Fora el Borbó.

Cartell de l'MDT per la visita del rei el 1989.

Avui el Borbó corrupte espanyol visita la colònia, al Monestir de Poblet, i el poble català el rebrà com es mereix. Afortunadament, va haver de cancel·lar les visites previstes a la capital del país i a Figueres, davant l'anunci de mobilització de la gent contra la seva provocadora, i insultant, presència.

La Llosa del Cavall té un color especial.

Aquest cap de setmana he estat per terres solsonenques visitant alguns espais naturals emblemàtics de la zona. Entre aquests, l'embassament de la Llosa del Cavall. Tenint en compte que les fotos són fetes amb telèfon mòbil, i de no gaire qualitat, us podeu fer una idea de com d'espectacular és el paratge. Tenim meravelles a casa nostra, i aquest estiu penso visitar-ne unes quantes.

Foto: Javier Uréndez.

La mama en fa 70!!

Ella m'ha estimat tant,

jo me l'estimo encara.

Plegats hem anat passant

experiències i aprenentatges.

Per molt anys mare.

El "temazo" del dimecres. Dijous Paella - "Avui fas anys".

Ahir vaig menjar una bona paella amb foc de llenya a Vacarisses, i demà, si tot va bé, tornaré a menjar arròs per celebrar els 70 anys de la meva mare, que els fa demà. La millor mare del món! T'estimo!!

La companyia XY de nou al Teatre Grec.

Ahir vaig tornar al teatre gairebé mig any després de la darrera ocasió al Teatre Auditori de Sant Cugat per veure al màgic Juan Tamariz. El motiu era veure la preestrena de la companyia francesa XY del seu espectacle "Möbius", a l'espectacular escenari del Teatre Grec de Barcelona, amb l'aforament limitat a 1/3 de la capacitat total, tot i que tan sols erem 150 afortunats amb invitació. Aquesta companyia l'havia vist en el mateix escenari, vuit anys enrere amb l'espectacle "Le Grand C".

L'Espectacle combina elements acrobàtics amb moviments i desplaçaments coordinats dels 19 artistes participants que evoquen el moviment d'espècies animals com ara ocells, peixos, o abelles. Un dels elements acrobàtics més destacats són les torres humanes, a l'estil dels pilars castellers, que arriben a fer de fins a 4 pisos d'alçada, i amb diferents tècniques de construcció. Aquí es nota la mà del meu amic Tomàs que va pertànyer a la companyia a principis d'aquesta dècada i va aportar els seus coneixements tècnics com a casteller a l'hora de construir torres humanes.

A banda de les torres també destaquen els salts i els increïbles vols que et deixen amb un nus a l'estómac fins que els artistes voladors són subjectats pels companys just abans de caure al terra. Per cert, que la música de l'espectacle sembla treta de la sèrie Stranger Things.

Els desequilibris del sistema educatiu.

Aquest matí al Palau de la Generalitat, el Síndic de Greuges ha presentat la publicació de l'estudi sobre "L'estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya", destacant amb les dades analitzades l'infrafinançament i els desequilibris del sistema educatiu. 

No m'han sorprès gens les conclusions de l'estudi, ja que ja fa uns anys que em moc per aquest món de l'educació i he pogut comprovar les diferents realitats escolars, i la manca de recursos endèmica del sector. De fet, ningú s'hauria d'estranyar per la realitat que dibuixa l'estudi tenint en compte que la inversió educativa catalana (no arriba al 3%) és de les més baixes d'Europa, i queda molt lluny del que la llei estableix (6%).

I per altra banda hi ha el tema de la triple xarxa educativa (pública-concertada-privada) que perpetua, i darrerament fins i tot agreuja, les desigualtats entre estudiants i, fet i fet, la societat de classes. Qui té calés tria escoles menys complexes, amb composició social de classes mitges-altes o altes, i qui no en té, o té els justos, no pot triar i acaba a les escoles d'alta complexitat, que en termes menys eufemístics vindria a significar escola "gueto" o "xunga".

Veurem si l'estudi aquest serveix per posar solucions a aquest sistema desigual i infrafinançat, o si com de costum, anirà a parar al calaix dels dirigents polítics i qui dia passa any empeny...

Caçador de ceps.

Durant la meva estada per la Vall d'Aran el meu amic Ito em va portar a caçar bolets, una pràctica gens habitual per a mi, però molt extessa a casa nostra. De fet tinc uns quants amics que sempre que poden s'escapen lluny de Terrassa per anar a cercar aquests fongs tan preuats.

El primer dia que vam anar a cercar bolets va ser del tot decebedor. A la zona on vam anar no hi vam trobar gairebé res, més enllà d'un ou de reig passat, i un mataparents (semblant a un cep però que s'ha de saber cuinar perquè no sigui perillós). L'endemà jo vaig anar d'excursió amb bici cap a Artiga de Lin i el col·lega va anar de nou a per bolets a una altra zona que coneixia... i patapam! Va omplir un cistell de ceps! En dues horetes escasses. Casualitat que els trobés el dia que jo no vaig anar-hi? Haha,..

Així doncs, l'endemà vam tornar a la mateixa zona (es va enrotllar l'Ito), i ja podeu comprovar el resultat amb les fotos. Em sembla que era la primera vegada en la meva vida que m'emocionava caçant bolets. Una vegada vaig collir molts camagrocs, però són petits i costa omplir el cistell, i suposo que molta gent ni els cull. I la resta de vegades que havia anat de cacera, sempre trobava de dolents o no en veia, més enllà d'un cop que vaig arreplegar deu o quinze rovellons petits o mitjans.

L'altre dia allà a prop de Viella va ser increïble. En menys de dues horetes ja havíem omplert el cistell de ceps i algun rovelló fins i tot. I fins i tot jo en trobava!!