No sóc gens amant del Festival d'Eurovisió, però a través d'un amic he conegut aquesta banda moldava que barreja música d'arrel balcànica amb hip hop, i punk, i que ja havia participat en dues edicions abans de la d'enguany (al maig). Ja sabeu que a mi la música balcànica m'encanta, i la veritat és que aquesta barreja de músiques té una marxeta impressionant. Des de ja em poso a cercar concerts d'aquesta banda.
Memorable el darrer capítol de la 3a (potser darrera?) temporada del Bricoheroes, amb l'aparició estel·lar de Joan Laporta, fent d'ell mateix en una esperpèntica presentació del contracte de 20 anys que unia el FC Barcelona als Bricoheroes per encarregar-se del manteniment de les instal·lacions del Camp Nou.
Els gags dins l'estadi (als vestidors, la sala de premsa, a la gespa, a la llotja, a les grades, a la sala de màquines...) es van anar succeint, a quin més esbojarrat. Llàstima que no s'animés algun jugador del primer equip a fer un "cameo". Tanmateix, amb el presi al costat dels dos impresentables, ja en vam tenir prou per fotre'ns un bon fart de riure.
Podeu veure l'episodi fent clic aquí.
Avui ens ha deixat en Pau Riba, als 73 anys, un dels grans de la música catalana, víctima del maleït càncer. Deixa un gran llegat en forma de discs i enregistraments d'actuacions seves, a banda d'alguns llibres. Ha estat un referent musical per a molts músics catalans avui en actiu (Albert Pla, Quimi Portet, Adrià Puntí...), malgrat no haver estat mai un músic de masses, ni haver venut milions de discs. Tanmateix, la revista Enderrock va escollir el seu àlbum "Dioptria" com el millor àlbum català del segle XX.
Serà recordat com el cantant hippie, transgressor, iconoclasta, un punt boig. DEP.
(Comunicat sindical unitari sobre la convocatòria de vaga de cinc dies al març).
Des de la darrera crisi de fa més de deu anys en la qual es van retallar condicions laborals afectant la qualitat de l’educació i als drets laborals, només hi ha hagut un guany amb el retorn d’una hora lectiva a partir del curs 2017-18. Malgrat els compromisos obtinguts de retorn de condicions laborals dels grups parlamentaris en què s’assumien les nostres reivindicacions, aquests drets retallats s’han cronificat i l’administració els ha donat per assumits. Bona part del professorat que ha iniciat la seva vida laboral aquests darrers anys, ha entrat a treballar en unes condicions laborals pitjors i sense cap perspectiva de millora a curt termini.
Els sindicats d’Educació, de manera unitària, considerem que aquesta conselleria ha oblidat que és la seva obligació promoure el respecte i el reconeixement al col·lectiu docent davant de la societat. Rebutgem l’actitud de menysteniment del conseller Gonzalez-Cambray envers els treballadors i treballadores i l’actitud impositiva i autoritària mostrada en desatendre i negligir la negociació real amb els representants sindicals per un retorn de condicions laborals que ara més que mai mereixem.
Precisament avui aquesta conselleria ha tornat a convocar una mesa sectorial només per poder aprovar un calendari escolar que ja ha reiterat en nombroses ocasions que és inamovible i no per negociar res amb la part social. És per això que els sindicats de manera unitària hem decidit no presentar-nos a una mesa que és un pur tràmit pel Departament i no avalar així el seu modus operandi que menysté la negociació col·lectiva.
De manera unitària reclamem i exigim:
Des dels centres educatius diem al Departament que la nostra paciència s’ha acabat, que els dos anys de pandèmia sense els recursos necessaris, sumats a les retallades de fa més de deu anys i al modus operandi d’aquesta administració, han provocat que ens mobilitzem. L’evident manca absoluta de voluntat negociadora per part del Departament d’Educació, no ens deixa cap altra sortida que la mobilització per fer la pressió suficient per revertir les retallades i obtenir perspectives de millores laborals.
Exigim per sobre de tot una negociació real, que el personal del Departament tingui millores a les seves condicions laborals i no noves retallades. Ara més que mai cal que fem front a un departament autoritari, perquè després del calendari, que ha estat la darrera gota, amb el comportament d’aquesta conselleria, de segur que hi haurà noves «sorpreses».
