De festival com quan tenia 20 anys!

 

Un moment de l'actuació dels Bad Manners del dissabte.

 

Aquest cap de setmana he baixat fins al Morell per veure uns quants grups en directe a la VIIIa i darrera (primera per a mi) edició del Pintor Rock. Aprofitant el pont de Tots Sants, i amb l'esquer d'un grapat de grups interessants (principalment els anglesos Bad Manners, però també els reapareguts Agua Bendita, els Boicot, els suecs The Baboon Show que encara no havia vist mai en directe i no em van defraudar, etc., etc.), i també per fer una mica el turista (cultural i gastronòmic) per la zona del Camp de Tarragona (vaig fer el triangle Valls-TGN-Reus).

Ja no sé quan temps feia que no estava tres dies seguits de festa (moderada eh, res d'anar a dormir a les mil). Afortunadament, el públic és força heterogeni i hi ha de ben jovenets però també veterans de guerra com jo, així que no em sentia pas un senyor gran entre joves. Aquest cop, a diferència d'altres festivals on havia anat de més jove, ho he fet amb la comoditat del llit de la furgoneta i no pas amb la màrfega al terra de la tenda de campanya. Coses de fer-se gran.

Castanyada amb màniga curta.

 

Avui a l'escola hem celebrat la tradicional festa de la castanyada, fent panellets, i menjant castanyes, en màniga curta. Temperatura propera als 28º a primeres hores de la tarda i sol que escalfava a base de bé. Enguany m'ha tocat anar a per les castanyes a la tradicional parada de les castanyeres de la Rambla, i pensava si no haurien de pensar a oferir gelat de castanyes en el futur...

Doncs au, bona castanyada en màniga curta a tothom!

Josep Trueta i jo.

 

Avui fa 125 anys naixia a Barcelona el doctor Josep Trueta, que dona nom a l'hospital gironí més important. I quina relació té aquesta efemèride amb mi? Doncs que la setmana passada, el dimecres concretament, vaig haver d'anar a l'esmentat hospital per acompanyar un alumne del meu grup accidentat durant una activitat nocturna a les colònies. Un ensurt dels grossos ja que va haver de quedar-se en observació tres dies i aquestes coses sempre fan patir molt. Afortunadament, tot ha anat bé i l'alumne ja torna a ser a l'escola amb la resta de companys, però l'ensurt no me'l treu ningú. Curiosament, el meu pare, abans de marxar de colònies em recordava els riscos, i la responsabilitat, d'anar de colònies amb canalla, i jo li deia que no patís, que mai en els 15 anys que porto anant de colònies havia hagut de patir per un alumne accidentat... I mira tu per on.

També casualment, tornant de les colònies vaig anar a visitar el meu pare a l'hospital ja que l'havien operat el dia que jo havia marxat a les colònies, i a l'habitació del meu pare vaig conèixer la filla del pacient del costat que també era mestra, i em va explicar la història d'un alumne del seu institut que va morir fa un parell d'anys en unes colònies per les Terres de l'Ebre, en concret durant una activitat amb kayacs al riu Ebre. Quin mal cos. I quina patacada emocional per a tota la comunitat educativa de l'institut. Diuen que alguns docents van decidir canviar de centre el curs següent, i que molts no volen ni sentir a parlar de colònies ni d'activitats que impliquin algun tipus de risc... Normal, no?

El "temasu" del dimecres. Código Neurótico - "Con la Iglesia hemos topado".

 

Ahir em vaig assabentar de la trista notícia de la mort a causa d'un càncer del Jorge "Jorgito", baixista i cantant de la mítica banda punk terrassenca ja desapareguda, Código Neurótico. Vaig coincidir amb ell un parell d'anys, entre el 1999 i el 2001 quan treballavem a l'Hitachi de Vacarisses, i sempre em va semblar un paio súper amable i bon jan.

Una putada que se'n vagi tan jove. Ens deixa les seves cançons amb la seva veu inconfusible, i el seu etern somriure amable.

DEP.

Cap de setmana a Montgrony.

 

Aquest passat cap de setmana hem anat amb uns amics a la Serra de Montgrony, frontera entre el Berguedà i el Ripollès, ben a prop de les localitats de Gombrén i La Pobla de Lillet. Hi ha un petit refugi lliure, anomenat Planelles, on hi hem pogut escalfar-nos vora la llar de foc i fer una mica de brasa per coure carn i algunes verdures. 

El bosc en aquesta època de l'any mostra una gamma de colors espectacular i també és temporada de bolets, i per aquí se'n troben de diferents tipus: camagrocs, rossinyols, rovellons, llenegues... Un altre espectacle natural és observar les estrelles quan es fa fosc, ja que hi ha molt poca contaminació lumínica, i vam tenir algunes estones de cel aclarit de núvols. Malauradament el diumenge es va tapar una mica i va estar plovisquejant una bona estona pel matí.

El "temasu" del dimecres. Triana - "Tu frialdad".

 

Els Triana neixen a Sevilla, concretament al barri de Triana, l'any 1974, i sis anys després publiquen l'àlbum "Un encuentro" o inclourien aquesta peça que va arribar a ser número u de les llistes, una balada amb aires de rock progressiu i flamenc on destaca la veu del cantant, compositor i pianista Jesús de la Rosa. Els Triana va deixar de tocar l'any 1983, arrel de la mort en accident de trànsit del seu líder i vocalista Jesús de la Rosa.

Magnífic cap de setmana a Can Rabassa.

 

Espectacular cap de setmana el viscut, i conviscut, a la casa de colònies de Can Rabassa, a Vilanova del Vallès, per celebrar el 40è aniversari d'una bona amiga, envoltat d'un bon grapat d'amics, de coneguts, i de noves coneixences. Amb molt bon clima, molt i molt bon menjar, molta beguda de tot tipus, i un artista convidat d'excepció, el Jaume Barri que va animar la vetllada del dissabte tarda-vespre. Es pot demanar gaire cosa més al cap de setmana? Jo dic que no.