Ara ve Nadal.

 

Barça: motius d'esperança.

 

Ahir el Barça va jugar a camp propi contra la Reial Societat en partit ajornat de principi de temporada per la disputa de la Copa del Rei entre el club de Donosti i el seu etern rival de Bilbao. El resultat ajustat (2-1) serveix el Barça per continuar escalant a la classificació general i situar-se a 6 punts dels tres equips capdavanters (Madrid, Atlético i Reial Societat).

Més enllà del positiu resultat, ahir vaig recuperar en bona mesura l'esperança en aquest equip, que havia trontollat en les darreres jornades. Hi ha diversos factors que em van reconciliar amb l'equip de Ronald Koeman més enllà de la victòria: l'aposta decidida de Koeman pels joves (Araujo, Mingueza, Dest, Pedri, Alenyà, Trincao...) que estan demostrant que poden tenir un lloc a l'equip; la implicació i la intensitat dels onze jugadors en la tasca defensiva i en la pressió al rival; la mobilitat dels jugadors i la velocitat de circulació de la pilota, clau per generar espais i crear ocasions de perill a la porteria rival;  la recuperació de nivell de jugadors que han estat peces clau en el passat, com Busquests o Alba; l'estat de gràcia d'altres jugadors com Pedri, De Jong, o Ter Stegen (aquest sempre està d'excel·lent)...

A veure el proper partit de dissabte contra el València si són capaços de mantenir el nivell de la primera part d'ahir contra la Reial Societat. Seria molt esperançador de cara el futur immediat.

El "temazo" del dimecres. Beethoven - "Himne de l'alegria" (9a Simfonia).

 

Avui fa 250 anys neixia a Bonn, Alemanys, Ludwig Von Beethoven, un dels més grans músics (compositor, director d'orquestra i pianista) de la història, del qual se n'han escrit llibres, s'han fet pel·lícules, concerts amb les seves obres, etc., etc.

Recordo que quan devia anar a 2n o 3r d'EGB vam fer una representació per a les famílies al teatret de la parròquia de Ca n'Anglada, potser coincidint amb Nadal, o fi de curs... Jo feia de Beethoven i estava fent de director d'orquestra (l'orquestra eren els companys de l'A i el B que tocaven instruments de cartró) d'esquena al públic, amb la meva batuta, tot enèrgic, dirigint la 9a Simfonia, i entrava un company, el Juan Antonio Carpio que em venia a dir alguna cosa, però jo no el sentia perquè Beethoven era mig sord. I ens discutíem una estona i ja no recordo com acabava el gag.

Records d'infantesa d'aquells que no s'esborren. Devia ser un gran dia per a mi.

Laporta, el puto amo.

 

El 24 de gener està previst que se celebrin les eleccions per elegir el nou President del Barça i aquests dies els diversos candidats estan de campanya. Avui s'ha viralitzat com l'escuma l'acte de campanya del candidat Joan Laporta a Madrid, on ha despenjat una lona gegant de la seva candidatura a escassos metres de l'estadi Santiago Bernabéu, amb el missatge de "ganas de volver a veros" i la seva imatge. Les xarxes han tret fum, i alguns dels principals rivals de Laporta en la cursa per la presidència no s'han pogut estar de comentar la campanya, donant-li, si cap, més repercussió. 

Personalment, espero que Laporta esdevingui el nou president del Barça. Pel que va aconseguir en els seus anys com a president, i perquè és el més desacomplexadament independentista. Ras i curt.

80 anys de l'entrada del Rafael Catot Sallas al camp de Mathausen.

 

Ahir, 13 de desembre, es van complir 80 anys de l'entrada de l'exiliat monistrolenc Rafael Catot Sallas al camp d'extermini de Mathausen (Àustria). El Rafael, era el tercer de 8 germans: Teresa, Antònia, Rafael, Francisco, Albert, Valentí, Carme i Regina. Les dues germanes nascudes abans que ell van morir fins i tot abans que ell hagués nascut. La petita va morir amb 19 anys pocs mesos després de travessar la frontera amb França fugint de la persecució franquista.

Ell va resistir més d'un any i mig a Mathaussen, concretament al camp de Gusen. Suposo que devia acabar extenuat de treballar com un esclau per als nazis, picant pedra i carregant-les.

Pel que sé, està previst que a Monistrol se li reti homenatge amb un acte on se li col·locarà una "Stolepersteine", una mena de llamborda amb inscripció de l'homenatjat. 

