"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 26 de març del 2011

Parla sense vergonya, parla el català!



Sense cap mena de dubte, Andrés Iniesta i Leo Messi són dos dels millors jugadors de futbol del món en l'actualitat. Suposo que per arribar a ser jugadors d'aquest nivell han hagut d'esforçar-s'hi bastant, i se'ls suposa també un talent innat, com a mínim motriument parlant. I pel que fa a la intel·ligència lingüística? Aquí em sembla que no van tan sobrats...

És curiós però, que aquestes persones que ens maravellen dia sí i dia també amb les seves genialitats amb la pilota, no hagin estat capaces d'aprendre a parlar una llengua com la catalana, que tantes semblances té amb la seva llengua materna. Tots dos porten prop de deu anys, o fins i tot més, instal·lats a casa nostra i encara no els hem sentit obrir la boca per expressar-se en la nostra llengua. Bé, a excepció del brevíssim comentari que li vaig sentir a l'Iniesta l'altre dia en la presentació d'un llibre de contes solidari. Penseu que jo sé de casos de nouvinguts que han assolit un bon nivell de català en menys d'un any.

Potser ja seria hora que algú els digués a aquest parell que són un mirall per a molts nens catalans, i el seu exemple fa molt de mal a la llengua catalana. Penseu en la gran quantitat de nens catalans castellanoparlants que admiren i segueixen als dos cracs, i que deuen arribar a la conclusió que parlar el català a Catalunya no és tan important, ja que tant l'un com l'altre porten molts anys vivin aquí i no han hagut d'aprendre'l per a trionfar i per a ser reconeguts a nivell públic.

Al meu entendre, la millor campanya propagandística que es podria fer per promocionar l'ús de la llengua catalana, seria que apareguessin en Messi, l'Iniesta i el Xavi xerrant en la nostra llengua amb normalitat, i animant a tots els nens catalans a fer-ho amb la mateixa normalitat. I, evidentment, haurien de poder contestar preguntes en català als periodistes.

Visca el Barça i Visca Catalunya!! i Visca el català!!!

dijous, 24 de març del 2011

Les presentadores de La Sexta



Aquests dies el canal de televisió "La Sexta" està celebrant el cinqué aniversari, i per casualitat vaig veure a algun diari una fotografia de l'equip de presentadors d'aquest canal. Aquí he penjat una foto de la presentació de la temporada 2009-2010, però ja em val pel comentari que em va venir al cap veient la citada fotografia.

Us heu donat compte que a la Sexta totes les presentadores estan boníssimes? Significa això que les facultats de periodisme són les que tenen el rati de "ties bones" més elevat al món universitari? En tot cas, crec que la imatge que ens mostra La Sexta no té gaire a veure amb el món real, ja que en la realitat hi ha moltes més dones "normals" que no pas models de passarela. Significa això que per treballar de presentadora a La Sexta has de complir amb uns estàndards de bellesa molt elevats? Està clar que si ets dona, sí. Perquè no surten les feministes a denunciar-ho això? "Volem ties lletges a La Sexta" podria ser un dels eslògans. O "Les lletges també sabem presentar"...

Vivim en el món de la imatge i acabem trobant normal que per treballar de presentador de televisió s'hagi de complir amb els estàndars de bellesa imposats. Ja ho saben això les gordes i lletges que estudien a la facultat de periodisme? Cal animar a una noia lletja a que estudiï periodisme si la seva il·lusió és ser presentadora de televisió? No la frustrarem quan se n'adoni que ningú la vol per la seva imatge, encara que domini a la perfecció les tasques de l'ofici? Val la pena estudiar, o potser és millor pagar-se un bon cirugià que ens arrecli la cara, i que això ens obri les portes de l'èxit?

Jo, com a home, encara he tingut sort que per ser presentador la imatge no ho és tot. Si ets simpaticot, la lletjor se't perdona. Fins i tot suma més que no resta. Un còmic lleig sempre fa més gràcia que no pas un de guapo. És menys creïble un paio guapo fent-se el graciós. Perquè, si no li cal?

