Darrerament s'ha obert un debat públic al voltant de la conveniència o no d'implantar la jornada escolar intensiva, especialment en l'àmbit de l'educació secundària, tot i que no són pocs els mestres de primària que també són partidaris d'aquest model horari. Interès gremial? Interès pedagògic? Problemes de conciliació escolar-familiar-laboral? Cost econòmic?
La veritat, em sembla que serà impossible que pares, mestres, governants d'esquerres, governants de dretes, pedagogs progressistes, pedagogs conservadors, empresaris del lleure, programadors televisius, etc., etc., es posin d'acord mai per decidir quin és el millor horari possible per les criatures. Per a uns el millor horari passaria per tenir a les criatures de sol a sol al centre escolar. D'altres pensen que la canalla va massa carregada d'hores de feina i que aquesta càrrega acaba resultant contraproduent pel que fa al rendiment acadèmic. Qui l'encerta?
Personalment, no crec que el tema de l'horari escolar tingui una especial rellevància en el rendiment acadèmic. Si ens fixem en la taula amb dades dels diferents horaris escolars de diversos països europeus, ens adonarem que hi ha una gran diversitat de models, i que països amb bons resultats a les proves de competències (PISA) com Finlàndia, Holanda o Alemanya, tenen destacables diferències en els seus models horaris. Més enllà de les hores dedicades a l'aprenentatge, interessa saber el com, i de quina manera. Vull saber el nombre d'alumnes per grup; el nombre de mestres per centre; els recursos materials dels que disposen els centres (llibres, ordinadors, material científic, material didàctic...); instal·lacions (patis, hort, vegetació, jocs); aules especials (laboratoris, teatre, gimnàs, biblioteca, aula de música, etc.); la implicació de les famílies; recursos econòmics del centre i de les famílies per poder organitzar sortides, colònies, activitats diverses...
Esclar, discutir ara de si seria convenient o no que els alumnes tinguessin les tardes lliures, quan se sap que el pressupost en educació a l'estat espanyol està molt per sota de la mitjana europea, sembla una mica fora de lloc. Potser quan ens equiparem en pressupost educatiu amb els estats capdavanters en quant a rendiment, sabrem fins a quin punt és important l'horari dels nostres alumnes. Fins aleshores, és pura especulació i lluita d'interessos.
Malgrat tot, jo també tinc la meva teoria pròpia al voltant dels horaris escolars. Personalment, no acabo d'entendre com és possible que els infants de 3 anys que comencen la seva escolaritat obligatòria facin les mateixes hores que els alumnes de sisè, d'onze o dotze anys. I que als alumnes adolescents que no tenen cap interès en l'estudi "formal", havent-ho demostrat abastament amb els seus continuats fracassos acadèmics a l'etapa de primària, hagin de suportar la tortura d'una jornada de sis hores a l'institut, començant fins i tot abans que la jornada laboral dels seus pares, durant quatre anys com a mínim (fins als 16). I que no deixa de ser curiós que juntament amb Portugal, Grècia i Itàlia, Espanya és l'estat europeu que més allarga la jornada escolar dels seus alumnes. Fins les 17:00 de la tarda han d'estar aquí els nens a l'escola. Això si no s'han de quedar després a fer anglès, informàtica o teatre, que poden acabar fent més hores que els pares a la feina. Aquests quatre països són exemple de mals resultats acadèmics segons els darrers informes. Conclusió?
En definitiva, i degut a la manca de proves empíriques que demostrin que hi ha un model horari ideal, aquí continuarem mantenint l'horari que més convingui a la societat en general, i com que en la nostra societat qui vota i qui mana som els adults, continuarem condemnant als alumnes a les llarguíssimes jornades escolars, per descans i tranquil·litat de pares i mares, empresaris, i pedagogs afins al sistema.
