Doncs això, que ja sóc un any més gran, i com qui no vol la cosa ja he arribat als 45. I mira si en va de ràpid el temps... El rellotge del temps va cada any més ràpid. Una mica com els rellotges de sorra aquells que a mesura que queda poca sorra a la part de dalt sembla que baixi més ràpidament. En fi, que no ser si alegrar-me o posar-me a plorar. Bé, com diria el Peret, sempre millor "reir que llorar"...
Us ho he dit algun cop que cada dia m'agraden més les castanyes? És probable que ja n'hagi fet algun post en aquest bloc, però gràcies a la meva desmemòria doncs en torno a parlar com si no us ho hagués explicat mai. M'agrada aquesta època de l'any, especialment pel fet que puc coure castanyes i menjar-me-les de postres amb un xarrup de moscatell. Un plaer pels sentits. I no només pel gust, sinó per l'olor quan les cous i l'olor del moscatell, el tacte i l'escalforeta quan les peles, i no em direu que no és una obra d'art veure-les al plat amb la seva forma única.
Visca la castanyada i visca les castanyes! Amb moscatell, evidentment!!
Una de les coses positives (o no) d'aquesta pandèmia ha estat el fet d'haver-se expandit l'ús de les noves tecnologies digitals a tots els nivells, des de l'àmbit professional, al de les relacions socials. Qui no se'n recorda de les reunions d'amics a través de plataformes com el Zoom, el Meet, o amb les videotrucades del Wattsap al principi del confinament?
Avui, per casualitat, mentre consultava el Twitter, he vist l'anunci de l'inici del Ple Municipal de Terrassa a través de Youtube, i m'hi he connectat. No recordo haver estat presencialment a cap ple municipal. Sí que recordo ser al saló de plens de l'ajuntament en algun acte dels Minyons, i amb alumnes d'un parell d'escoles de la ciutat on he treballat, fent la visita a les instal·lacions de l'ajuntament que la canalla acostuma a fer quan cursa 3r de primària. Però seguir un ple en sí, diria que no ho havia fet mai. Gràcies a la Covid ja puc dir que sí que he vist algun ple de l'ajuntament algun cop a la vida. Evidentment, no l'he seguit fins al final.
Aquests espanyols se superen dia a dia. Quan penses que ja no poden caure més baix ni fer més el ridícul, surt un jutge i et demostra el contrari. Ara s'han tret del barret una suposada conxorxa catalano-russa per a l'enviament de 10.000 soldats russos a Catalunya per ajudar-nos a fer la independència, a canvi diuen d'una base estratègica a la Mediterrània... per flipar!
Fins i tot l'ambaixada russa a Espanya va fer un comunicat en to de befa, via Twitter, fent esment a la notícia i afirmant que no serien 10.000, sinó 1.000.000. Haha.
El que no fa gaire gràcia tanmateix, és el seguit de detencions que va fer la Guàrdia Civil ahir a persones, entre les quals diversos empresaris, vinculades amb l'independentisme. S'hi barregen diverses acusacions entre trames de corrupció, finançaments il·legals de la causa independentista, o relacions internacionals per la secesió. Tot molt rocambolesc i, molt probablement, com de costum, dirigit a reprimir l'independentisme per atemorir-lo i desactivar-lo, tal com va passar amb moltes altres detencions prèvies que han acabat en res.
Els Bordón 4 van néixer a Barcelona l'any 1978 i van estar en actiu fins a finals dels 90's. Van gaudir de bona fama i d'èxits comercials a la dècada dels 80's participant en les bandes sonores de pel·lícules com "El Vaquilla", o "Perros Callejeros". Van tornar a reunir-se i a gravar entrada la segona dècada del present segle, passant de 4 a 3 integrants. Malgrat moltes de les cançons giren al voltant del món de la delinqüència, les drogues, o l'amor, aquesta que us presento, inclosa a l'àlbum "Nuevos caminos", és un cant contra la injustícia social, la pobresa i el patiment dels que no tenen res.
Aquest vespre el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha anunciat la dimissió en ple de la directiva del club. Feia dies que es veia trontollar el projecte degut a la presentació d'una moció de censura per part de diversos grups opositors, que va comptar amb el suport de prop de 20.000 socis, que no és poca cosa tenint en compte les difícils circumstàncies per recollir les signatures dels interessats.
L'erràtica (per dir-ho suaument) gestió esportiva, econòmica i social, han acabat forçant la dimissió dels màxims responsables del club, al veure que pintaven bastos si intentaven salvar el coll a la votació pel vot de censura. Està per veure si algun dels actuals directius donarà un pas endavant per encapçalar alguna nova candidatura en les properes eleccions, però m'estranyaria després de veure el desastrós final que ha tingut l'actual equip de junta.
No se sap encara quins seran els candidats a President, però entre els impulsors del vot de censura pot sortir algun. També sona amb força el nom de Jan Laporta, antic president, que va dur el Barça a l'època més esplendorosa del club en tota la història. Reconec que sóc Laportista, tot i que jo en aquest procés no tinc ni veu ni vot. En tot cas, reconec que m'agradaria que el President elegit fos algú independentista, com a mínim, perquè el club no doni l'esquena al país en moments importants.
L'estiu del 2012 vaig viatjar a Indonèsia i vaig tenir l'oportunitat de pujar al cim del Merapi (2.930 m.), un dels volcans sagrats per als javanesos, al centre de l'illa de Java. Aquest volcà, un dels més actius del món, va entrar en erupció per darrer cop avui fa 10 anys, provocant la mort de més de 600 persones, entre les cendres incandescents i els gasos tòxics, i el posterior tsunami provocat pels moviments tectònics.
Aquí podeu llegir l'entrada que vaig fer de l'ascenció al volcà. Encara tinc gravades a la memòria algunes imatges de la devastació provocada per la lava i per les cendres que queien del cel fins a les problacions més properes al volcà.
