No ens toqueu la llengua!!

 

Fa escassos dies es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem que obliga una escola de Canet de Mar a oferir un 25% de les classes dels grups de P5 en castellà, arrel de la denuncia per part dels pares d'un alumne d'aquest centre contra l'escola.

Aquesta sentència judicial va contra la Llei educativa i lingüística que imposa el català com a llengua vehicular, i on també està establert l'aprenentatge del castellà i de l'anglès. Aquesta llei de normalització del català intenta garantir la cohesió social i la supervivència de la llengua catalana, ja que en la resta d'àmbits de la societat és una llengua menystinguda i invisible en alguns casos.

La gran majoria de les famílies de l'escola s'han mobilitzat contra la sentència i reclamen el dret a que els seus fills siguin educats en català, sense quotes establertes per tribunals de justícia espanyols.

De moment, el Departament d'Educació es renta les mans i acata i obliga l'escola a obeir. Sindicats, partits polític, entitats i plataformes per la llengua, i molts altres convoquen a manifestar-se el proper dissabte 18 de desembre a Barcelona. La veritat és que a mi em cansa bastant ja això d'haver-me de manifestar per la manca de pebrots de la nostra classe dirigent. Protestes que no porten enlloc i que no serveixen per a res, només per fer palesa la indignació general.

Campionat del món d'escacs a Dubai.

 

Aquests dies es disputa a Duba (Emirats Àrabs) el campionat del món d'escacs que enfronta l'actual campió, el suec Magnus Carlsen, amb l'aspirant (guanyador del campionat d'aspirants), el rus Ian Niepómniashi. Fins al moment s'han jugat 10 partides de les 14 previstes (15 en cas d'empat), i a manca de 4, el campió suec porta una important avantatge al haver sumat 3 victòries per cap del seu rival. Molt bé li haurien d'anar les coses al rus en les 4 darreres partides com per capgirar el marcador actual. Bastant improbable i més tractant-se de Carlsen que acostuma a cometre molt poques errades. Per algun motiu és el campió del món des del 2013.

El "temazo" del dimecres. The Specials - "Ghost town".

 

Aquesta cançó dels britànics The Specials (Coventry 1977) fou número 1 de les llistes de la Gran Bretanya l'any 1981. El videoclip fou rodat pel prestigiós dissenyador Barny Bubbles a la ciutat de Londres. Un dels temes més aclamats de la banda d'ska-pop.

Tradicions terrassenques: El segrest del nen Jesús del pessebre.

 

Fins i tot un caganer va aparèixer al pessebre terrassenc.

A Terrassa, cada any per aquestes dates s'instal·la el típic pessebre de Nadal a la Plaça del Raval (Ajuntament). Cada any també des de fa un bon grapat d'anys, és tradició que se segresti el nen Jesús durant algunes hores abans de tornar-lo al seu lloc.

Enguany sembla ser que han aparegut nous grups de segrestadors, i després de la tradicional desaparició i reaparició del nen Jesús, van desaparèixer també les figures de la mula primer. i de Sant Josep i el bou poc després. Una autèntica escabetxina. Durant uns dies les xarxes van bullir d'indignació i fins i tot el propi alcalde va fer un tweet condemnant les bretolades.

Finalment, sembla ser que la un excursionista va trobar la mula abandonada a un bosc de les rodalies de la ciutat, i el bou i Sant Josep han estat reposats amb noves figures. Així doncs, ja tornem a tenir el pessebre al complet. Ja pot començar el Nadal.

60 anys de Cavall Fort.

 

Tal dia com avui de l'any 1961 naixia la revista per a infants Cavall Fort, que 60 anys després continua entretenint i educant milers de nens i nenes catalans. Quants record d'infància. Per molts anys!!

Ensurt dels grossos.

 

Foto: El Periódico.

Ahir es va produir una esllavissada a un dels murs de la línia de trens dels FGC de Terrassa a Barcelona, just a la sortida de Terrassa centre, i just davant dels nous jutjats. Malgrat les impactants imatges no es van haver de lamentar víctimes gràcies a la providència i als sistemes de seguretat de la companyia. Centenars d'usuaris de la línia van haver de patir llargues esperes per poder fer el tram entre Terrassa i Les Fonts en autobusos. 

Casualitats de la vida, el dimarts vaig agafar un tren d'aquesta línia per anar de mani a Barcelona. Ho faig molt de tant en tant, i pensar que aquest mur podia caure d'un moment a l'altre... impactant!

Descansa en pau Esther.

 

Aquest migdia he rebut una d'aquelles notícies que mai voldries rebre, la mort d'un ésser estimat, apreciat, admirat... L'Esther Guijarro (58) era una bona minyona (dels Minyons i com a persona) que va arribar a la colla amb el seu marit (Carles) i la seva filla (Marta) cap al 2003 o 2004 arrel d'un taller que jo mateix vaig realitzar a l'escola de la filla (casualitats de la vida, és l'escola on treballo actualment), que aleshores devia tenir 9 o 10 anys i mida de dosos.

La família es va integrar a la colla ràpidament i tots tres van participar de seguida dels assaigs, i a les actuacions, ocupant posicions rellevants als castells ben aviat: crossa l'Esther, primeres el Carles, i dosos la Marta. I des d'aleshores, he conviscut amb ells als assaigs, a les actuacions, i en molts altres esdeveniments al voltant de la colla. Una família que s'ha fet estimar per la seva simpatia, la seva amabilitat, la seva passió pels castells... i sempre sense aixecar la veu. Sumant. Mai restant. Mai fent soroll innecessari. Sempre al peu del canó.

Sempre fins aquesta temporada que els he trobat a faltar. Certament ha estat una temporada atípica i breu, però he de reconèixer que m'havia estranyat no veure'ls pel pati o a plaça alguna de les escasses actuacions. Em vaig trobar la Marta per Diada i em va fer molta il·lusió perquè feia força temps que no la veia. No sé si li vaig preguntar pels pares. No ho recordo. Potser sí. O potser no. Ara no puc deixar de pensar en la seva mare, l'Esther, que ens acaba de deixar, i que sempre recordaré pel seu somriure, el seu bon humor, el cigarro a la mà, i l'orgull de lluir la camisa malva.

Bon viatge Esther.