"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 11 de maig del 2012

Xifres que parlen per sí soles.

La punxa d'en Jap. El Punt-Avui.

- 10.000.000.000 milions d'euros es gastarà l'estat per rescatar Bankia de la fallida.

- 7.000 anys necessitarà l'Ajuntament de Pioz (Guadalajara) per pagar el deute acumulat.

- 3.000.000.000 milions d'euros vol estalviar el Ministre d'Educació, Cultura i Esport en l'àmbit educatiu.

- 775.000 euros van "donar" dos proveeidors del Palau de la Música catalana a Convergència.

- 3.000 mestres interins es poden quedar sense feina a Catalunya el proper curs degut a la política de retallades.

- 17.000.000 milions d'euros deuria CIU als amics de "CaixaBank".

- 66% d'increment en les matrícules universitàries pel curs vinent.

- 2.151.000.000 milions d'euros invertirà enguany l'estat en l'AVE Madrid-Galícia.

- 128.000.000 milions d'euros invertirà enguany l'estat en el corredor mediterrani.

- 10.830.693 d'idiotes van votar al PP a les darreres eleccions generals. I així ens va.

- 6.973.880 d'idiotes van votar el PSOE a les darreres eleccions generals. Els va agradar el govern Zapatero?

- 1.198.010 d'idiotes van votar CIU a les darreres eleccions catalanes. I així ens va.

- 10.000.000 milions de persones no van anar a votar a les darreres eleccions generals. Ja els està bé el que hi ha o es pensen que no votant es canvia alguna cosa?

dijous, 10 de maig del 2012

Jornades escolars.


Darrerament s'ha obert un debat públic al voltant de la conveniència o no d'implantar la jornada escolar intensiva, especialment en l'àmbit de l'educació secundària, tot i que no són pocs els mestres de primària que també són partidaris d'aquest model horari. Interès gremial? Interès pedagògic? Problemes de conciliació escolar-familiar-laboral? Cost econòmic?

La veritat, em sembla que serà impossible que pares, mestres, governants d'esquerres, governants de dretes, pedagogs progressistes, pedagogs conservadors, empresaris del lleure, programadors televisius, etc., etc., es posin d'acord mai per decidir quin és el millor horari possible per les criatures. Per a uns el millor horari passaria per tenir a les criatures de sol a sol al centre escolar. D'altres pensen que la canalla va massa carregada d'hores de feina i que aquesta càrrega acaba resultant contraproduent pel que fa al rendiment acadèmic. Qui l'encerta?

Personalment, no crec que el tema de l'horari escolar tingui una especial rellevància en el rendiment acadèmic. Si ens fixem en la taula amb dades dels diferents horaris escolars de diversos països europeus, ens adonarem que hi ha una gran diversitat de models, i que països amb bons resultats a les proves de competències (PISA) com Finlàndia, Holanda o Alemanya, tenen destacables diferències en els seus models horaris. Més enllà de les hores dedicades a l'aprenentatge, interessa saber el com, i de quina manera. Vull saber el nombre d'alumnes per grup; el nombre de mestres per centre; els recursos materials dels que disposen els centres (llibres, ordinadors, material científic, material didàctic...); instal·lacions (patis, hort, vegetació, jocs); aules especials (laboratoris, teatre, gimnàs, biblioteca, aula de música, etc.); la implicació de les famílies; recursos econòmics del centre i de les famílies per poder organitzar sortides, colònies, activitats diverses...

Esclar, discutir ara de si seria convenient o no que els alumnes tinguessin les tardes lliures, quan se sap que el pressupost en educació a l'estat espanyol està molt per sota de la mitjana europea, sembla una mica fora de lloc. Potser quan ens equiparem en pressupost educatiu amb els estats capdavanters en quant a rendiment, sabrem fins a quin punt és important l'horari dels nostres alumnes. Fins aleshores, és pura especulació i lluita d'interessos.

Malgrat tot, jo també tinc la meva teoria pròpia al voltant dels horaris escolars. Personalment, no acabo d'entendre com és possible que els infants de 3 anys que comencen la seva escolaritat obligatòria facin les mateixes hores que els alumnes de sisè, d'onze o dotze anys. I que als alumnes adolescents que no tenen cap interès en l'estudi "formal", havent-ho demostrat abastament amb els seus continuats fracassos acadèmics a l'etapa de primària, hagin de suportar la tortura d'una jornada de sis hores a l'institut, començant fins i tot abans que la jornada laboral dels seus pares, durant quatre anys com a mínim (fins als 16). I que no deixa de ser curiós que juntament amb Portugal, Grècia i Itàlia, Espanya és l'estat europeu que més allarga la jornada escolar dels seus alumnes. Fins les 17:00 de la tarda han d'estar aquí els nens a l'escola. Això si no s'han de quedar després a fer anglès, informàtica o teatre, que poden acabar fent més hores que els pares a la feina. Aquests quatre països són exemple de mals resultats acadèmics segons els darrers informes. Conclusió?

