L'enemic a casa.

 

Vergonya. Sento absoluta vergonya pel tracte vexatori de la Conselleria d'Interior al raper lleidatà Pablo Hasel, pres de de fa més d'1 any i 9 mesos a la presó de Ponent, i que ha hagut de tornar a trepitjar la seu judicial per afrontar una nova acusació per disturbis i agressions a la policia en una protesta a la subdelegació del govern a Lleida després de la detenció del MHP Puigdemont a terres alemanyes.

Custodiat per fins a 6 mossos d'uniforme, i emmanillat en tot moment a la cadira dels acusats, com si d'un perillós terrorista es tractés! I qui el tracta així és el propi govern al que ell va voler defensar! Inaudit! Lamentable! Indignant!

Jo espero que algun dia es faci justícia, i que els que ara han permès que el tracten així i que no han mogut ni un dit per alliberar-lo, pateixin les conseqüències algun dia.

El "temasu" del dimecres. Laurel Aitken - "La Paloma".

 

Lorenzo "Laurel" Aitken neix a La Habana l'any 1928 i es trasllada a Jamaica amb 8 anys. Allà comença a cantar per als turistes, i als 30 anys comença a gravar temes d'estil ska. Als anys 60 es trasllada a Anglaterra on es converteix en un dels referents nacionals i internacionals d'aquest estil. L'any 1999 va gravar un disc de clàssics versionats a l'ska amb la banda madrilenya Skarlatines. Un dels temes d'aquell àlbum és aquest "La Paloma".

Vaig tenir l'oportunitat de veure'l actuar en directe en un parell d'ocasions com a mínim. Recordo especialment la de la sala Golfus a Tarragona l'any 1998, amb un Aitken ja major i una mica despistat, però encara enlluernador. Un dels grans de l'ska sense cap mena de dubte.

Trobada amb l'alcalde.

 

Aquest matí hem visitat l'ajuntament de Terrassa amb els alumnes del meu grup de 3r de primària de l'escola Lanaspa, i ens ha rebut l'alcalde Jordi Ballart, que he fet d'amfitrió una bona estona, mostrant-nos el seu despatx personal, el balcó que dona al Raval de Montserrat des d'on contempla la diada castellera de la Festa Major, i també el despatx on treballen les seves secretàries. L'alcalde ha respost totes les preguntes que havíem preparat prèviament a classe, i ha estat molt amable i proper als infants en tot moment. Ens ha explicat que ell havia estat alumne de Lanaspa i que guardava bons records de la seva etapa d'estudiant. Ha deixat que un alumne prengués la vara i la banda d'alcalde, i els ha mostrat una porta secreta que hi ha al seu despatx que porta a la sala de plens.

L'Alba Jurado, l'"enxaneta bala".

 

La temporada 2022 serà recordada com la primera temporada completa post-pandèmia, i tot i l'escepticisme inicial d'alguns, s'han tornat a veure castells dels més grossos a moltes places. Fins i tot un castell inèdit que no s'havia vist mai, el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, que van carregar els Castellers de Vilafranca per Tot Sants. És a dir, que no només s'han recuperat la majoria dels castells fets en el passat, sinó que s'ha pogut fer una nova passa endavant amb l'estrena d'una estructura inèdita. Qui ho havia de dir!

En aquest procés de recuperació, els Minyons hem anat força més lents que la resta de colles "grans", exceptuant la Jove de TGN que també ha estat lluny dels seus millors registres. Verds, Vella i Joves han sovintejat la gamma extra, especialment els primers, mentre els Minyons hem hagut d'esperar a la darrera actuació de l'any, la Diada d'ahir diumenge a la Plaça Vella de Terrassa, per estrenar el primer gamma extra, el 2d9fm. 

Si bé la temporada es pot qualificar de força decebedora i molt allunyada del potencial real de la colla, hi ha alguns aspectes positius a destacar, com l'estrena d'alguns castellers en posicions clau del tronc dels castells com ara els segons tapats, o la qualitat de l'enxaneta, l'Alba Jurado. Quina velocitat d'execució al 2d9fm! Brutal!

El "temasu" del dimecres. Dexys Midnight Runners - "Come on Eileen".

 

L'any 1982 aquesta banda anglesa publicava el seu segon àlbum d'estudi sota el nom de "Too-Rye-Ay" on incloïen una de les cançons més populars de la dècada, el "Come on Eileen", que es va convertir en número 1 de les llistes al Regne Unit i als EEUU. En una recent enquesta al Regne Unit, els votants la van triar com la 6a millor cançó dels anys 80's.

Un Mundial tacat de sang.

 

El proper diumenge 20 d'aquest mes comença el Mundial de Futbol al Qatar, un mundial tacat per la sang de milers (vora 7.000 diuen) de treballadors immigrants que han perdut la vida en la construcció dels estadis on jugaran les 32 seleccions nacionals fins al diumenge 18 de desembre quan està previst que es disputi la final a l'estadi Lusail.

Si la mort de milers de treballadors immigrants no fos un argument prou important com per detestar aquest torneig entre futbolistes milionaris (la gran majoria), cal recordar que a banda dels milers de morts hi ha hagut desenes de milers de treballadors explotats, i que el règim islamista qatarí no es caracteritza precisament pel respecte a col·lectius com LGTBI, les dones, o els immigrants pobres.

Ja tenia poques ganes de seguir un mundial on no hi participa la meva nació, però si a aquest fet hi sumem l'escàndol que implica que un país amb un règim dictatorial islamista radical organitzi un mundial gràcies a les ingents quantitats de diners que hi pot abocar (quants suborns?) gràcies al negoci del petroli, i amb l'agreujant dels milers de treballadors morts, ja se'l poden ben confitar.

Indecències del capitalisme.

 

Ahir vaig anar a fer un frankfurt al Gavatxons amb la meva neboda i comentant el tema de la poca roba que em compro, li vaig mostrar el pantaló de xandall que duia posat, adquirit a Cambodja aquest estiu durant les vacances per poc més de 6 euros. Em va respondre que imitava una marca anomenada Gucci (que no conec més enllà de la Moto Gucci), i que els pantalons de xandall d'aquesta marca podien arribar als 1.000 euros.

No m'ho creia, fins que em va mostrar alguns anuncis per internet i, efectivament, hi havia diversos models des dels 500 euros a més de 1.500. Vaig quedar garratibat. Un puto xandall 1.000 euros? Una peça de roba que a mi em va costar 6 euros la poden arribar a comprar per més de 1.000 euros? La gent és boja, o què? 

És ben cert que el capitalisme fa perdre la xaveta a més d'un i d'una...