És l'hora del poble!

Us copio el missatge que m'han fet arribar des de la CUP de Terrassa:

Benvolgudes/benvolguts,

Ens adrecem a vosaltres per presentar-nos i donar-vos a conèixer la nostra proposta.

La Candidatura d'unitat Popular-Alternativa d'Esquerres és una organització política assembleària d'abast nacional, que s'estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals.

La CUP ha acumulat en un curt període de vida una rica experiència tant de treball de base com d’intervenció en l’àmbit institucional, amb més de 100 regidors en  més de 70 municipis.

La CUP ha estat i continuarà sent un dels actors més compromesos en les iniciatives populars que preparen la ruptura amb els estats espanyol i francès (consultes per la independència, assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans, manifestacions històriques com la del 10 de juliol del 2010...). Però el nostre tret distintiu, sens dubte, és una aposta ferma per la implicació de la ciutadania en l’activitat política i la democràcia participativa.

A diferència de la resta de partits, incorporem en el nostre funcionament assemblees locals obertes per obrir un espai de confluència dels moviments cívics i populars. Una eina participativa per aglutinar persones i col·lectius amb voluntat transformadora i unitària, en un marc lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

No demanem crèdits ni ens hipotequem amb bancs, perquè no volem deure favors a ningú. La nostra força sorgeix de la implicació de persones que creuen en el projecte, i sense aquest suport el nostre projecte deixaria de tenir sentit. És per això que us demanem que feu arribar aquesta informació als membres de la vostre $associació/col·lectiu$ , i us animeu a participar, exposant les vostres inquietuds i propostes.

Aquesta carta és un oferiment a trobar-nos amb el/la vostre associació/col·lectiu, per explicar-vos en detall les nostres propostes i animar-vos a creure que una altra democràcia SI que és possible! Us convidem a participar als actes de campanya que farem el dia 10 de novembre a les 12h a la plaça Didò i el dia 20 de novembre al cinema Catalunya. També us convidem a mostrar el vostre suport a la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres signant el manifest adjunt a www.somunitatpopular.cat/manifest . Si voleu rebre informació de les convocatòries de la CUP de Terrassa o col·laborar activament en difondre el projecte podeu contactar amb nosaltres a terrassa@cup.cat

Moltes gràcies per la vostra atenció!

CUP de Terrassa

El "temazo" del dimecres. Aerosmith - "Love in an elevator".

Torna el mític grup de hard rock de Boston, després d'onze anys sense enregistrar cap disc a l'estudi. Ho fan amb un disc anomenat "Music from another dimension" i el presentaran en una gira mundial. La banda, originaria de l'any 1970, manté a la major part dels integrants de la formació original. Destaca el seu cantant i líder, Steven Tyler, per la seva peculiar veu i una enorme boca. A banda de tenir una filla actriu que esta per sucar-hi pa, i que va aparèixer a "El senyor dels anells".

És d'aquells grups que he escoltat sobretot per influència dels meus germans, i de tant escoltar em van acabar agradant. Mai no els he vist en directe, però aquest cop, si les entrades no són desproporcionadament cares, crec que faré el possible per anar-hi. Llàstima que ja no podré fer onejar les grenyes al vent...

Intel·lectuals? Federalistes? Ni una cosa, ni l'altra.

Paco Ibáñez, músic compromès i d'esquerres.

Fa uns dies, un grup de suposats intel·lectuals espanyols van signar un manifest antiindependentista, amb delicadeses de l'estil que "Ni Catalunya està sotmesa a espoli per part d'Espanya ni el comú dels espanyols sent menyspreu cap a ella". Aquests pseudointel·lectuals no van moure un dit quan la justícia espanyola va decidir retallar-raspallar l'estatut que els catalans havien votat a les urnes, ni tampoc s'han queixat mai quan s'ha posat en qüestió el model educatiu català, o quan s'han incomplert acords d'inversions i de finançament a Catalunya. O sigui, una banda de vividors al servei de l'estat espanyol és el que són aquesta colla. Hi ha alguns noms que realment fan mal a la vista, i que són reconegudament espanyolistes i de dretes. I ara resulta que són federalistes...

En contrast amb aquesta colla d'espanyolistes reaccionaris, de tant en tant apareixen veus sensates i compromeses amb les llibertats i la democràcia. Una altra d'aquestes veus és la de Paco Ibáñez. El cantautor valencià ha fet unes declaracions al Periodico on es mostra favorable a respectar la decisió dels catalans, i comprensiu amb les reivindicacions catalanes degut al maltracte continuat de l'estat espanyol.

Fa uns anys vaig poder presenciar un concert en directe del Paco Ibáñez amb motiu de la 20a Diada dels Minyons, a la Nova Jazz Cava. En aquells moments encara no era del tot conscient de qui era aquest artista i tampoc l'havia escoltat gaire. Ja no tenia la mateixa veu de quan era jove i omplia recintes per cantar i protestar contra les dictadures i a favor de la democràcia. Tot i així, vaig poder sentir l'emoció de molts dels presents, i la pròpia, escoltant les seves cançons. 

