Per sempre al record, "Herre".

 

L'Herre amb pantalons blaus.

 

 

Ahir ens va deixar, sobtadament i tràgica, víctima d'un accident de trànsit, la Roser Herreros "Herre", castellera dels Capgrossos de Mataró des dels inicis de la colla, i una bona amiga dels Minyons (a la foto en un viatge dels Minyons a Alcalá La Real l'any 2002).

De vegades la vida ens mostra el costat més fosc i amarg de l'existència. La mort d'un ésser estimat, sobretot quan no toca de cap de les maneres. és una de les experiències més cruels, tristes, inexplicables...

Ens queda el record etern de la gran castellera, sempre al peu del canó, sempre fidel als seus Capgrossos, i de la bona paia que va ser.

No puc deixar de pensar també en l'Eloi, el fill de 2 anyets de l'Herre, i en la parella, el Marc, a qui conec des que era un vailet, i la mare d'aquest, la Teresa. Capgrossos tots, i bellíssimes persones, amb qui m'havia relacionat molt en el passat. Espero que puguin dedicar-li a l'Herre moltes aletes tots plegats.

Ànims i una forta abraçada!

Enguany no comencem amb normalitat (vaja, alguns pocs).

 

Ahir va ser el primer dia del nou curs per a milers d'alumnes catalans, tot i que hi havia una vaga convocada per tres dels principals sindicats de l'ensenyament: Ustec, CGT, i la Intersindical. Segons la patronal, és a dir, el Departament d'Educació, tant sols l'1% dels docents va seguir la vaga. No puc posar el meu centre com a termòmetre de participació perquè acostumo a ser l'únic que fa vaga, però he de reconèixer que a la manifestació a Barcelona no vaig trobar-me cap mestre conegut, i això no m'havia passat mai a cap vaga docent.

Penso que era una bona oportunitat per als docents per donat un toc d'avís a la nova Consellera que ja n'estem farts d'esperar la reversió de les retallades i un increment substancial de la inversió en l'educació pública d'aquest país. També ho havien pensat els sindicats convocants, però el seguiment ha evidenciat que la majoria dels docents no ho pensava igual. Bé, jo fa temps que penso que la majoria dels docents passen de tot i no estan disposats a lluitar pels drets laborals i del sistema educatiu a canvi de perdre un part del seu sou. 

Tinc la desagradable sensació que cada any que passa el col·lectiu docent és una mica més dòcil i conformista, i l'esperit de lluita només el tenen un reduït percentatge de docents. Així ens va, i segurament, només pot empitjorar.

Mor Carme Junyent.

 

Aquest matí m'he assabentat de la trista notícia de la mort de Carme Junyent, als 68 anys, víctima d'un càncer de pàncrees. Una de les principals lingüistes del país, professora de la Facultat de Filologia a la Universitat de Barcelona, estudiosa de les llengües amenaçades, i activista per la llengua catalana. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2019, i deixa un extens llegat d'escrits sobre lingüística. DEP.

50 aniversari de la mort de JRR Tolkien.

 

Avui es compleixen 50 anys de la mort d'un del escriptors més populars arreu del planeta, l'anglès John Ronald Reunel Tolkien (JRR Tolkien), popularment conegut com el "pare" de la literatura fantàstica moderna. Autor d'obres com "El senyor dels anells", "El Hobbit", "Silmarilion"... Algunes de les seves obres s'han convertit en súper produccions cinematogràfiques o en grans sèries de grans pressupostos. 

Recordo que van ser lectures de joventut que em van fascinar i em van fer descobrir el món màgic dels hòbbits, nans, elfs, orcs, etc., i que també em van fer descobrir els jocs de rol als que vam dedicar més d'una tarda-vespre-nit.

Muntanya i mar.

 

Costa entre Altafulla i Tarragona.

 

Si a primers d'agost passava una setmana a la muntanya, a la Vall de Cardós, a finals de mes, i de vacances, he passat uns dies a la platja, concretament a la zona de Tarragona, a La Pineda de Salou, amb el germà i els nebots. Uns dies de relax absolut, de lectura, escacs, piscina, passeig i menjar. De tornada a casa he passat per la cala La Mora d'Altafulla on hi havia uns amics, i hem estat a una cala preciosa anomenada Rocablanca.

Springboks - All Blacks (35-7). I jo hi era (25-08-2023).

 

Si he passat cinc dies a Londres ha estat amb motiu del partit "amistós" (deixem-ho en "de preparació") de rugbi entre les dues principals potències (tres mundials cadascuna) mundials d'aquest esport a l'estadi de Twikenham. Feia mesos que tenia l'entrada i es preveia un partit del màxim nivell tenint en compte que en un parell de setmanes comença el mundial de França i els equips han d'estar ja en la millor forma per encarar aquest torneig. 

L'ambient a les grades, com sol ser habitual en aquest tipus d'enfrontaments, va ser espectacular, amb l'estadi ple a vessar i les aficions barrejades a les grades, i també en els instants previs als carrers, als pubs, als transports... Un ambient increïble, pacífic, de germanor i bon rotllo.

El que no es podia esperar era el resultat final del partit. Un autèntic bany dels sud-africans als nova zelandesos que van patir la major golejada de la seva història (-28 punts), i cal tenir en compte que l'anterior màxima golejada datava del juny del 1928!!! Brutal!

En tot cas, no sé si el resultat pot ser significatiu de cara al desenllaç del mundial. Cal tenir en compte que els All Blacks van jugar la major part del partit amb un jugador menys, i prop de quinze minuts amb dos menys per sancions de l'àrbitre. Dos jugadors menys en aquest esport pesa molt en el joc de l'equip. Veurem si es tornen a trobar al mundial en igualtat numèrica...

Carnaval de Notting Hill.

 

 

Avui, el meu darrer dia d'estada a Londres, coincidia amb un acte multitudinari d'aquells que n'havia sentit a parlar però que mai havia pogut viure. I com que sóc curiós de mena, he aprofitat el matí per veure què s'hi coïa en aquest carnaval estiuenc que s'organitza al barri de Notting Hill des del 1966, gràcies a la comunitat afrocaribenya instal·lada a Londres. Diuen que l'esdeveniment atreu prop d'1 milió i mig de persones, convertint-lo en una dels festivals de carrer més grans del món. El segon més gran després del de Rio de Janeiro diuen.