Avui fa 125 anys naixia a Barcelona el doctor Josep Trueta, que dona nom a l'hospital gironí més important. I quina relació té aquesta efemèride amb mi? Doncs que la setmana passada, el dimecres concretament, vaig haver d'anar a l'esmentat hospital per acompanyar un alumne del meu grup accidentat durant una activitat nocturna a les colònies. Un ensurt dels grossos ja que va haver de quedar-se en observació tres dies i aquestes coses sempre fan patir molt. Afortunadament, tot ha anat bé i l'alumne ja torna a ser a l'escola amb la resta de companys, però l'ensurt no me'l treu ningú. Curiosament, el meu pare, abans de marxar de colònies em recordava els riscos, i la responsabilitat, d'anar de colònies amb canalla, i jo li deia que no patís, que mai en els 15 anys que porto anant de colònies havia hagut de patir per un alumne accidentat... I mira tu per on.
També casualment, tornant de les colònies vaig anar a visitar el meu pare a l'hospital ja que l'havien operat el dia que jo havia marxat a les colònies, i a l'habitació del meu pare vaig conèixer la filla del pacient del costat que també era mestra, i em va explicar la història d'un alumne del seu institut que va morir fa un parell d'anys en unes colònies per les Terres de l'Ebre, en concret durant una activitat amb kayacs al riu Ebre. Quin mal cos. I quina patacada emocional per a tota la comunitat educativa de l'institut. Diuen que alguns docents van decidir canviar de centre el curs següent, i que molts no volen ni sentir a parlar de colònies ni d'activitats que impliquin algun tipus de risc... Normal, no?
