"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 12 de juliol del 2024

Kuala Lumpur (Malaysia).

Edifici Menara.


He passat tres dies a la capital de Malaysia. Una ciutat en creixement constant que aposta pel creixement vertical en forma de grans gratacels. Són molt populars les torres Petronas i des de fan uns anys tenen el segon edifici més alt del món, el Merdaka 118 amb 678'9 metres d'alçada .

La ciutat té uns 2 milions d'habitants. La majoria xinesos i malais, i un 10% aprox d'indis. Conviuen en pau i harmonia, professant les seves relígions als seus temples i menjant als seus restaurants.

La ciutat disposa d'un sistema de transport força extès, amb trens aèris, i una flota de taxis destacable. Aquí funciona la companyia Gran, una mena d'Uber a la zona.

En tres dies no he tingut temps d'avorrir-me visitant temples, mercats, gratacels, i recorrent carrerons plens d'art i de venda ambulant.




Masjid Jamek

Mercat de Chow Kit.

Temple budista de 



Carrer Jalan Beremi.

Plaça Menara.

Temple budista de Thean Hou.


Batu Caves.

Torres Petronas.




dilluns, 8 de juliol del 2024

Melaka (Malaysia).

 

Masjid Selat

El dimecres al vespre sortia de l'aeroport de BCN direcció Singapur via Estambul. Vaig arribar a destí 17 hores després, que eren les 18:00 h. locals. Em va sorprendre l'organització i les excel·lents infraestructures del país. En poc menys d'una hora, enllaçant tres trens arribava al hostel que havia reservat.

L'endemà vaig fer un voltet per la ciutat-estat (ja us en parlaré més endavant de Singapur) abans d'agafar un autobús cap a Malacca, o Melaka (Malaysia), on em trobo  hores d'ara.

Es tracta d'una ciutat de la costa oest de Malaysia de prop de mig milió d'habitants. Important port des d'on es controla l'estret de Malacca, per la qual cosa diversos imperis han volgut controlar l'enclavament històricament: portuguesos, holandesos, anglesos, japonesos...

Actualment Malacca és una ciutat barreja de cultures i tradicions. La majoria de la població són malais, tot i que destaca la presència de xinesos i indis. 

Turísticament, no és que Malacca destaqui per res especial més enllà dels vestigis arquitectònics de les diferents nacions que van ocupar-la. És una ciutat força tranquil·la, amb un canal que la travessa pel centre històric i que està atapeït de comerços i restaurants a banda i banda, i també hi ha uns quants temples interessants de les diverses religions que es professen aquí.


Església de Sant Francesc Xavier.


Església de Sant Paul.

Antiga Porta d'A Famosa.

Museu Palau del Sultan.

Platja de Keblamg.




Ambient al mercat nocturn de Jonker Street.


Masjid al-Azim







dijous, 4 de juliol del 2024

dimecres, 3 de juliol del 2024

El temassu del dimecres. Negu Gorriak - "Lehenbiziko Bala".

 

Els que fa anys que seguim els projectes musicals del Fermín Muguruza estem d'enhorabona, ja que fa poc va anunciar una gira internacional de celebració dels 40 anys de trajectòria musical. Afotrunadament, farà parada a Barcelona, al Palau Sant Jordi, el 24 de gener, per fer una retrospectiva d'aquests 40 anys amb bandes com Kortatu, Negu Gorriak, o en solitar amb DUT o la Jamaika Clash. Evidentment, jo ja tinc l'entrada.

Avui us deixo aquest temassu dels Negu Gorriak inclòs a l'àlbum Gure Jarrera de l'any 1991. Canya de la bona!

dimarts, 2 de juliol del 2024

Tour de França, cosa de dos.

 

El passat dissabte va començar a terres italianes una nova edició, la 111a, de la mítica cursa ciclista francesa per etapes, que finalitzarà a París el diumenge 21 d'aquest mes. Amb tant sols 4 etapes disputades ja ha quedat força clar qui són els principals candidats a la victòria, tot i que de fet, tampoc calia ser un gran entès en ciclisme per apostar pels dos ciclistes que han protagonitzat les darreres tres edicions de la ronda francesa.

