Dissabte passat els Skatalà s'acomiadaven dels escenaris amb un concert antològic a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. Un concert on van repassar els principals èxits dels seus 38 anys de trajectòria, en gairebé dues hores de concert. Van tancar el repertori amb un clàssic dels clàssics, l'Embolingats, en ple èxtasi col·lectiu, que vaig voler enregistrar com a record històric.
Aquesta tarda al Parlament s'han aprovat els pressupostos dels macroprojectes que destrueixen territori, contaminen, i promouen el joc, la prostitució i el narcotràfic, entre altres, amb els vots favorables del tripartit ERC, PSC, i En Comú Podem. Els pressupostos de la vergonya d'uns partits que es fan dir d'esquerres però que treballen per a la patronal, i contra el territori i els seus habitants.
Uns activistes s'han colat a dins de l'hemicicle i han desplegat una pancarta on s'hi llegia "Stop macroprojectes" amb l'únic suport, en forma d'aplaudiments, dels 4 representants de la CUP. Se m'està fent llarga la legislatura, entre projectes que malmeten el país, polítiques autonomistes, i col·laboració amb l'enemic.
Ahir els Skatalà van tocar per darrera (?) vegada a la sala Paral·lel 62 de Barcelona (per cert, una sala molt xula per als concerts) dins del marc del festival ska Rudecat, amb els Mosquito Bite i els The Cabrians, per aquest ordre, de grups teloners. Va ser un espectacle final apoteòsic, de prop de dues hores de durada, amb un públic (la majoria veterans) fidel, i entregat des del primer al darrer tema. Els Skatalà no van decebre i van oferir la majoria dels seus grans èxits, intercalant els missatges de comiat, consignes, i dedicatòries a mil i un artistes i companys de viatge ja morts o que els han marcat d'una manera o altra al llarg dels 38 anys de la banda.
Mai se sap amb els Skatalà si aquest concert serà realment el darrer o no, ja que no és el primer cop que anuncien la disolució i que es tornen a reunir, però les paraules del Quique (cantant) i l'emoció amb que les deia, feia pensar que sí, que aquest cop pot ser el definitiu. Bé, en tot cas, tots els fans dels Skatalà sabem que "Skatalà mai morirà"!
Ahir vaig anar al Centre Cultural de la meva ciutat (ara en diuen La Factoria Cultural, però per a mi sempre serà el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa) a veure el nou espectacle d'en Peyu, un dels referents humorístics del país. Ahir va omplir l'auditori per presentar l'il·lusionista, una obra on interpreta el paper d'un màgic al que se li complica l'espectacle ben aviat. Com a l'anterior obra d'"El Gallardo español", el Peyu mostra una gran capacitat interpretativa i camaleònica per posar-se en la pell de diversos personatges que interactuen entre sí, canviant el to de veu i mantenint llargs diàlegs entre fins a quatre personatges diferents.
A tall d'anècdota, us comento que ahir vaig seure en la butaca central a primera fila, i hi ha un moment de l'espectacle que el Peyu s'asseu a l'escenari de cara al públic, i el tenia a escassos metre i mig. No recordo haver-ho fet mai abans, però tampoc tinc una memòria gaire bona.
Qui m'havia de dir fa 12 anys quan vaig començar a escriure en aquesta finestra al món que és l'internet, que 12 anys després encara ho faria amb regularitat a través d'aquest bloc. Doncs deixeu-me que us digui que sembla que va ser ahir que començava, i em faig creus que ja hagin passat 12 anys i milers d'entrades. Us deixo algunes dades estadístiques d'aquest bloc:
Entrades totals: 3.364.
Entrades 2022: 216
Visualitzacions totals: 653.012
Visualitzacions darrer any: 166.000 (no ho acabo d'entendre)
Comentaris totals: 5.774
Comentaris darrer any: 704 aprox.
No sé si us ho he explicat algun dia ja, però enguany sembla que la canalla a l'escola està agafant tots els virus que no havien agafat durant dos anys de protecció per la Covid. Des del mes d'octubre he tingut poques jornades on no m'hagi faltat cap alumne, amb un clímax de 10 absències, un dia, cap al més de novembre si no recordo malament.
Aquesta setmana sembla ser que passeja per l'aula un virus que ataca la panxa, perquè avui he acabat la classe amb 7 alumnes menys, i una que estava mig catatònica, i la gran majoria amb mal a la panxa, i amb vòmits. Avui dues alumnes han tornat cap a casa, al migdia una i a la tarda l'altra, per sengles problemes estomacals, amb vòmits inclosos. A l'aula, evidentment. Quan aquests fets esdevenen, es munta una mena de revolució entre els alumnes que tenen ganes de veure l'obra d'art dels afectats, i també tota l'operació de neteja.
No sé si sabíeu que ja no deixen utilitzar les tradicionals serradures de fusta per tapar el vòmit i escombrar-lo després. Ara hi ha una mena de sorra que no aixeca pols. El conserge m'ha dit el nom però no recordo.
El director de cinema Emir Kusturica, a banda de fer pel·lícules té una altra passió que és la de tocar la guitarra, i ho fa amb cert reconeixement mundial amb la No Smoking Orchestra. Amb diversos àlbums a les esquenes, l'any 2000 van publicar aquest "Unza Unza time" de títol homònim al tema que us presento. Fusió de música balcànica i rock, amb un directe trepidant i cent per cent ballable.
Llàstima que li van censurar el concert que havia de fer al Festival del Mil·lenni el març del 2022 quan es va iniciar el conflicte a Ucraïna, del que tenia entrada, i que tampoc es va poder realitzar mesos després per no sé quin motiu. Més de 10 anys fa ja que el vaig poder veure al Palau de la Música, i espero que no hagi estat el darrer cop.
