Creu de Sant Jordi pel president d'Extremadura ja!

Crec que el pintoresc president de la Comunitat Autònoma d'Extremadura s'ha guanyat amb escreix el reeconeixement del govern de Catalunya després de les diverses "floretes" que ha deixat anar envers els catalans i el nostre país. Cada vegada que aquest senyor parla dels catalans apareixen uns quants independentistes més, i amb els seus discursos està fent més per l'alliberament nacional que tots els nostres polítics junts.

Aquest senyor, que fa uns mesos, en els seu paper de macarra de discoteca, va amenaçar a l'alcalde Trias que "sitengcullong me lo dices a la cara" per uns comentaris justificadíssims de Trias al voltant de la conveniència de l'Ave per Extremadura, ahir s'hi va tornar a lluir al criticar que els catalans rebin l'ajuda de l'estat amb els diners dels extremenys i de la resta d'espanyols. Mira que podria haver dit coses contra els catalans, però precisament aquesta... N'hi ha per llogar-hi cadires. Després de més de trenta anys vivint de la moma i a costa dels nostres impostos, encara s'atreveix a dir que ara ens ajuden amb els seus calés!!! Veure per creure...

Jo proposo que quan siguem una nació normal i corrent, és a dir, lliure, es concedeixi al senyor Monago la màxima distinció nacional pels seus esforços i compromís amb la nació catalana i la seva gran ajuda en conscienciar al poble català de la necessitat de secessionar-nos. 

Ah! I potser cal permetre que a Extremadura l'IVA cultural es mantingui en el 13%, doncs d'aquesta manera encara hi haurà alguna esperança perquè extremenys com ara ell aprenguin a dir "si tens collons", o d'altres expressions de la nostra llengua, així com a no dir jilipollades cada dos per tres.

En marxa!!!

Aquesta tarda, a partir de les 19h., espero viure un d'aquells moments importants i de gran transcendència històrica a la meva ciutat, amb la 1a marxa per la independència que organitza l'ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) de Terrassa amb motiu dels actes de commemoració de l'11 de Setembre, i de la reivindicació cada dia més estesa perquè Catalunya esdevingui un estat lliure. Al finalitzar la marxa pels carrers de la ciutat, està previst que alguns grups de cultura popular realitzin una petita actuació davant de l'Ajuntament, i els Minyons també hi serem presents.

Aquesta marxa local serà una prèvia del que ha de ser la gran manifestació independentista del dimarts 11 a Barcelona. Pel que se sent i es comenta, la tarda de l'11 a Barcelona es pot produir una de les majors concentracions del poble català de tota la història, superant fins i tot, la multitudinària manifestació del 10-J del 2010 arrel de la "raspallada" a l'estatut per part del Tribunal Constitucional. Ho fa preveure la gran quantitat d'autocars que s'han organitzat des de tots els racons del país, així com trens especials. 

La nostra colla té previst posar a disposició dels membres que ho desitgin, autocars per desplaçar-se a Barcelona un cop acabada l'actuació castellera del migdia a Badalona. Molts minyons serem presents a la manifestació, tot i que pugui semblar que el món casteller només estarà representat per una colla... Res més lluny de la realitat. El món casteller hi serà present l'11 a Barcelona, però barrejats amb la gran massa anònima de ciutadans que aspiren a viure en un país lliure, sense voler destacar ni fer-se veure per sobre dels demés. Tots units com un sol poble!

A banda de les grans mobilitzacions d'aquests dies, també tindré l'oportunitat de fer país alçant castells a la festa major de Sabadell i a Badalona per la Diada. Diumenge a Sabadell tenim el repte important de donar un pas endavant pel que fa al nivell de castells que venim portant a la ciutat veïna. En els darrers anys ens ha costat déu i ajuda portar un castell de nou o, fins i tot, de la gamma alta de vuit. I tenint en compte que els Minyons havíem arribat a fer castells com el 2d9fm, el 5d9f o el pd8fm allà, crec ja va sent hora de posar-nos les piles tots plegats. Les condicions per fer-ho són optimes. Ciutat propera, col·laboració de les colles i de la gent de la ciutat, història, expectació, estat de forma després d'haver preparat a fons l'actuació de Sant Fèlix... No hi ha excuses per no plantejar-nos una gran actuació a Sabadell. I espero que en el futur, puguem tornar a portar castells dels més grans.