En definitiva, i degut a la manca de proves empíriques que demostrin que hi ha un model horari ideal, aquí continuarem mantenint l'horari que més convingui a la societat en general, i com que en la nostra societat qui vota i qui mana som els adults, continuarem condemnant als alumnes a les llarguíssimes jornades escolars, per descans i tranquil·litat de pares i mares, empresaris, i pedagogs afins al sistema.

dimecres, 9 de maig del 2012

El "temazo" del dimecres. Lax'n'Busto - "Toquem els ous Maria"


Cançó dedicada al President de la Comunitat Autònoma d'Extremadura que a més de no tenir vergonya per sortir com un "maton" de discoteca amenaçant a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, per haver defensat que s'estan fet autèntics malbarataments de diners públics en obres faraòniques que no són ni molt menys prioritàries (ni necessàries, afegiria jo) com ara l'AVE Madrid-Lisboa passant per aquesta bonica i subsidiària regió, s'atreveix a fer servir una llengua (que en privat deu detestar) amb la ja mundialment famosa expressió de "sitenkuyong". Com pot tenir, l'energumen aquest, els sants pebrots d'aparèixer davant dels mitjans a dir les animalades que ha dit? Suposo que l'anticatalanime i les agressions a tot el que soni a català donen vots a Extemadura. Així, així... aneu-nos escalfant que potser en uns pocs anys ja ens haurem independitzat i deixareu de viure del "cuento".

dimarts, 8 de maig del 2012

Pujarem dalt del cim amb el cor alegre.


Us deixo aquesta petita obra d'art en format vídeo, de l'ascenció d'un grup de 30 minyons a la roca de Les Castellasses de Sant Llorenç del Munt per fer-hi un pilar de 4. Aquesta espectacular acció es va portar a terme l'any 2009 coincidint amb la celebració del 30è aniversari de la colla, i va ser un petit homenatge als inicis de la colla que es troben dins d'un grup de joves del Centre Excursionista de Terrassa. De fet, el dia que es va fer el pilar, van pujar fins les Castellasses alguns castellers històrics dels Minyons, i excursionistes empedreïts, i fins i tot es van ajuntar tres generacions d'una mateixa família (pare-fill-net) de la colla, els Vallhonrat. Entranyable i molt emocionant. Felicitats a tots els que hi van participar!

dilluns, 7 de maig del 2012

Revolucions típiques, o utòpiques.



He volgut iniciar aquesta entrada amb aquesta vinyeta que plasma a la perfecció com els mitjans de comunicació poden manipular la realitat segons els convingui. Qualsevol imatge de violència antisistema sorgida a les nostres contrades és considerada com "vandalisme" i obra de quatre vàndals esbojarrats. Si aquestes imatges es reprodueixen a milers de quilòmetres (a poder ser en altres continents on no hi ha una "autèntica democràcia") es consideren revolucionàries, i fins i tot, comprensibles. Contradiccions comunicatives, no?

Per altra banda, ahir es van produir dos processos electorals força importants a dos països d'Europa: a França i a Grècia. En ambdós casos, els votants estaven cridats a decidir el futur president dels governs respectius. En el cas francès es va produir l'anunciat canvi de govern, al superar François Hollande a Nicolas Sarkozy per un escàs marge de tres punts (51,6 a 48,4). És a dir, la mateixa merda amb diferents sigles. Socialistes (vaja, neoliberals centristes) per Conservadors (liberals igual però més carques), i tot quedarà més o menys com estava, per gaudi de banquers, empresaris, i xoriços varis, a més dels sociates catalans que veuen com se'ls obren les portes del cel, i de la Generalitat i de ves a saber on més...

El cas de Grècia és completament diferent, ja que els dos partits majoritaris s'han fotut una hòstia de consideració, al passar del 77% dels sufragis a un 32% que els deixa en una posició de debilitat força evident, tot i que la nova llei electoral grega atorgui 50 escons "per la patilla" a la força més votada, que en aquest cas són els conservadors (més conservadors, vaja) de Nova Democràcia, que curiosament només han aconseguit dos punts més de percentatge real de vots que el segon partit més votat, el partit revelació, l'esquerrà Syriza. Què bé que s'ho munten, doncs, els partits majoritaris per deixar-ho tot ben apamat i mantenir l'statu quo!

De fet, la llei electoral espanyola també beneficia als partits majoritaris (PP i PSOE), i no solament pel que fa a la transformació de vots en escons, sinó també pel que fa al repartiment de quotes televisives, pressupost per les campanyes... ¿Arribarà el dia que els electors espanyols comencin a pensar amb el cap i no amb l'estomac abans de votar i decideixin enviar a prendre pel cul als principals causants de les nostres desgràcies? O hem de viure sota el jou del bipartidisme pels segles dels segles? Sembla que a Grècia s'ha obert la veda, i malgrat els grecs siguin els inventors de la democràcia, em nego a creure que aquí siguem tan imbècils com per mantenir aquest sistema tan pervers i immobilista.

