Aquest passat dissabte vaig anar a la localitat veïna de Sant Quirze del Vallès, que estava de Festa Major, per veure el concert dels gironins The Gramophone Allstars, un combo de 16 músics que toquen temes propis i algunes versions de clàssics de l'ska i el reggae. Ua súper banda amb dues noies cantants amb unes veus increïbles.
El 2 de setembre del 1972 es va disputar la final de la cursa atlètica dels 800 m. llisos dels JJOO de Munic 72. Una de les finals atlètiques més recordades de la història pel sorprenent desenllaç. L'atleta nord-americà Dave Wottle que va anar més de mitja cursa força despenjat al darrera de la resta de corredors, però que en un final de cursa apoteòsic va aconseguir superar a tots i cadascun dels rivals fins a imposar-se a la línia d'arribada per escasses mil·lèsimes. Val la pena veure el vídeo i reviure l'increïble i encoratjós moment.
 |
| El Conseller Cambray i els representants sindicals el passat dijous a la Conselleria de Treball. |
El Conseller Cambray va anunciar aquest dijous en roda de premsa, juntament amb els representants sindicals del col·lectiu docent, l'acord per desconvocar les mobilitzacions d'inici de curs, a canvi de la supressió d'una hora lectiva (supressió a la que ja s'havia compromès aquest govern el 2017 però que encara havia quedat a mitges) de cara al gener del 2023.
És a dir, que a canvi d'una cosa de la qual ja hi havia el compromís des de fa uns anys, els sindicats renuncien a continuar lluitant per tota la resta de les demandes del col·lectiu docent: reducció de ràtios, reversió de les retallades, estabilització del personal interí en frau de llei, defensa ferma de la immersió en català, supressió del decret de plantilles, retorn al calendari anterior, equiparació salarial dels docents de l'FP amb els de secundària, retirada del nou currículum...
Vaja, no puc arribar a entendre com els sindicats han pogut acceptar aquestes engrunes, i que el Conseller aparegués somrient a la roda de premsa com si hagués aconseguit acontentar el col·lectiu docent amb aquesta pírrica concessió, que per altra banda ja feia anys que s'hauria d'haver dut a terme. Em sembla molt insuficient el pacte, i em sembla una derrota en tota regla. A banda de que l'aplicació de l'acord a mig curs, amb el que implica de refer horaris de tots els docents, és un dard enverinat per als centres.
Tanmateix, no podem obviar que la força del col·lectiu docent és la que és, més aviat baixa, tenint en compte la progressiva pèrdua de força de les mobilitzacions el curs passat. Si som una colla d'apalancats, immobilistes i individualistes, passen coses (acords pírrics) com aquesta.
Als països de l'Amèrica llatina, cada cert temps, sobretot quan no governen líders d'ultradreta o amics dels EEUU, es produeix algun fet tràgic, ja sigui un assassinat o intent d'assassinat, un atemptat, o un cop d'estat, per mirar de desestabilitzar el govern de torn, sinó directament assaltar el poder. Ahir es va produir un intent d'assassinat de la vicepresidenta de l'actual govern argentí, teòricament d'esquerres, per un personatge de l'entorn de l'ultradreta que va ser detingut immediatament després que la pistola amb que va apuntar al cap de la vicepresidenta no disparés cap dels dos trets que va intentar. A partir d'ara, suposo que s'obrirà una investigació per tal d'esbrinar si aquest pistoler va fer l'intent d'assassinat per compte propi o per encàrrec d'algú altre.
Ahir va caure una històrica, i tràgica alhora, pedregada a l'Empordà, concretament a la Bisbal d'Empordà, ferint de mort una nena de vint mesos, a més a més de desenes de persones que no van ser a temps de posar-se a aixopluc, i destrossant cotxes, camps, habitatges, arbres i demés. Les imatges que van poder registrar els veïns que van viure la brutal pedregada feien esfereir. La pedra de gel de la foto és brutal. No n'havia vist mai cap de tan grossa. Terrible.
Demà sant tornem-hi! S'acaben les vacances i comença un nou curs escolar. A la mateixa escola. Prop de casa i de tutor de 3r. No puc dir que m'alegri de tornar a treballar, però no em queixo. He gaudit força de les vacances. He fet moltes coses i puc dir que he descansat força. Toca treballar i tinc la motivació necessària per encarar un nou curs. Nous alumnes, noves famílies, nous aprenentatges. Segur que deu haver molts treballadors més feliços que jo amb la seva feina, però també estic convençut que n'hi ha moltíssims molt menys feliços que jo. De moment. I que duri.
Ahir es va disputar la tercera jornada de la lliga de futbol, i per fi, vaig estrenar el meu abonament al Spotify Camp Nou. Enguany, amb el meu germà hem llogat un parell de seients d'un company de feina del meu germà, a la segona graderia del gol nord. Una ubicació fantàstica per veure el futbol i a més a més sota cobert.
Al partit d'ahir que va enfrontar el Barça amb el Valladolid (4-0), va començar a una hora força correcte per ser diumenge (19:30), i les grades van presentar un ambient espectacular (83.000 i escaig espectadors), amb un bon grapat de guiris també. Em va acompanyar el meu nebot Noel, que també és un futbolero, tot i que no tan apassionat com jo.
Pel que fa al partit, el Barça va oferir un gran joc amb tots els jugadors aportant el seu granet de sorra tant a nivell ofensiu com defensiu. Cal destacar la punteria i l'ascendència del nou crac, Robert Lewandosky, que va marcar un parell de gols espectaculars, i va fer també un parell de xuts al pal. També van destacar els dos extrems, Dembélé i Raphina, que van crear molt perill per les bandes. I remarcar també l'actuació supèrbia de Balde al lateral esquerre, que fins fa poc ocupava indiscutiblement Jordi Alba, i que sembla que el jove jugador de la pedrera li ha guanyat de totes totes.
