Retorn a la infantesa.

Vano de 5 a la Festa Major de Viladecavalls, la meva segona casa.

Ahir els Minyons vam tancar el primer tram de la temporada amb l'exhibició vespertina a la festa major de Viladecavalls. Feia un munt d'anys que no actuàvem en aquest poble veí, i potser per aquest fet, vam aplegar a un nombrós públic que va respondre amb entusiasme totes i cadascuna de les construccions que vam realitzar (3d8, 4d8, 2d7 i vano de 5).

Per a mi va ser una jornada força especial, ja que per unes hores vaig poder reviure grans moments de la meva infantesa i adolescència, i retrobar-me amb vells amics i coneguts. Primerament, al Casal Familiar, un dels llocs on hi he passat més hores de la meva vida, de la piscina al frontó, del frontó a la taula de ping-pong, de la taula de ping-pong a la pista de tennis, i tornar a començar, on molts minyons vam poder gaudir d'un dia de piscina molt agradable. I més tard, a l'explanada de la masia de Can Turu, on havíem de fer els castells, principal punt neuràlgic de celebració de les festes majors, i on de ben xic vaig començar a familiaritzar-me amb els balls d'orquestra i les llargues nits de festa major envoltat d'amics i familiars.

I ara us explicaré una anècdota (batalleta) relacionada amb la festa major de Viladecavalls, de quan devia tenir no més de deu anys: resulta que em vaig oferir voluntari perquè els meus germans i les meves cosines s'iniciessin en l'ocifi de perruquers (la meva iaia Dolors ho era), i em van fer tal destrossa que després van haver de demanar a una perruquera jove del poble que ho arreglés. I arreglar-ho va significar deixar-me la closca ben rasuradeta. Per dissimular una mica la retallada, la perruquera em va recomanar que em fregués el cabell amb una mica de sabó i aigua perquè em quedés de punxa i semblés més llarg. I així ho vaig fer... Doncs aquell vespre mentres gaudíem de l'orquestra de torn, sobtadament, va començar a ploure, i del meu cap baixaven rius d'escuma que anaven a parar als ulls, amb la coïssor pertinent. Sort que els avis vivien a prop d'allà...

En part per tots aquest records que guardo dels bons moments passats a Viladecavalls, ahir em va fer especial il·lusió que em fessin fer un dels pilars de 4 dels pilars de comiat. Feia no sé quants anys que no feia cap castell al tronc amb la camisa de la colla (potser el pilar de 4 al cim del Pedraforca l'any 2009 va ser l'últim, i perquè el vaig muntar jo...). No ho dic amb amargor, ja que fa temps que vaig assumir que fer castells és molt més que no pas pujar al tronc dels castells, i a dia d'avui he perdut tota il·lusió al respecte. Però si hi havia alguna possibilitat que mai tornés a fer alguna cosa al tronc, ahir era el dia. I és per aquest motiu que em vaig alegrar tant d'haver pogut fer de segon al pilar de quatre, ja que aquest pilar tenia per a mi una forta càrrega simbòlica i emotiva. Així que vagi des d'aquí el meu agraïment als tècnics que van pensar en mi. (per cert, que s'apropa Sant Fèlix i crec que el pilar d'entrada no l'haurien de fer sempre els mateixos... ;-) ).

Minyons, bones minivacances i fins aviat!

Ah, i dijous cinema a la fresca!

Gràcies Jessed.

Malgrat que la majoria dels esportistes d'elit catalans es passen els sentiments nacionals pel forro i no dubten a competir amb els colors d'Españia, es poden trobar alguns exemples d'esportistes compromesos amb el seu país i amb un mínim de dignitat.

Aquest és el cas del Jessed Hernàndez, corredor de curses de muntanya que avui s'ha imposat en la mitja marató dels Sky Games a Ribagorza (Aragó), però que s'ha quedat sense la medalla del vencedor pel fet de córrer defensant els colors del país que s'estima, és a dir, Catalunya, que malauradament no està reconeguda oficialment en aquest tipus de competició.

La guanyadora de la prova en la categoria femenina ha esta la també catalana Núria Picas, tot i que aquesta no ha tingut tantes manies a l'hora de vestir els colors del país veí. Això sí, a l'arribar a la línia de meta ha onejat una bandera estelada, detall aquest que no crec que agradi gaire a les autoritats federatives espanyoles. Personalment, preferiria que la Núria hagués lluit la samarreta catalana en comptes de l'espanyola, tot i que puc arribar a comprendre a molts esportistes amateurs que no tenen altra alternativa si volen aspirar a participar en competicions internacionals.

Jo opino que fins que no es normalitzi el fet independentista a tots els nivells, i als diversos àmbits socials (laborals, culturals, esportius, educatius, econòmics, polítics), no podrem aspirar a ser un país lliure i independent (normal vaja). Si pensem que tan sols amb la classe política n'hi ha prou per aconseguir la independència, anem llestos. Fins que la societat civil no comenci a implicar-se en el projecte no anirem gaire lluny.

