Continua l'espoli.

Acabem de saber, després que el Conseller d'Economia Mas-Colell fes públiques les noves dades de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya, que Espanya ens roba uns 16.434 euros a l'any. És a dir, el dèficit fiscal arribà ja al 8'4% del nostre PIB. Res d'impactant tenint en compte que això de l'espoli ho venim patint des de fa ja un munt d'anys, i fins i tot, hi ha qui ho accepta en nom de la "solidaritat".

El Conseller ha fet públiques aquestes dades en aquestes dates amb la intenció de que uns quants catalans més s'indignin amb l'estat espanyol i obrin els ulls de cara a les eleccions del 20-N. Malauradament, vivim en un país de "solidaris" radicals que prefereixen patir retallades, tancaments d'hospitals, saturació a les aules, peatges, etc., abans que deixin als pobres andalusos sense PER, als pobres extremenys sense funcionaris, o als albacetenys sense AVE.

Collons! Ja sap tota aquesta gent les coses que es podrien arribar a fer amb 16.434 euros més a l'any? Saben la d'hospitals, escoles, biblioteques, llars d'avis, etc., que es podrien construir? I la de gent en llistes d'espera que podrien ser operats ja mateix? I la inversió en formació, investigació, educació, que es podria fer? I les carreteres, xarxes ferroviàries, ponts, túnels, que es podrien portar a terme? Per si voleu saber més de l'espoli i de la quantitat de coses que es podrien fer a Catalunya amb el que ens roba Espanya, podeu mirar-vos aquest vídeo.

És una llàstima que el senyor Mas-Colell no hagi esperat uns dies més a presentar aquestes xifres. Jo ho hagués fet el dissabte 19-N al vespre, en un especial televisiu amb uns quants convidats que ens poguessin explicar les seves penúries davant de tots els telespectadors: algun desnonat vivint al carrer; la mare viuda que ha de mantenir a sis fills i no rep cap ajuda de l'estat; el pare que no té feina i porta als seus trigènits als barracots que fan servir com escola; l'àvia amb la cama trencada que fa dos anys que s'espera per poder ser operada; l'empresari que ha tancat el negoci perquè entre peatges, transport i impostos no arribava a fi de mes... Segur que d'aquesta manera un grapat de votants potser s'ho pensaria una mica millor abans de deixar anar la papereta. O potser no, ves a saber!

El "temazo" del dimecres. Companyia Elèctrica Dharma - "La presó del rei de França".

Aquest dilluns la Companyia Elèctrica Dharma van fer el seu darrer concert, al Palau de la Música, després de 37 anys donant guerra i fent ballar a unes quantes generacions de catalans. Un nodrit grup d'amics i col·legues de professió els van voler acompanyar en aquest darrer concert, on es va homenatjar també a un antic membre de la CED mort fa vint-i-cinc anys, l'Esteve Fortuny.

Fins a sempre Dharma! Força Dharma!

Touré Yayà, patriota català!!!

L'any 2007 el FC Barcelona va fitxar a un mig desconegut migcampista marfileny anomenat Touré Yayà, que va formar part de la plantilla blaugrana al llarg de tres temporades, fins l'any 2010 en que va fitxar pel Manchester City anglès. Ahir, l'emissora radiofònica RAC1 va entrevistar telefònicament al jugador marfileny que es va expressar en un correctíssim català, après autodidàcticament durant la seva estada a Catalunya, i seguint TV3 per internet i llegint textos en català en l'actualitat.

Llàstima que no tots els ciutadans o exciutadans catalans tinguin la mateixa sensibilitat per la nostra llengua que mostra el bo de Touré Yayà. Hi ha encara un elevat nombre de persones vivint entre nosaltres des de fa un bon grapat d'anys que no són capaços d'expressar-se en català (ni ganes), ni per saludar. Està clar que aprendre o no la llengua catalana no és una qüestió de grans capacitats, i queda demostrat amb l'exemple de l'africà Yayà. Tant de bo molts catalans no catalanoparlants seguissin el seu exemple.

Podeu escoltar el tall radiofònic de Touré Yaya parlant català clicant aquí.

Minyons, ara és hora!

