?"

Aquests polítics ens han de portar a la independència? No tenen el valor de desobeir ni a una instància administrativa com és la JEC i pretenen plantar cara a l'estat opressor que ens continua reprimint, empresonant i enviant a l'exili? Va home va!!

Sembla evident que s'apropen eleccions anticipades...

Un altre que volia veure: Juan Tamariz.

Ahir vaig poder veure, per fi, un d'aquells artistes que han marcat una etapa important de la meva vida, el màgic Juan Tamariz, que es va popularitzar als anys 80's gràcies a l'aparició en programes de la tele, com l'"1,2,3". A banda de la seva vis còmica, es reconegut per ser uns dels millors màgics de cartes de l'estat espanyol, però sens dubte, el seu estil histriònic i les seves bromes als col·laboradors del públic, et feien els trucs molt més interessants.

Ahir va omplir el Teatre-Auditori de Sant Cugat, un teatre que té una programació força interessant i multidisciplinar, en un espectacle d'unes dues hores de durada, amb la col·laboració d'un altre màgic madrileny i de la seva actual parella, una colombiana filla d'un prestigiós màgic colombià ja mort, que també fa algun truc, tot i que no gaire lluit, al meu entendre.

Bé, ja puc dir que vaig veure al gran Juan Tamariz (77 anys) en directe. I des de la segona fila!!