Bé, espero veure molta gent avui a la marxa per Terrassa. Espero veure molta gent a l'assaig d'aquest vespre al local dels Minyons. Espero veure molts minyons diumenge a Sabadell. I, sobretot, espero veure moltíssima gent dimarts pels carrers de Barcelona (i no em refereixo a turistes ignorants).

Com les criatures, el 12 torno al cole.

Avui estic molt més content que ahir. Bé, potser més que content el que estic és tranquil. Finalment, aquest migdia m'han donat feina per tot el curs, i podré viure una mica més tranquil els propers mesos. Del futur posterior no m'atreveixo a pronosticar, tal i com està el panorama, amb les continues retallades en educació del govern de la Generalitat.

Estic content, tot i que, com a mestre substitut, no tindré les mateixes condicions laborals que la resta dels meus companys funcionaris o interins. La conselleria d'ensenyament, per estalviar dos duros, ha tingut la brillant idea de reduir les jornades laborals dels substituts (només dels substituts, eh!), i així el que abans era una jornada sencera de 37'5 hores setmanals, passarà a ser de 32'5, i una mitja jornada de 18'75 es converteix en 16 per un professor substitut. I així amb la resta de possibles combinacions de jornada...

La gran pensada de la Consellera ha estat que es podien estalviar uns calerons si retallaven les mitges hores del "pati" als substituts (total si a l'hora del pati amb dos o tres mestres controlant, va que t'estrelles), i rebaixaven les hores de treball a casa (als substituts) ja que, total, pel que han de preparar... Aquestes noves mesures de la conselleria només s'entenen si  hom és malpensat i creu que la consellera vol dividir al personal docent creant distincions.

L'altre gran despropòsit de la conselleria es farà palès el proper dimecres dia 12 quan els nens tornin a l'escola, on coincidiran amb un bon grapat de mestres (substituts bàsicament) que començaran a treballar el mateix dia que ells, sense haver tingut ni un sol dia per preparar la feina, ni conèixer la nova escola, ni res de res. Per estalviar-se  un duro i mig, han decidit que cap substitut s'incorpori abans del dia 12, i d'aquesta manera no cal pagar ni el cap de setmana, ni la festa de l'11. Increïble!!!

Potser confien que els mestres de bona voluntat es decidiran a passar per les escoles algun dia abans de la incorporació oficial, per així avançar feina... no serà el meu cas, evidentment. Fins al 12 estic a l'atur, gaudint de l'allargament forçós de les vacances.

El "temazo" del dimecres. Siniestro Total - "Me pica un huevo"

A principis dels 80's va sorgir a Vigo aquesta banda punk irreverent, que va crear alguns dels himnes punk més originals i divertits de la història del punk ibèric. Actualment, els Siniestro Total encara es deixen veure de tant en tant per terres catalanes, i aquest dissabte tenim l'oportunitat d'escoltar-los i veure'ls de manera gratuïta a la Festa Major de Viladecans. Una magnífica oportunitat per recordar i recantar alguns dels seus populars temes (Bailaré sobre tu tumba, Cuenca Minera, Mata hippies en las Cies, Opera tu fimosis, Todo por la napia, Camino de la cama, Cuanta puta y yo que viejo...).

Dedico la cançó a tots/es aquells/es que vagin a la manifestació de l'11-S amb algun afany de protagonisme, i algun interès particular, més enllà de la consecució de l'alliberament nacional.

A qui vol enganyar la Consellera Rigau?

Aquest matí, la Consellera d'Ensenyament (amb CIU els mestres ja no eduquem, solament ensenyem) ha presentat el nou curs escolar davant dels mitjans d'incomunicació, i amb tota la barra del món, ha manifestat que aquest serà el curs del "canvi" per "millorar resultats". N'hi ha per castigar-la ben castigada, igual que devia fer ella amb els alumnes més díscols en la seva llunyana etapa de docència. Jo, directament, l'expulsaria de la conselleria.