Carai, com pot ser que el 51% de la població catalana aposti per la independència, i no coneguem ni a un esportista professional que la reclami? I els actors? I els músics? I els empresaris? I els sindicalistes? I els presentadors de televisió? I els locutors de ràdio?

Més Jesseds li calen al país!

Gràcies Jessed!

Dissabte paella!!!

Avui he quedat amb uns quants amics per anar a menjar una paella a Vacarisses i fer un banyet. La paella (a la llenya) ens la prepararà la Sònia que es veu que hi té la mà trencada... La darrera experiència amb arròs a la llenya va ser a Poblenou de l'Ebre, al restaurant Lo Pati d'Agustí, on hi vaig tastar un arròs negre per llepar-te els dits. Quin gran descobriment la paella!

Apa, bon cap de setmana i bona cuina!

Manifest de l’Assemblea de Personal Docent Interí i Substitut

 

El sistema públic d'educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat que ha de
permetre superar l’actual situació de crisi econòmica, política i social, a més a més, és la garantia
de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats.
L’educació és un dret humà intrínsec i un mitjà indispensable per poder gaudir d'altres drets
humans i, per tant:

· L 'educació ha de ser possible . El Govern de la Generalitat assumeix el pagament dels
professors i infraestructures per tal que totes les persones puguin accedir a una educació
bàsica.
· L 'educació ha de ser accessible a tots els sectors sense segregar les persones per
motius de classe social, gènere, llengua o cultura.
· L 'educació ha de ser acceptable o amb un contingut rellevant, no discriminatori, de
qualitat i impartit per professionals competents.
· L 'educació ha de ser adaptable perquè evolucioni segons les necessitats de la societat
en cada moment.

Les polítiques del Departament d'Ensenyament constitueixen un atac al dret de la nostra
societat a l'educació. Per fer-li front l’Assemblea de Personal Docent Interí i Substitut manifesta
públicament que:

1. No assistirem impassibles al desmantellament del sistema públic d'educació. Defensem
l'escola pública en la que creiem i per això lluitarem colze a colze amb la resta de la Comunitat
Educativa, per aconseguir un sistema públic de qualitat, inclusiu, democràtic, participatiu i dotat
dels recursos materials i personals adequats, en totes les etapes educatives, de les escoles
bressol fins a la universitat, passant per la formació d’adults i l'educació en el lleure.
2. Denunciem l’ERO encobert que el Departament d’Educació ve aplicant des de fa almenys
dos anys, que ja ha deixat sense feina més de 1000 docents i en deixarà uns dos mil més el
proper curs. La necessitat d'ensenyar no ha desaparegut, per tant, la Comunitat Educativa no
pot prescindir d'aquests ensenyants, ja que garanteixen l'atenció a l'alumnat i la qualitat en
l'educació pública, en un curs en que s´incorporaran 15.000 alumnes més i hi haurà 1480
jubilacions que no es cobriran.
3. Demanem que el Departament d'Ensenyament no suprimeixi professorat en cap dels
nivells educatius, cap línia als centres, ni en cap servei educatiu perquè els professionals de
l'Ensenyament no representem una despesa sinó una inversió.
4. Denunciem que s’ha negat la possibilitat de tenir una plaça fixa de docent al personal
interí i substitut aprovat i no seleccionat en les oposicions del 2011 per culpa de la reducció de
places que el govern va aplicar un mes abans de les mateixes i reclamem aquests llocs de
treball, guanyats amb unes oposicions aprovades en temps i forma.
1 de 3
5. Rebutgem l’augment d’una ràtio docent-alumnes que fins ara ja s’ha mostrat excessiva
per a l’adequada atenció de la diversitat a l’aula.
6. Exigim la cobertura de totes les substitucions des del 1r dia. Això és el què els nostres
representants sindicals van signar amb els responsables d’Educació i no pot convertir-se en
paper mullat. Si cal retallar despeses salarials que comencin per dalt i no pel col·lectiu més
vulnerable.
7. Insistim en la idea que les retallades en educació comportaran una davallada sense
precedents en la qualitat de l’ensenyament públic i dificultarà enormement l´organització
pedagògica dels centres i la coordinació entre els professionals, minimitzant els serveis
educatius i impossibilitant l’atenció a la diversitat, per molt que ens esforcem els diferents
col·lectius implicats.
8. Denunciem que el Departament d'Ensenyament no ens permetrà treballar a jornada
completa i reclamem el nostre dret a un lloc de treball digne i en igualtat de condicions.
Rebutgem la triple escala salarial que, “de facto”, se’ns imposa a tot el col·lectiu amb la privació
de tasques per uns i més càrrega efectiva del treball per altres, ja que només cobrarem i
treballarem les hores lectives, fet que ens suposarà una reducció salarial de fins a un 15%. Les
hores de dedicació al centre i de coordinacions entre l´equip docent les haurà de sustentar el
personal docent funcionari i el personal interí.
9. Exigim el cobrament del mes de juliol per aquelles persones que hagin treballat més de
sis mesos durant el curs i que hagin realitzat la formació establerta en el mes de juliol.

ASSEMBLEA DE PERSONAL DOCENT INTERÍ I SUBSTITUT