En fi, potser el dia que apareguin presentadores lletges als noticiaris, començaré a creure'm una mica més les notícies que donen. Mentrestant, continuaré embadalit mirant-les l'escot (que per això el deuen portar tan baix. No em crec que sigui per la calor.) mentres xerren.

dimecres, 23 de març del 2011

El "temazo" del dimecres. (Publicitat a les camises?)


Aquests dies està de moda parlar del tema de la publicitat a les camises de les colles castelleres. N'hi ha que estan a favor (tres o quatre) i n'hi ha que estan en contra (la majoria crec). Han aparegut notícies, comunicats, declaracions, desmentits, escrits naïfs i demagògics, doctrines vàries... vaja, que el món casteller és ben viu, i en aquests precisos moments, després de la declaració de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, fins i tot convuls, podríem dir.

Ja vaig dir la meva fa uns dies arran de la, "falsa?", notícia apareguda al diari Avui/El Punt al voltant del suposat interès dels CdV d'incorporar publicitat a la camisa de la colla en un futur. Ara ha estat el president de la meva colla qui ha fet algunes declaracions a nivell personal, suposo, a diversos mitjans de comunicació. Declaracions que no comparteixo de cap de les maneres, i que m'agradaria pensar que tampoc comparteixen la gran majoria dels Minyons.

No han sobreviscut els castells més de 200 anys sense tacar les camises de les colles? Tant han canviat els valors dels castellers per acceptar aquesta prostitució publicitària? Quin pot ser el pas següent? Convertir les colles en Societats Anònimes i acabar venent-les a accionistes sense escrúpols perquè les dirigeixin al seu propi interès i benefici? Demagògia? Temps al temps...

dimarts, 22 de març del 2011

Fracàs escolar (2).

Acaba de sortir a la llum pública l"'Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya" realitzat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). No sé qui coi són aquests del CTESC, ni les seves tendències sociopolítiques, però la veritat és que han fet una feinada de por (només cal que cliqueu sobre l'enllaç d'aquí sobre) per tractar d'explicar perquè una bona part dels nostres alumnes "fracasen" escolarment parlant. Vaja, que no són capaços ni d'aprovar la ESO.

Sincerament, encara no m'he llegit integrament l'informe aquest, i tampoc sé si seré capaç de llegir-me'l sencer, però d'entrada haig de dir que no em calia la seva presentació per arribar a les conclusions a les que han arribat. Puc estar més o menys d'acord amb la graduació que es fa dels diversos factors i determinants del risc de fracàs escolar (més aviat en desacord), però com a mínim deixa palesa una cosa evident: que l'escola i els mestres no som els únics responsables del fracàs/èxit escolar dels alumnes. Caldria tenir en compte també els factors familiars, culturals, socioeconòmics, d'identitat i d'edat, a l'hora de plantejar les polítiques educatives. No ens podem fixar únicament en l'escola a l'hora de valorar el rendiment dels nostres alumnes. Malauradament, els nostres governants tenen l'obsessió de posar als mestres en el punt de mira en el tema del fracàs escolar, i acaben prenent decisions que no ajuden a resoldre el problema d'una manera global i definitiva.

En aquest article al Diari de Girona, el sindicalista Xavier Díez expressa, si fa no fa, el mateix que diu l'informe del CTESC, però de manera més resumida i entenedora. Vaja, més del mateix. Si no hi ha un entorn favorable a l'aprenentatge (implicació de les famílies, nivell de culturització, capacitat econòmica, recursos educatius, etc., etc.), ja ens hi podem esforçar els mestres, que poc hi podrem fer.
Potser algun dia, els que manen deixaran d'improvisar i de fer lleis eduactives per acontentar a l'opinió pública, que en la majoria dels casos no en té ni puta idea d'educació. En comptes d'intentar estalviar uns calerons amb l'educació, haurien de dedicar els recursos necessaris per tal d'acabar amb les desigualtats educatives que generen fracàs. I s'hauria de demanar un xic més d'implicació a la resta d'agents educatius, ja que sembla que aquí l'únic que falla és l'escola. Pot millorar l'educació a casa? Podem intentar una millor conciliació laboral-familiar? Que poden fer els mitjans de comunicació per millorar l'educació de les persones? Podem fer arribar la cultura a totes les llars i barris? Podem aconseguir més justícia social i alhora més igualtat d'oportunitats pels estudiants?

