Us ho he dit algun cop que cada dia m'agraden més les castanyes? És probable que ja n'hagi fet algun post en aquest bloc, però gràcies a la meva desmemòria doncs en torno a parlar com si no us ho hagués explicat mai. M'agrada aquesta època de l'any, especialment pel fet que puc coure castanyes i menjar-me-les de postres amb un xarrup de moscatell. Un plaer pels sentits. I no només pel gust, sinó per l'olor quan les cous i l'olor del moscatell, el tacte i l'escalforeta quan les peles, i no em direu que no és una obra d'art veure-les al plat amb la seva forma única.
Visca la castanyada i visca les castanyes! Amb moscatell, evidentment!!
A mi les castanyes també m'encanten, ahir me'n vaig fotre un fart impressionant... i avui encara n'he comprat unes quantes més... A més, cosa que no feia mai, les vaig acompanyar de moscatell, sempre en prenia un glopet com a molt, però ahir el meu pare m'anava omplint la copa i...
ResponEliminaPer cert, la primera frase del teu post la podria subscriure qualsevol conseller d'interior...
Haha, cert.
EliminaI les castanyes, sempre millors acompanyades de moscatell. Una castamya, un glopet.
Menuda castanya deveu pillar els dos, i les castanyes de moscatell són dolentes a matar, us ho puc assegurar!
ResponEliminaJo m'estimo més els panellets, que voleu que us digui. Mira, ara me'n vaig a cruspir un, i l'acompanyaré també a una copeta de moscatell, per fer-vos costat!
Si has d'agafar una castanya, del que sigui, millor acompanyada d'aliments (per fer base... haha).
EliminaLa veritat és que les begudes alcohòliques dolces són perilloses i deixen una ressaca desagradable.