Feta la llei, feta la matança!

 

Aquesta setmana els mitjans s'han fet ressò d'un nou cas d'assassinat múltiple als EEUU. Un noi de 18 anys, acabats de fer, es va presentar a una escola de primària amb dos fusells i es va introduir a una aula on va acabar amb la vida de 17 alumnes i dos mestres.

Esgarrifa pensar que hi hagi gent tan anada de l'olla com per fer una cosa així. Tampoc s'acaba d'entendre gaire bé, per no dir una altra cosa, que per a un jove de 18 anys sigui més fàcil comprar un parell de fusells que unes ampolles de cervesa...

Estan ben bojos aquests ianquis!

El "temasu" del dimecres. Opció K-95 - "Terra de sang".

 

El passat dilluns al programa Crims van explicar el cas de l'assassinat de Sonia Rescalvo, una transsexual que va morir l'any 1991 a Barcelona, a causa de la pallissa que li van donar un grup de skinheads d'ideologia nazi.

Al programa es van veure diverses imatges, moltes d'arxiu, d'aquests grups d'skinheads (molts s'agrupaven entre les aficions radicals dels clubs de futbol), i van colar alguna imatge d'altres grups d'estètica skinhead que, tanmateix, res tenen a veure amb els primers. Els Sharps (Skinheads Against Racial Prejudices) lluïen una estètica pràcticament idèntica als primers, però la seva ideologia era totalment oposada. I, evidentment, no anaven donant pallisses a tots els que no veien el món com ells.

Un exemple de grup d'skinheads dels bons són els barcelonins Opció K-95, nascuts l'any 1995 al barri de Gràcia, que han anunciat un concert de retrobament després d'una anys d'inactivitat.

Desafortunat en el joc, desgraciat en amors!

 

Ahir va finalitzar el campionat de lliga, i amb el darrer partit del Barça, al Camp Nou contra el Vila-real (0-2) vam tancar també la porra minyó-culer 2021/22. 

Tinc un grup del Whatsapp amb un grapat de col·legues culers dels Minyons i aquest any ens vam decidir a organitzar una juguesca (porra) amb calés de per mig (10 euros per a tota la temporada). Tant sols fèiem la juguesca en partits oficials del Barça (copa, lliga i Champions), i s'obrien apostes 24 hores abans del partit, i es tancaven just amb el xiulet inicial.

Doncs bé, increïble però cert, no he encertat cap ni un dels 51 partits disputats pel Barça. Cap. Gravíssim. Altres temporades quan no hi havia pasta pel mig, sempre encertava el resultat d'uns quants partits, i en canvi aquest curs... res de res. He estat l'únic dels participants que no l'ha encertat mai. Greu, tenint en compte que jo d'esport en sé una mica...

Val a dir que els guanyadors (hi ha hagut un empat) tampoc han encertat gaires resultats (6), però no encertar-ne cap... Molt fort. Encara no me'n sé avenir.

Terrassa és Europa (sobretot en els preus)!

 

Aquest cap de setmana ha començat a Terrassa la campanya "De tapa en tapa". Una iniciativa que va començar l'any 2010 per promocionar el sector de la restauració local, on una cinquantena de bars i restaurants de la ciutat ofereixen un "quinto" de cervesa i una tapa (degustació) amb un preu ajustat.

Bé, això era abans, perquè enguany han pujat el preu fins als 3'5 euros, que em sembla força elevat tenint en compte que a molts indrets de l'estat espanyol et fan la mateixa oferta pel preu únic de la cervesa de 33 cl. 

En fi, que els catalans sempre acabem pagant més per tot. A mi ja em poden esperar asseguts els bars que participen en la campanya. Prefereixo anar al Kebap i per 5 euros em foto una birra i un dúrum que quedo tip per cinc hores mínim.

30 anys ja!

El capìtà, Jose Ramón Alexanco, alçant la copa de campions d'Europa l'any 1992.

 

Avui es compleixen 30 anys de la primera Copa d'Europa del Barça. Va ser en un partit contra la Sampdoria italiana, celebrat a Wembley (Londres), amb el resultat final de 0-1, amb un recordat gol de falta de Ronald Koeman en temps de pròrroga. Aquell equip, el "Dream Team" va obrir les portes d'un cicle triomfant que s'ha allargat fins la segona dècada de l'alctual segle. Ara toca reflotar l'equip després d'una temporada sense títols, que per als més vells era una cosa molt normal, però que els més joves no estan gens acostumats. Bé, esperem que les vaques magres no durin gaire.

El "temasu" del dimecres. Discípulos de Otilia - "Monstre Bu".

 

4 anys després del seu darrer concert els Discípulos de Otilia es tornaven a reunir per a un concert únic a la sala La Nau del barri del Poble Nou de Barcelona. Una bonica sala que encara no coneixia i que em va agradar força per diverses raons: bona acústica, dimensions òptimes, proximitat als músics, i d'accés immillorable a l'entrada de Barcelona per la Ronda Litoral. I amb zones per aparcar.

De teloners hi havia els mítics "Costo Rico", una banda que feia 11 anys que havia deixat de fer concerts en directe i que es va mostrar amb molta energia, recuperant els seus temes clàssics barreja de rumba, ska, sons llatins... Els havia vist un grapat de cops en concerts de Festa Major i els havia perdut la pista. Diria, que com els Discípulos, tampoc tenen cap intenció de reemprendre la seva carrera musical, sinó que va ser un concert especial per homenatjar a un músic que devia tocar a les dues bandes i que va morir de càncer fa un parell d'anys.

Aprensió a les agulles.

 

Aquest matí he hagut d'anar al meu CAP per fer una analítica de sang i ja no he descansat igual de bé que sempre aquesta passada nit. M'he despertat abans del que tocava (potser la calor també?) i ja m'he dirigit cap al CAP amb el run-run al cap. 

Malgrat que anava amb horari programat, m'he trobat amb una cua tercermundista a l'entrada del CAP que he sabut era per fer analítiques preguntant al darrer de la cua, ja que no hi havia cap cartell que ho indiqués.

Em pregunto per què donen hores de visita si després t'atenen amb el "tonto l'últim"! No seria més fàcil anar avisant la gent en funció de l'hora que tenen programada? Com es fa a les consultes mèdiques que et criden pel nom... En fi. 

Un cop dins de l'habitació on m'havien de punxar, ha passat el que ja em temia i havia anticipat. Els he dit a les infermeres que era aprensiu i que ja m'havia desmaiat alguna en la darrera analítica. M'han assegut amb les cames una mica estirades, però insuficient per al meu gust, i han acabat movent la butaca per poder estirar la part de darrera i estirar-me tot jo. Una gassa amb una mica d'alcohol per inhalar-ho, i poc a poc anar tornant a l'estat habitual. Prou ràpid la veritat.

Bé, un nou mal tràngol amb les agulles.