Pel que fa al tema del informe aquest, i en relació a la importància que donen els autors a cada un dels factors analitzats, haig de reconèixer que em genera alguns dubtes. Posen dalt de tot, a nivell d'importància, el tipus d'escola: la seva organització, recursos, professorat i planificació. De veritat pensen que l'escola és determinant? M'agradaria que algun dia es pogués fer un experiment i es fes un canvi d'alumnat entre una escola concertada del centre de Terrassa, i una altra d'un barri dels afores on el percentatge d'immigrants sigui elevat, el capital cultural baix, els recursos econòmics escassos i les expectatives familiars d'èxit escolar nules. Creuen realment els autors del treball que aquestes escoles tindrien més èxit que les escoles on actualment estan escolaritzats la gran majoria d'alumnes amb fracàs escolar? Qui ha encarregat aquest informe? Ens volen donar a entendre, al cap i a la fi, que els grans responsables del fracàs escolar són les escoles i els mestres? No es tractarà pas d'un missatge subliminal pels pares perquè portin als seus fills a les millors escoles amb més èxit? No seran aquestes les concertades potser?

dilluns, 21 de març del 2011

diumenge, 20 de març del 2011

Falles


Ahir, 19 de març del 2011, Sant Josep, dia del pare, es va celebrar la popular "cremà" de les Falles de València. Són al voltant de 380 falles (amb els seus Ninots) repartides per tota la ciutat, i a les ciutats i pobles veïns.
No sé quants anys de tradició tenen aquestes festes, però em sembla una mica exagerat els calers que es gasten els valencians en unes figures que només lluiran al carrer un parell de setmanes, i que finalment seran cremades. Hi ha un concurs oficial de figures i no sé quantes hi participen, però sí que sé que una figura de les grosses pot arribar a costar més de 250.000 euros, que es diu ràpid. 250.000 euros són molts calers i es poden fer moltes coses amb aquests diners.

A més, pel que se veu, les figures les realitzen artesans fallers, que cobren per la seva feina. O sigui, que de popular res. Qui més paga, més possibilitats té de guanyar el concurs, així que la gràcia deu estar en saber recaptar els fons necessaris per poder pagar a l'artesà més bo i tenir al jurat del concurs ben content.

Sembla ser que enguany hi ha hagut alguna entitat fallera que ha decidit fer-se la falla d'una manera més alternativa, sense necessitat d'invertir una "morterada" en aquesta. Degut a la crisi han hagut d'optar per una solució més econòmica i popular. A veure si en el futur més entitats prenen exemple i imiten aquest gest. Segur que els sortirà més baratet i que disfrutaran el doble, i amb els calers estalviats podran fer un munt de coses.

dissabte, 19 de març del 2011

Lluna plena.




Diuen els del diari Ara, que aquesta nit es podrà veure la lluna plena més grossa i brillant dels darrers 18 anys. El fet que no hi hagin núvols que puguin tapar la visió, afavorirà una millor observació d'aquest fenomen.

Jo sóc dels que es queda mig embadalit davant d'una lluna plena. És un dels fenomens astronòmics més encisadors que es poden veure sense necessitat d'aparells tecnològics, motiu d'un bon grapat de llengendes i històries. Un espectacle gratuït i amb programació estable poc valorat per la societat moderna.

Els que tingueu la oportunitat aquesta nit, ja sigui de camí a la discoteca, quan pugeu al terrat a estendre la roba, o a través de la finestra de l'habitació abans d'adormir-vos, no us ho perdeu, segur que valdrà la pena. Penseu que no es repetirà una lluna així fins d'aquí a 18 anys com a mínim. I si teniu a mà una bona càmera fotogràfica, aprofiteu per a fer unes quantes fotos, i després compareu allò que han vist els vostres ulls i allò que ha captat l'ull de la càmera... és curiós, però tot i els avenços tecnològics que s'han anat produint, encara no hi ha res que pugui igualar en emoció, allò que veiem amb els nostres porpis ulls. No us sembla?

Apa doncs, a disfrutar-ho i a gaudir-ho.

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

(Ovidi Montllor, "Corrandes d'Exili")