Com pot defensar la Consellera que millorarà la qualitat educativa amb 20.000 nous alumnes i 3.000 mestres menys? Com pot millorar la qualitat educativa si no es cobreixen les baixes laborals fins al cap de quinze dies? Com es millora la qualitat educativa si es fan distincions d'horari/salari entre els mestres d'una mateixa escola? S'ensenya millor a 30/35 alumnes que a 25/30 alumnes per aula? Té més qualitat la tasca educativa d'un mestre si se li carrega l'horari amb més hores lectives? Treballa més motivat un mestre que ha patit una pèrdua de poder adquisitiu del 25% en els darrers tres anys? És possible motivar a un mestre que porta sis anys treballant a jornada completa i ara veu reduïda la jornada a un 33%?

Crec que la Consellera podria haver tingut la decència d'aparèixer davant dels mitjans capcota i amb sentiments de culpabilitat per la situació en que es troben (ha dut) els serveis educatius. La situació és dramàtica, per no dir catastròfica, i encara té la patxoca d'assegurar que tot anirà millor, i que s'estan fent bé les coses. Collons! com a mínim que digui que no pot fer-hi res més i que la situació és la que és, i dimiteixi. Però que no intenti enganyar al personal amb previsions inconcebibles.

RIGAU DIMISSIÓ JA!!!

La millor feina del món: rei de Suazilàndia.

Dansa de les canyes en honor al rei, a Suazilàndia.

Aquests dies s'està celebrant al país africà de Suazilàndia la tradicional cerimònia "Umhlanga" on milers de dones (50.000) desfilen davant del monarca Msuati III portant llargues canyes, i mig despullades, amb la il·lusió de convertir-se en la nova esposa del monarca, que acostuma a triar una entre els milers de noies que hi desfilen (i ja en van quinze).

Suazilàndia és el darrer dels països subsaharians on el rei encara regna amb poders absoluts. Fronterer amb Sud-àfrica i Moçambic, aquest petit país de poc més d'1 milió d'habitants, té una de les taxes més altes d'infectats de Sida (al voltant del 30% de la població), un 50% d'aturats, i una esperança de vida de 32 anys.

Tot i les alarmants estadístiques d'aquest país africà, sembla que a la comunitat internacional no li afecti gaire la situació dels Suazis. Deu ser que allà no hi ha petroli, ni res d'interessant, i per tant es permet que un il·luminat regni a la seva voluntat i maltracti als seus conciutadans amb total impunitat.

Ara, gràcies a l'anècdota del "ball de les canyes" ens hem assabentat de la situació dels habitants d'aquest país africà, però molt em temo que ningú mourà ni un dit per canviar les coses i per ajudar als Suazis a alliberar-se del règim absolutista que els oprimeix. Aquí, fins que no moren uns quants centenars de persones, no hi ha conflicte real. Així doncs, caldrà esperar a veure si algun Suazi s'atreveix a plantar cara al seu rei, posant la seva vida en joc. Pel que sembla, hi ha moltes dones que prefereixen "unir-se a l'enemic" per canviar la seva situació personal...

Autopista a La Mola.

Monestir romànic de La Mola - 1.102 m.

El massís de Sant Llorenç del Munt està entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages. Això vol dir que a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi viuen més d'un milió de persones (prop de 900.000 al Vallès Occidental i prop de 185.000 al Bages).

Aquest matí, cap a les 9:00, quan he començat a pujar fins dalt del cim de La Mola des del Cavall Bernat, a la veïna població de Matadepera, poc podia pensar que seria un dels dies que em trobaria amb més excursionistes pujant pels diferents camins que porten al cim. Les magnífiques condicions climatològiques feien preveure una gran assistència d'excursionistes de cap de setmana, però m'atreviria a dir que ha estat el dia que m'he trobat més gent pujant de tots els que he estat per la zona.

I, casualitats de la vida, quan ja baixava pel camí dels Monjos, he anat a trobar-me al meu germà Albert i els meus nebots, Unai i Èlia, juntament amb tres minyons més, l'Ogro, l'Anna i el Bubu, que pujaven des dels dipòsits. I encara m'he trobat a un altre minyó, el Sergi Castells que venia de Can Robert tot sol. I també m'he trobat a un exprofessor de l'EGB, a l'Agustí Bartra, el Pepe Ruiz, un "nou" català molt implicat amb la causa catalanista des del col·lectiu "Veu pròpia".

No està gens malament l'estadística. Dels més d'un milió de potencials excursionistes a l'entorn del massís de Sant Llorenç del Munt, he anat a trobar-me a vuit persones conegudes. Potser deu ser la inèrcia de les casuals trobades a l'illa de Java aquestes vacances...