Jo només veig dues possibles solucions als nostres problemes, i no sé quina de les dues està més propera i quina més llunyana. Una és la revolució per les armes contra el sistema. Aquesta seria per força violenta i desagradable com la gran majoria de revolucions que han triomfat. Hi hauria víctimes i botxins, i vencedors i vençuts. L'altre passa per un despertar de consciències i un canvi per les urnes, però no a l'estil francès, eh! Quan la gran majoria dels votants decidís que cal un canvi real i deixessin de votar als de sempre. Al pas que anem, em decanto una mica més per la primera solució que per la segona...


diumenge, 6 de maig del 2012

La meva primera...



Ahir vaig estrenar-me en això de la campanya d'insubmissió ciutadana a la sagnia dels peatges a Catalunya. Va ser concretament en un viatge fins a Perpinyà per veure un partit de rugbi de l'Usap. Els 160 km. aprox. que separen la meva ciutat, Terrassa, de la frontera amb l'estat francès, em costen 12 "eurazos" anada i 12 més de tornada. Quasi res... Mentres que els espanyols poden fer quilòmetres i quilòmetres sense pagar ni un duro, a mi em roben una pasta cada vegada que agafo el cotxe i em moc pel meu país. No pago prou impostos com perquè a sobre em facin pagar per l'us d'una infraestructura que fa molts anys que ja s'ha amortitzat?

És com si camí de Perpinyà ens haguessin parat una colla de bandolers i ens haguessin exigit un impost per poder continuar. Aquest cop però vam decidir rebel·lar-nos i no pagar als lladres, malgrat que aquests tenen l'inestimable suport dels que governen i encara ens podran reclamar el  que no els hem volgut pagar. Val a dir que els bandolers van ser molt educats i ens van deixar passar sense sang ni ferides. Van prendre nota de la matricula del cotxe, i en menys de dos minuts ja ens aixecaven la barrera i ens posaven el semàfor en verd. Són uns lladres no violents, i això, malgrat no deixin de ser lladres, s'agraeix.

Sonen campanes que alguns grups de bandolers volen anar a robar a terres d'Espanya també. Seria d'agrair que marxessin tots un bon temps (com a mínim trenta o quaranta anys) cap allà, més enllà de l'Ebre, a saquejar les butxaques dels espanyols, ja que les catalanes les han deixat ben buides. Ja que no podem evitar que els bandolers deixin de robar, a veure si aconseguim que ho facin ben lluny de casa. Ara, és curiós comprovar que en l'actualitat, tot i conèixer els noms i domicilis de tots aquests bandolers, les autoritats continuïn permetent les seves accions saquejadores. Als bandolers de fa tres segles ja els haguessin detingut i penjat de la forca. Bé, potser finalment es farà justícia...

divendres, 4 de maig del 2012

#Novullpagar, però voto Convergència?



Espero que després de les darreres declaracions de destacats dirigents del partit que regna el destí dels catalans, al voltant de la campanya anti-peatges que va iniciar un ciutadà anònim amb la gravació i publicació d'aquest vídeo on es negava a pagar a un peatge al so d'"Els Segadors", a la gent li quedi clar de part de qui estan els nostres governants i com, com de costum, Conveniència utilitza el doble discurs tan típic criticant, en part, una cosa injusta (com la sagnia flagrant dels peatges), però defensant-la a capa i espasa en nom de la legalitat. O sigui, que molt bona la iniciativa i jo també ho faria, però que multarem a tot aquell que ho faci per no molestar als nostres amics d'Abertis.

Hòstia, estic fart de sentir xorrades de tertulians botiflers, de polítics botiflers i de polítics enemics que es fan passar per amics. No cal ser un setciències per saber que si Catalunya fos un estat i no una colònia espanyola, ens aniria mil vegades millor. Que continuaria havent-hi xoriços, corruptes, ganduls i defraudadors? Segurament, però està per demostrar. Com a mínim tindríem més possibilitats de "pillar catxu", ja que hi hauria molt més caler, fins i tot per tots aquests aprofitats... Sí, sí, però també n'hi hauria més pels estudiants catalans, pels jubilats catalans, pels depenents catalans, pels malalts catalans, pels indigents catalans, etc., etc. I un cop resolts tots aquests problemes, nosaltres decidiríem si volem ser solidaris amb els espanyols, amb els francesos, amb els grecs o amb els congolenys.

Que quedi clar que jo no vull ser ni la locomotora, ni el motor, ni qui tira del "carro" de l'estat espanyol, ni res per l'estil. Crec que la història ens ha mostrat abastament al llarg dels anys d'ocupació espanyola, l'apreci que ens tenen els governants espanyols, i el futur que ens desitgen. És a dir, ser els burros que treballen i treballen, paguen i paguen, i a sobre cauen malament. No hi donem més voltes i independitzem-nos. No tinguem por. Fa cinquanta anys no es divorciava ni Déu, i avui en dia hi ha més divorcis que casoris gairebé. Sabem que serà difícil i que els espanyols no ho posaran pas fàcil, però no per això hem de llençar la tovallola. Ara, qui es pensi que CIU ens portarà a la independència, és que hi veu menys que Steve Wonder (amb perdó de l'Steve).