Durant la meva estada per la Vall d'Aran el meu amic Ito em va portar a caçar bolets, una pràctica gens habitual per a mi, però molt extessa a casa nostra. De fet tinc uns quants amics que sempre que poden s'escapen lluny de Terrassa per anar a cercar aquests fongs tan preuats.
El primer dia que vam anar a cercar bolets va ser del tot decebedor. A la zona on vam anar no hi vam trobar gairebé res, més enllà d'un ou de reig passat, i un mataparents (semblant a un cep però que s'ha de saber cuinar perquè no sigui perillós). L'endemà jo vaig anar d'excursió amb bici cap a Artiga de Lin i el col·lega va anar de nou a per bolets a una altra zona que coneixia... i patapam! Va omplir un cistell de ceps! En dues horetes escasses. Casualitat que els trobés el dia que jo no vaig anar-hi? Haha,..
Així doncs, l'endemà vam tornar a la mateixa zona (es va enrotllar l'Ito), i ja podeu comprovar el resultat amb les fotos. Em sembla que era la primera vegada en la meva vida que m'emocionava caçant bolets. Una vegada vaig collir molts camagrocs, però són petits i costa omplir el cistell, i suposo que molta gent ni els cull. I la resta de vegades que havia anat de cacera, sempre trobava de dolents o no en veia, més enllà d'un cop que vaig arreplegar deu o quinze rovellons petits o mitjans.
L'altre dia allà a prop de Viella va ser increïble. En menys de dues horetes ja havíem omplert el cistell de ceps i algun rovelló fins i tot. I fins i tot jo en trobava!!
Felicitats pel cistell Risto. Millor que els rovellons! I això que no és temporada de bolets.
ResponEliminaAls Cavalls del Vent, en set dies només he trobat un sol rovelló i 5 o sis rossinyols petits que ni tan sols vàrem collir perquè no els podíem cuinar.
Has tingut molta sort !!...sembla que amb el confinament , la natura s'ha relaxat una mica, pensant que ens havíem anat del planeta i els bolets han sortit dels amagatalls !! hehehe
ResponEliminaBona setmana ;)
Sort que el dia següent t'hi va portar i ho vas comprovar amb els teus ulls, perquè si no hauries pogut pensar que, mentre tu pedalejaves, ell havia anat a algun mercat a comprar-ne per marcar-se un farol...
ResponEliminaHaha. Més aviat em pensava que no em volia portar a la zona on els havia trobat per allò de la confidencialitat del boletaire. Un món tèrbol aquest dels boletaires. Per sort, el col·lega sap que jo sóc una tomba... ;-)
EliminaFins que els bolets no portin una etiqueta que diguin el seu nom no seré capaç de reconeixe’ls
ResponEliminaOstres, això estaria bé. Un boletaire altruista que anés pel bosc etiquetant perquè els ignorants com nosaltres poguéssim collir els bolets sense por a morir intoxicats.
Elimina