Encetem la setmana decisiva de cara a l'actuació de Girona, amb grans expectatives i molta il·lusió per poder portar el "papinarru" del 3d10fm a la Plaça del Vi. Ens queden tres assaigs (dimarts, dijous i divendres) i una actuació (Festa del Local a la Plaça Vella) per demostrar-nos a nosaltres mateixos que tenim els megacastells a l'abast i que si hi som tots, no hi ha castell que se'ns pugui resistir. Ni tan sols l'infortuni de les lesions que ens ha tocat patir en els darrers dies, a puntals de la nostra colla.

Crec que tots els que anem per assaig amb assiduïtat tenim clar on estem i on volem arribar. Ens falta comprovar si amb tota la gent podem ser capaços d'enfilar amb garanties els castells que hem estat treballant darrerament, un pis més (3d9f, 5d8, 3d8p). Crec que es donen tots els elements necessaris per poder-nos plantejar tota aquesta gamma de castells el proper diumenge: Els troncs estan a punt; la canalla amb confiança i fineta; el folre i les manilles ja han donat mostres de la seva solvència; i la soca mai falla. Només cal confiar que molts més Minyons, uns quants afeccionats terrassencs, i algun company d'altres colles, s'animin a donar un cop de mà als assaigs per poder fer possible el somni.

Crec que ens ha arribat l'hora de triomfar "a lo grande" d'una vegada per totes, i Girona és el lloc ideal per aconseguir-ho. En més d'una ocasió he sentit comentaris mig en conya, que hauriem de fer la Diada de la Colla a Girona, perquè allà ens sol sortir tot bé. Aquest any tenim l'oportunitat de comprovar-ho i fer-ho realitat, ja que portem grans castells en cartera. Així doncs, tothom a Girona!

Festa de l'Esperidió: PD's KURTITS!!!

Cap de setmana intens al camp de Tarragona. Avui a Tarragona hi ha la festa de l'Esperidió de la colla Jove, amb castells dels grans i festival terrassenc (Trikitown - Kayo Malayo - PD's Kurtits) a un dels "tinglados" del port. I demà m'espera una de les cites castelleres amb més solera del calendari, Santa Úrsula, que tot i que les colles vallenques no arriben en el seu millor moment de forma, segur que ens oferirà emocions fortes. Molta sort a totes les colles tant dissabte com diumenge.

Tinc moltes ganes d'estrenar-me com a PD fora de la meva ciutat. Juntament amb el Rubén, hem estat convidats pels de la Jove a posar una mica de música al fi de festa del festival d'aquesta nit. L'èxit està garantit perquè he vist a la gent de la Jove de festa en més d'una ocasió, i acostumen a deixar el nivell ben alt. A més, segur que tant els Trikitown com els Kayo Malayo deixaran l'ambient ben escalfadet, així que les ganes de festa ja les portaran posades.

I don't belive.

I don't belive in... ETA

I don't belive in... ESPANYA

I don't belive in... GADAFI

I don't belive in... REBELS

I don't belive in... LEC (LLei d'Educació de Catalunya)

I don't belive in... RETALLADES

I don't belive in... INDIGNADOS!

I don't belive in... PREU DELS HABITATGES

I don't belive in... POLÍTICS (PP-PSOE-CIU-ICV-ERC)

I don't belive in... MITJANS DE COMUNICACIÓ

I don't belive in... BANCA

I don't belive in... RELIGIONS

I don't belive in... MOURINHOS

I don't belive in... GUANYAR ALS CASTELLS

I don't belive in... FAMA

I don't belive in... USA

I don't belive in... UE

I don't belive in... CEOE-UGT-CCOO

I just belive in... INDEPENDÈNCIA!!!

Divertida paràbola.

Fa temps que aquest escrit circula per internet, però ahir me'l va reenviar l'amic Xavi Vilanova, i m'he decidit a penjar-lo:

Anoche mi madre y yo estábamos sentados en la sala hablando de cosas de la vida.... entre otras.... estábamos hablando del tema de vivir/ morir.
  Le dije:"Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. "PREFIERO MORIR".
  !!!Entonces, mi madre se levantó con cara de admiración.... Y me desenchufó:

                          El televisor, El DVD,EL CABLE DE INTERNET,EL PC,EL MP3/4,LA PLAY-2,LA PSP,LA WII,EL TELÉFONO FIJO,  ME QUITÓ EL MÓVIL,LA IPOD,EL BLACKBERRY Y ME TIRÓ TODAS LAS COCA-COLAS Y LAS CERVEZAS!!! 

!! LA MADRE QUE LA PARIÓ !!  !!  
CASI ME MUERO!!!