Potser algun dia m'animo a fer una entrada explicant la dramàtica història d'aquesta família que em toca de prop.

Santa Llúcia ens conservi la vista.

 

Avui és el dia de Santa Llúcia, la nit més llarga de l'any segons el calendari julià, i la patrona dels cecs i els que tenen algun mal de la vista. Espero que Santa Llúcia em conservi molt de temps la bona vista per no perdrem les meravelles que hi ha en aquest món...

Estrena al refugi del Catllaràs.

 

Refugi lliure del Catllaràs.

El passat dilluns vaig fer una escapadeta amb uns amics a la serra del Catllaràs (Berguedà), a un refugi lliure de muntanya on no hi havia estat mai abans tot i que tinc amics que hi han estat en diverses ocasions. Va ser, doncs, la meva estrena oficial. I quina estrena...

Vaig arribar el dilluns al matí en un dia fred i assolellat. Alguns amics ja hi eren i havien començat a fer foc a la llar de foc del refugi, quelcom imprescindible i màgic. 

La primera anècdota interessant de l'estada va venir ben d'hora. Estava traient coses de la meva furgoneta quan veig que para un cotxe que passava pel camí i surt un noi que em saluda. Resulta ser un col·lega de Terrassa de tota la vida, el Toni Mampel, minyó i guarda forestal al parc de Sant Llorenç. Ens explica que és per allà per un estudi sobre el gat fer de la zona, que col·loquen càmeres per mirar d'enregistrar-lo i fer-li seguiment. En aquestes que el Timi, un dels amics meus allà present, que també coneix el Toni, li explica que feia un parell de dies que s'havia trobat a Terrassa una vella amiga en comú amb qui feia molts anys que no es trobava, l'Olga. I just acaba de fer-li el comentari, que l'acompanyant del Toni salta i diu "és la meva dona". És petit el món... i Terrassa més!

L'altre gran anècdota de l'estada va ser la nevada que ens va caure la nit de dilluns a dimarts. Érem a dins del refugi quan algú que devia sortir a pixar ens va avisar que ja nevava. Quin espectacle! Feia temps que no veia caure neu, i de nit en aquell emplaçament va ser màgic. En poques hores la neu caiguda va fer una manta sobre el terra, i ens vam animar a sortir a recollir més llenya per la llar de foc sota, i sobre, la neu. Quina excursió! Brutal! Podeu veure alguna foto més avall.

Vaig estrenar-me també dormint a la furgoneta en una nit freda. No sé exactament la temperatura exterior, però calculo que sota zero. I amb la furgoneta coberta d'uns centímetres de neu. He de dir que entre el nòrdic i una manta per sobre, no se'm va fer gens dur, tot i que qualsevol moviment del cap al coixí em recordava que fora del nòrdic fotia molta rasca.

L'endemà l'espectacle era magnífic. Una capa blanca per tot arreu i el sol que va aparèixer per donar-li una mica més, si cap, de lluentor. Vam aprofitar l'espectacle per fer una excursioneta fins al mirador del Roc de la Lluna, des d'on hi ha unes vistes espectaculars del Berguedà i de diferents serralades més al nord (Pedraforca, Cadí-Moixeró, Puigmal...).

Les aventures no van acabar amb aquesta excursió. L'estada encara ens havia de portar una darrera sorpresa. Just a l'hora de marxar (vam voler marxar abans que es fes fosc per evitar que la pista s'acabés glaçant i complicant la conducció) un dels vehicles amb que havíem de marxar tenia una roda punxada. Sort que el Christian es va arremangar i en un pim-pam va tenir la roda canviada.

No us he explicat res de l'arròs de muntanya que vam dinar, de les castanyes pel vespre, les partides de dominó, la cerca del tió, les aparicions d'excursionistes, de motociclistes, de 4x4... Un dia i mig a la muntanya i em van passar més coses que una setmana sencera a Terrassa.

Aquesta entrada va dedicada al Timi, que sé que l'estava esperant, i que a dia d'avui es troba hospitalitzat recuperant-se d'un ensurt. Espero poder fer moltes més excursions com aquesta amb ell en el futur.

Refugi gaudinià del Catllaràs.

Mirador del Roc de la Lluna.

El Berguedà i el Pedraforca al fons.

La Pobla de Lillet.