"Risto-rante pizzeria".

 

Darrerament he fet modificacions en la meva vida alimentària. Bé, no grans modificacions, però que personalment estic vivint amb emoció i alegria. Sempre m'ha agradat la pizza i n'he menjat de tota mena. Normalment precuinades d'aquestes tipus Casa Tarradelles, però també de les de pizzeria fast-food, o a talls de llocs més elaborats i artesanals. Les de restaurant italià també m'encanten, i encara guardo al record el viatge recent a Venècia on vaig poder tastar-ne unes quantes...

Doncs bé, ara m'he aficionat a la pizza "artesanal" i casolana. Això sí, compro la massa ja feta i tan sols la condimento al meu gust i la cuino al forn. Queden gairebé com les dels restaurants i no m'embafa excessivament. També intento no posar-li ingredients molt contundents o greixosos... Tomàquet ratllat, formatge, alguna verdura, tonyina, salmó... Ja començo a salivar, que és l'hora de sopar.

 

El jovent terrassenc s'uneix a la lluita.

 

Ahir un nombrós grup de joves terrassencs es va manifestar en solidaritat amb Pablo Hasél i contra el règim que els oprimeix i reprimeix. Les protestes van acabar amb càrregues dels mossos i amb 7 detinguts. 

Tota la solidaritat i respecte als detinguts i amb la resta de joves que s'han alçat i han dit prou. Quan no tens res, no tens res a perdre, i tenim una generació de joves precaris que ha vist com els més grans no hem aconseguit tombar el règim a través de la política, si no que més aviat les coses van a pitjor.

L'Echenique del Polònia ho peta.

 

Fa temps que no segueixo gaire el Polònia de TV3, però ahir vaig riure una estona amb aquest gag on s'estrenava el personatge del Pablo Echenique, que cal dir que clava. Apareixia amb Pablo Iglesias darrere d'una barricada amb ganes de sarau, però ràpidament apareixen els socis de govern, Pedro Sánches i Carmen Calvo, per endur-se'ls per les orelles. Una bona paròdia d'un govern de l'estat que s'autoanomenava "el més progressista de la història" i que no té res a envejar a anteriors governs per gràcia i fortuna del règim.

Negu Gorriak: Geurea da Garaipena.

 

Avui fa 20 anys del mític concert de comiat dels irundarres Negu Gorriak, dels germans Fermín i Íñigo Muguruza, al velòdrom d'Anoeta. Hi vaig anar amb una expedició terrassenca integrada per gent jove de diversos col·lectius de la ciutat que ens ajuntàvem al voltant del moviment okupa. Vam sortir de matinada i vam arribar a Donosti amb temps de fer el volt abans d'entrar al recinte. 

Recordo que el pavelló era ple a vessar, i que els teloners van ser els bascos hip hoperos Selktah Kolectiboa, i la banda d'ska-punk romana Banda Bassotti. Enorme. I la traca final, els Negu Gorriak, que celebraven la victòria judicial després que el Tribunal Suprem sentenciés a favor d'ells i contra la sentència desfavorable de l'Audiència de Donosti que els reclamava 15 milions de les antigues pesetes com a indemnització per al general de la Guàrdia Civil Rodríguez Galindo per suposades calumnies i injúries.

Quin concert el d'aquella nit!! Apoteòsic!

El "temazo" del dimecres. Status Quo - "Whatever You Want".

 

Els Status Quo són una banda de rock and roll britànica, fundada a Londres l'any 1962 i encara en actiu després de prop de 60 anys. Un dels seus àlbums més destacats i aclamats és el "Whatever you want" del 1979, que incloïa aquest tema de títol homònim.

Torna Gasol.

 

Aquest migdia s'ha fet oficial el retorn del pivot català Pau Gasol al Barça, 20 anys després de la seva sortida a l'NBA amb tan sols 20 anys. Als EEUU ha passat pels Memphis Grizzlies, els Lakers de Los Angeles (amb els que va guanyar dos anells de campions), Chicago Bulls, Sant Antonio Spurs, Milwaukee Bucks i els Portland Trail Blazzers on no va arribar a debutar a causa del seu procés de recuperació d'una lesió de genoll.

Arriba a Barcelona per posar punt final a la seva trajectòria professional i posar-se a punt per poder jugar els seus darrers Jocs Olímpics, el 2021, si tot va bé, al Japó. El Pau d'avui té poc a veure amb aquell jugador escanyolit, ràpid, i imprevisible, que va deixar Barcelona el 2001 després d'una temporada sorprenent i exitosa. En tot cas, segur que encara ens pot oferir bons moments de bàsquet. Gaudim-lo.

Un àudio demostra que Mikel Zabalza va ser torturat fins a la mort a Intxaurrondo: el PSOE és un partit terrorista que caldria il·legalitzar.

 

Avui el diari Público ha fet públic un àudio que demostra el que molts ja sospitàvem, l'assassinat del jove navarrès Mikel Zabalza, l'any 1985, a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo (Guipuscoa), víctima d'una aturada cardíaca com a conseqüència de les tortures patides durant l'interrogatori al que va ser sotmès. 

La gravació la van trobar a la cel·la de l'excoronel del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CSID), Luís Alberto Perote, i en ella participen el propi Perote i el capità de la Guàrdia Civil, Pedro Gómez Nieto. El segon reconeix en l'àudio que el jove basc devia morir a Intxaurrondo durant l'interrogatori, perquè els interrogadors es devien extralimitar...

Zabalza va aparèixer mort al riu Bidasoa 19 dies després de la seva detenció. Un crim d'estat, amb un responsable polític que mai ha estat jutjat, Felipe González, qui era president del govern socialista aleshores. El "señor X dels GAL". La guerra bruta de l'estat contra la dissidència i la insurgència continua, tot i que afortunadament, actualment tan sols empresonen i espanten.