2020, l'any que vam viure confinats.

Jo al mes d'abril al terrat del meu bloc.

Bé companys, s'acaba el 2020 i encetarem un nou any amb l'esperança que ens porti la "normalitat" de poder tornar a fer totes aquelles coses que hem deixat de fer degut a la covid. 

Se'n va un any en què hem après a anar per la vida amb mascareta, a confinar-nos a les nostres llars durant uns dies o unes setmanes, a fer servir les noves tecnologies per socialitzar-nos, a fer esport sense sortir dels límits territorials del nostre municipi o comarca, a deixar de fer abraçades i petons...

Personalment, enguany pensava fer un bon grapat de viatges que s'han cancel·lat (París, París, Londres, Xile, Praga, Gran Canària, Sevilla), però he pogut recórrer Catalunya i fer una escapadeta a Venècia a l'octubre. I he fet força bici i excursions a peu. A destacar les pujades al Montcaro en bici de carretera, i el Canigó a peu.

Pel que fa al meu hobbi principal, els castells, ha quedat totalment aturat i no puc dir que ho hagi passat gaire malament per no poder-ne fer. Ha estat un any d'inactivitat que he pogut aprofitar per fer altres coses i per viure més relaxadament sense l'apretada agenda d'assaigs i actuacions.

Pel que fa a la cultura, la cosa també s'ha aturat dramàticament. Jo que anava a una mitjana d'uns 25/30 concerts anuals, enguany no he passat de 5. Al teatre hi he anat tres cops, i al cinema tres o quatre cops que jo recordi. De llibres he llegit 4 ("4, 3, 2, 1..." de Paul Auster, "En la boca del lobo", "Educar per a què?" de Joan Boades, i "Incerta Glòria" de Joan Sales, que tot just estic acabant). I sèries n'he vist algunes d'interessants ("Peanky Blinders", "Unorthodox", "Unbelivable", "Narcos Mexico", "Cobra Kai"...)

Pel que fa a altres qüestions importants com els temes laborals, de salut, d'"amor", calés, etc., puc estar satisfet amb com ha anat l'any ja que res ha empitjorat ni millorat suficient com per fer-me preocupar. Així que en aquests aspectes només puc desitjar que em quedi com estic, o a poder ser, que millori però tampoc massa. ;-)

El "temazo" del dimecres. Bordón 4 - "Golpes de taberna".

 

Aquesta cançó m'agrada molt, però aquesta gravació fa que m'emocioni més, si cap, quan l'escolto. Són dos dels membres del grup nascut a Catalunya "Bordón 4" en una festa privada com les que fèiem abans, amb molta gent i molt sarau. La cançó parla de com és de difícil la vida, especialment per la gent que treballa la terra.

La cançó em retorna als orígens familiars paterns, a Andalusia, i de pas em transporta a situacions viscudes no fa tant, quan ens podíem trobar en grup per celebrar la vida. Hauria pagat per poder ser en aquesta festa, i segur que m'hauria caigut alguna llàgrima escoltant, potser cantant fins i tot, aquest tema.

Immigrants de 1a i de 3a.

 

L'Estat espanyol, a través del seu Consell de Ministres, acaba de concedir la nacionalitat al reputat pianista britànic James Rhodes. Em repugna la doble vara de mesurar que tenen els estats a l'hora d'acollir immigrants. Si són pobres se'ls tracta com la merda, o se'ls deixa morir enmig del mar o en camps per a immigrants. Si son rics i poden engrandir la nòmina d'il·lustres amb pedigrí internacional, se'ls posa la catifa vermella i se'ls dóna la nacionalitat en un plis-plas. Fàstic és poc.

La innocentada del dia.

 

Si abans-d'ahir feia versos humorístics relacionats amb la meva afició a la bicicleta amb motiu de Sant Esteve, avui, dia dels innocents, el "mal" karma ha volgut que punxés la roda davantera anant en BTT per Sabadell (per Sabadell havia de ser), concretament a l'alçada de Sant Julià de Tura. Feia molt de temps que no punxava una roda de la bici de muntanya, i algun dia havia de tornar a passar. Però el dia dels innocents...

Vaccí, vaccí, vaccí guanya al Covid!!!

Aquest matí han començat a subministrar-se a Catalunya les primeres dosis de la vacuna de les farmacèutiques Pfizer i BioNtech contra la Covid. La residència Feixa Llarga de l'Hospitalet de Llobregat ha estat el primer centre de Catalunya on s'ha subministrat la vacuna. 

Haurem de confiar en la ciència per tal de combatre el maleït virus que porta gairebé un any donant pel sac i trastocant les nostres vides. Tant de bo les vacunes siguin eficaces i aviat poguem recuperar una mica la "normalitat" en les nostres vides.

Canya a la Covid!!

Vers de Sant Esteve.

 

Una pedra enmig del camí

va mostrar-me el meu destí,

que era rodar i rodar.

També em va dir un viatger

que no cal arribar el primer,

però que s'ha de saber arribar. 

Amb calés o sense

faig el que em sembla,

a la merda aquesta llei.

No tinc ni dona ni feina

ni ningú que em toqui l'eina

però continuo pedalant.

Un Nadal especial.

 

Enguany havia de celebrar Nadal viatjant per terres xilenes, però la covid ho ha impedit, de la mateixa manera que ha impedit les trobades familiars multitudinàries a casa les tietes, o amb la família més propera (germans, pares, nebots). Així doncs, aquí em teniu, un 25 de desembre solet a casa i la mar de tranquil. Aquestes dates tenen un simbolisme extraordinari, i m'agrada mantenir les bones tradicions, però el cert és que prefereixo continuar trobant-me molts més anys en endavant, un cop s'hagi controlat aquest virus, que fer-ho enguany tant sí com no i que algú emmalaltís.