De la paella a la fideuà, el cap de setmana se'n va.

 

Cap de setmana d'alta gastronomia. Dissabte celebrant els 55 de la Míriam, paella. I diumenge a casa dels pares fideuà. Així és impossible perdre pes. I hauria de treure'm cinc com a mínim... Bé, potser aquesta setmana...

I 💔 Vic!!

Ahir els feixistes de VOX van anar a provocar els viguetans amb una paradeta de campanya a la Plaça Major de la capital osonenca. Milers de viguetans es van concentrar davant de la paradeta per mostrar la seva repulsa i donar una benvinguda a l'alçada que els personatges es mereixien. Tanmateix, els feixistes van estar protegits per les forces repressores de l'estat a Catalunya, i la cosa no va passar de quatre escridassades i el llançament d'algun ou i farina.

Tanmateix, la pressió dels joves viguetans es va traslladar pels carrers de Vic quan la comitiva dels dirigents ultres abandonaven la ciutat. Aquesta persecució va deixar la imatge de l'encaputxat pujant damunt d'un dels vehicles de la comitiva i fent saltirons al sostre abans de baixar-ne d'un salt. Espectacular. Ni Tom Cruise a Missió Impossible.

La meva més sincera admiració als viguetans i el seu coratge!

De la Casa Nova de l'Obac a Castellsapera.

Ahir vaig fer un recorregut per la serra de l'Obac que encara no havia fet mai. Començant des de la Casa Nova de l'Obac vam arribar fins a Castellsapera passant per la torre de guaita, i la tornada la vam fer per la canal del llop, la font de la portella i la Casa Vella de l'Obac. La ruta no té gaire complicacions, més enllà de la pujada al Castellsapera que és força pronunciada i t'has d'anar agafant a arbres i roques. Les vistes al llarg de la ruta són espectaculars.

El Montcau al fons.

Inici de la Canal del Llop.

La Font de la Portella.

La Roca Vermella i el Paller de tot l'Any.

Casa Vella de l'Obac.

Tornar a vibrar amb el Barça.

 

  

 

Ahir a Granada, en un partit boig que es va resoldre en el temps de pròrroga, el Barça es va classificar per a les semifinals de la copa del rei  (3-5). Va ser un partit d'aquells que recodarem durant molt de temps per la manera com el Barça va capgirar l'eliminatòria en poc més de quatre minuts (88' i 92') gràcies als gols de Griezmann i Jordi Alba. El Granada, que va fer molt poca cosa a nivell ofensiu al llarg del partit, es va avançar amb dos gols per errades de la defensa blaugrana, i es va defensar com va poder, tot i que el Barça va generar diverses ocasions de gol, sense gaire fortuna. Fins als darrers minuts del temps reglamentari..

 

Després a la pròrroga, el Barça va continuar atacant i va desbordar completament a un rival cansat i abatut, malgrat que el Granada va ser capaç d'empatar el partit a 3 gràcies a un penal inventat per l'arbitre amb la col·laboració inestimable del VAR. Griezmann, De Jong, i novament Alba van encarrilar el partit amb tres gols a la pròrroga, mostrant per primera vegada en molt de temps, l'esperit competitiu i abassegador del Barça. 

Malgrat que em vaig mirar el partit tot sol a casa, vaig estar comentant les jugades a través del wattsap amb un parell de grups d'amics, i l'excitació era compartida. Fins i tot vaig deixar anar algun crit d'eufòria com feia temps que no feia. Pot ser que ens trobem davant d'un projecte de futur amb cara i ulls? El temps dirà...

El "temazo" del dimecres. The Penguins - "El gripau blau".

 

Avui es compleixen 75 anys del naixement de Francesc Boix (Xesco Boix), un dels pares de la cançó folc infantil a Catalunya. Els The Penguins van versionar aquest clàssic del Xesco, inclòs a l'àlbum "Bon vent i barca nova" de l'any 1976, a ritme d'ska per al seu espectacle Reggae per Xics.

Amnistia i participació.

 

Ahir Òmnium va aconseguir reunir els 9 presos polítics en un acte a Barcelona per reclamar l'Amnistia per a ells mateixos i per als exiliats, i per animar la participació en les eleccions del 14F. Des del judici de l'1O que no havíem vist aquesta imatge amb els 9 presos polítics junts.

Em sap greu reconèixer-ho, però trobo tan lamentables les lluites de poder entre ERC i JxCat per governar l'autonomia, que m'he distanciat molt emocionalment dels presos polítics. Bé, excepte del Jordi Cuixart, l'únic no alineat, i que no s'ha mossegat la llengua a l'hora de criticar la divisió, i les lluites de poder, dins de l'independentisme.

La repressió de l'estat espanyol ha fet el seu efecte en les files dels principals partits independentistes i d'aquí la reculada. Negociar amb ostatges a sobre la taula inclina amb gran desproporció la balança, per si no fossin prou ja les armes negociadores de l'estat espanyol. I el pitjor de tot és que alguns dels ostatges participen de les negociacions. Aquest és un greu error. De primer d'estratègia.

Cop d'Estat militar a Myanmar (antiga Birmània).

 

Avui he sabut a través dels mitjans del cop d'estat militar a Myanmar, país del sud-est asiàtic, antiga colònia britànica fins el 1948 (sota el nom de Birmània), i que ha viscut les darreres dècades sota el govern de règims militars, hereus de la revolta comunista de l'any 1949, després de diversos cops d'estat per part de militars.

L'any 2010 se van celebrar unes eleccions democràtiques després de prop de 20 anys de govern militar, i l'any 2016 es va proclamar presidenta Aung San Suu Kyi, activista política que l'any 1991 fou empresonada per la seva lluita contra la dictadura militar, i filla de l'heroi nacional Aung San, qui signa la independència amb els britànics. 

Actualment, la presidenta es troba detinguda amb altres membres del govern, i els militars han decretat l'estat d'emergència i controlen el país.

Vaig viatjar a Myanmar el desembre del 2015, i vaig quedar-ne gratament sorprès. Un país molt tranquil, segur i molt devot (de majoria budista). Aquest recull de fotos, són preses el primer dia del viatge, a la capital, Yangon. És un país molt fotogènic. Moltíssim.