A l'inici de la ronda hi havia el dubte de si el danès Jonas Vingegaard arribaria en plena forma després de la greu caiguda que va patir el passat 4 d'abril a la Volta al País Basc. Pocs apostaven pel danès conscients de la dificultat de recuperació en un espai de temps tant curt. Tanmateix, sembla que el danès ha arribat amb forces suficients per diputar-li el Tour a l'eslovè Tadec Pogacar, que enguany ja s'ha imposat, amb gran autoritat, al Giro d'Itàlia o a la Volta a Catalunya.

De moment, en aquestes 4 etapes l'eslovè ja ha tret les urpes un parell de cops. El diumenge, en l'etapa amb final a Bolonya, al Santuari de Nostra Senyora de Luca, on el danès va poder respondre i entrar amb el mateix temps que l'eslovè a la línia d'arribada, i avui amb l'ascensió al mític port del Galibier, on l'eslovè sí que ha pogut desenganxar-se del danès i treure-li 30 segons a la línia d'arribada.

Veure'm com evoluciona la cosa, i si el danès és capaç de plantar cara fins al final a un Pogacar que es mostra intractable i en gran forma. Tant de bo estigui competit i no sigui un passeig triomfal de l'eslovè com ve passant aquesta temporada en totes les rondes on ha participat.

dilluns, 1 de juliol del 2024

Festa Major de Terrassa, amb més pena que glòria.

 

Ja han passat els dies "forts" de la Festa Major de la meva ciutat, Terrassa, i he de reconèixer que cada any que passa la trobo més fluixa. Afortunadament ja no tinc aquella edat que voldries festa les 24 h. del dia, i he vist tants concerts que ja no tinc aquella fal·lera per escoltar noves o velles propostes, però de la festa major d'enguany se salven ben poques actuacions. Un altre qüestió són les ubicacions nefastes d'alguns dels principals escenaris, bé perquè estiguin allunyats del centre de la ciutat, o bé perquè no tinguin les dimensions adequades per segons quins concerts (ja sigui per massa petit o el contrari). Els horaris també n'hi ha per fer-s'ho mirar: com pot ser que un divendres a la 1:20 ja no hi hagi més música en directe a la Plaça Vella, centre neuràlgic? O que diumenge hagis d'esperar fins la 1:00 per poder ballar una mica amb una orquestra de versions al mateix indret?

Pel que fa als grups programats enguany, la veritat és que força lamentable en general: Stay Homas, The Tyets, Figa Flawas, La Hungara, Chenoa, etc.. De fet, només he anat a veure un concert en tota la festa major, i he de reconèixer que em van decebre força: els The Gramophone Allstars, que van tocar a la Plaça Vella, només una hora i vint minuts, i un repertori que animava poc al ball.

Per altra banda, vull destacar l'accelerada castellanització de molts escenaris d'iniciativa privada i col·laboració pública com el de la Plaça Didó, o el del Vapor Ventalló, tanmateix ben cèntrics. Aquests escenaris aposten principalment per bandes que canten en castellà. Fins i tot a l'escenari més català de la festa, l'espai La Taifa, la majoria de cançons enllaunades que va punxar el Pd del divendres eren en castellà i d'estils musicals súper comercials!! Patètic!

Els preus de les begudes el marquen els bars dels diferents espais de la festa, ja que no hi ha barres oficials, i això fa que cobrin preus d'escàndol. Aquests sí que fan l'agost! 

Si l'any vinent continua la tendència, em plantejaré seriosament escampar la boira i aprofitar millor el temps.

diumenge, 30 de juny del 2024

Sant Pere carnívor.

 

Ahir, dia de Sant Pere, patró terrassenc, vam celebrar un dinar carnívor a casa. El Miki i la Carol van portar un parell de mitjanes i entranyes de vedella, i una pedra de sal on coure-les. La pedra la vam escalfar als fogons i vam passar les mitjanes volta i volta. Després vam fer talls a tires de les mitjanes i vam treure la pedra a taula perquè cadascú es cogués les tires al seu gust. No cal posar-hi sal ja que la carn absorveix la sal de la pedra. I la pedra es pot mantenir calenta més d'una hora. Quina descoberta!