Per tot això, els sindicats sotasignats unitàriament hem decidit tirar endavant unes mobilitzacions molt contundents amb la convocatòria de cinc dies de vaga durant el mes de març per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març de 2022.
És l'hora del compromís, de donar exemple al nostre alumnat i lluitar pel que és just. Fem arribar un missatge alt i clar a l'Administració: estem aquí, estem dempeus i diem PROU a l'actitud del departament d'Educació que enrocant-se en una postura d'autoritarisme i empitjorament de condicions laborals, ha tancat la porta al diàleg i la negociació amb els que estem a les aules. Perquè les paraules se les emporta el vent i els actes són els que ens representen.
ANEM A LA #VAGAEDUCACIO
MOBILITZEM-NOS!
Fa com una setmana que es va iniciar l'atac de les tropes russes a Ucraïna i la guerra continua. Ja se n'ha escrit i parlat molt al voltant del tema, i encara ara no tinc una opinió en ferm, més enllà de l'evidència que les guerres sempre són una catàstrofe humana. Allà on siguin. I que els ucraïnesos no seran els primers ni els darrers a patir-ne les conseqüències (ja hi ha centenars de milers d'exiliats, i s'espera que prop d'un 10% de la població ucraïnesa abandoni el país durant el temps que duri el conflicte.
També sembla força evident que el principal responsable en l'inici de les hostilitats han estat els russos, que van envair Ucraïna des de l'est del país. Des d'aquest punt de vista, semblaria que la culpa és dels russos, però no podem obviar que en la darrera dècada els ucraïnesos han estat fustigant la comunitat russa a la zona del Donbass (Lugansk, Donnetz...).
També és parla del conflicte internacional que tenen les grans potències mundials pel control del planeta, i que Ucraïna és un país força estratègic pel fet de fer frontera amb Rússia, a banda del trànsit de gas i altres recursos. Putin no vol permetre l'OTAN arribar fins a la porta de casa, i és per això que vol tenir controlada Ucraïna. De fet, ja hi tenia un president aliat, Victor Ianukovitx, que va guanyar les eleccions democràtiques del 2010, però que va acabar enderrocat l'any 2013 degut a la revolta "Maidan" (instigada i promoguda a saber per qui...).
Bé, més enllà de saber qui són els més culpables/responsables, la realitat és que les guerres sempre deixen víctimes innocents que no en tenen cap culpa. Esperem que aquest conflicte no s'allargui en el temps com va passar a principis dels 90's a l'antiga Iugoslàvia. i naturalment, que no hagin de morir tants innocents.
Magnífic duet del cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno "Botifarra" i Bárbara López, i Miquel Pérez a la guitarra, fent aquesta versió del tema popular arreu dels Països Catalans, de l'Hereu Riera. Un cant que té força similituds a alguns cants flamencs, o de l'altre banda de la Mediterrània.
El passat dissabte vaig poder tornar a gaudir de la gran veu del Botifarra en un concert d'alçada a l'Auditori de Barcelona, acompanyat per la Banda Municipal de Barcelona. Un acompanyament de luxe per una de les millors veus dels Països Catalans. Memorables les interpretacions de la Muixeranga i de la Malaguenya de Barxeta, amb dedicatòria a la lluita dels catalans inclosa.
Tal dia com avui del 2002 desapareixien de la circulació les pessetes, la moneda amb que vaig créixer i vaig aprendre a fer els meus primers pagaments. Tinc alguns records ben nítids d'aquesta moneda com per exemple els cinc "duros" que costaven les màquines de videojocs dels salons recreatius, o les partides de futbolín al bar del davant de l'institut. O els duros que em regalaven de ben petit per comprar alguna llaminadura. O els vint "duros" amb que em pagava un frankfurt i una Coca-Cola. I quan vaig començar a sortir de nit, que amb 500 peles feia. Entre dos fèiem un "talego" de costo. Amb aquells pressupostos, avui no tindria ni per comprar el berenar al forn. Hehe.