Malgrat les putadetes, bona estona amb els amics.

Jo en plena humiliació.

Ahir vaig celebrar anys amb un bon grapat d'amics a casa. Els molt cabrons es van presentar amb xandall, per allò d'"Avui tots som Risto". La veritat és que no calia, ja que a mi m'agrada que tothom pugui vestir el que vulgui allà on vagi, sense convencionalismes ni imposicions, però en tot cas, es va fer certa aquella dita castellana de "donde fueres, haz lo que vieres". ;-)

Més enllà del vestuari que van triar els amics per presentar-se a sopar a casa meva, el més important és poder-nos juntar per celebrar coses. I poder gaudir d'un bon àpat, uns beures, i molts riures. Com es pot comprovar en la imatge superior, els amics es van encarregar de que no faltessin les rialles, ni que fos per humiliació de l'amfitrió. Espero que no es converteixi en una nova tendència de celebració. 

Gràcies, amics, pels bons moments!

Un motiu per ser feliç: estar viu.

Avui estic una mica més a prop del final, però he de mirar-m'ho amb optimisme... ;-( Afortunadament, la meva vida és prou plàcida i entretinguda com per no haver-me de recordar gaire sovint que tot això algun dia s'acabarà (esperem que sigui més tard que d'hora).

Un dels motius per celebrar amb alegria aquest aniversari és el fet que avui tinc pont i no he d'anar a treballar. Llàstima que el govern vol suprimir la festivitat del dia de Tots Sants, i segurament en el futur el meu aniversari no coincideixi amb cap festa ni pont. En tot cas, gaudirem de la situació actual i millor no pensar en el futur... en cap sentit.

No espero res d'especial en el dia d'avui. És més, ja m'està bé la rutina diària, i es millor no crear-se grans expectatives per no emportar-se grans decepcions. Demà si que ho penso celebrar amb uns quants amics, col·legues i algun conegut fins i tot. Una excusa perfecta per estrenar la nova casa, i fotre'ns un festival etílico-gastronòmic. I si a sobre el Barça guanya, jornada rodona. Ha ha ha...

Ahir veig tenir un d'aquells moments d'eufòria vital baixant de la Mola, escoltant música amb l'mp3, i havent-me begut una llauna de birra al pati interior de la casa de la Mola, amb el sol tocant-me a la cara i protegit del fort vent que bufava. Doncs, baixava ben alegre i content, i les cançons em semblaven el doble de bones del que habitualment em semblen. Escoltava la Fanfare Ciocarlia, els Dusminguet i Estopa (els tinc per ordre alfabètic al reproductor), i em venien ganes de picar de mans, de ballar, de mirar el paisatge com mai l'havia mirat... Tot això ho pot aconseguir una sola llauna de birra?

Revolució dins del món casteller. La xarxa d'assaig.

Avui a la diada de Tots Sants, els Castellers de Vilafranca han rubricat una temporada magnífica amb una nova exhibició de grans castells. Tot i l'ensopegada inicial amb una de les seves bèsties negres, el 2d9f que només han pogut carregar, no han posat el fre i s'han ventilat per la via ràpida el segon 4d9 descarregat de la temporada i de la seva història, l'inèdit 7d9f, i un nou pd8fm marca de la casa, tot i que enguany no l'han dominat amb la suficiència d'altres temporades.

Al costat dels verds, actuaven els Capgrossos de Mataró, que s'han anotat el segon 2d9fm carregat de la temporada, a banda del 3 i 4 de 9 amb folre. Els Castellers de Sants que han fet un 5d8, un 3d9f carregat i un 7d8. I els Xiquets de Tarragona que han completat una magnífica tripleta (3d9f, 4d9f, i 5d8) i han pogut provar per primera vegada el 5d9f, que ha quedat en intent desmuntat amb els dosos apunt d'entrar.

A poques setmanes perquè acabi la temporada castellera (si més no les grans diades castelleres), es fa evident el gran salt qualitatiu i quantitatiu que s'ha produït al món casteller en els darrers anys. Enguany, s'han batut tots els registres. Hi ha més colles castelleres que mai. Es fan més castells que mai. Hi ha més colles que mai que han assolit un castell de vuit com a mínim. S'han superat els 1000 castells superiors o iguals al 2d7. La majoria de colles s'estan superant, i les de sis aconsegueixen alçar castells de set (Caldes de Montbui, Solsona), les de set de vuit (Sagrada Família, Esplugues, Igualada...), i alguna de vuit ja veu els castells de nou més a prop (Gràcia, Sabadell, Sant Cugat, Barcelona). I els administradors de Vilafranca cada dia ho tenen més difícil per decidir les colles participants a l'actuació de Sant Fèlix, ja que el Top-4 es pot convertir aviat en un Top-7 (quan Xiquets de Tarragona aconsegueixi el 5d9f).

El creixement en el nombre de colles i el gruix de castellers que les formen, està estretament relacionat amb el creixement del nivell dels castells que es realitzen. Aquest boom casteller que estem vivint en aquests moments, es va viure de manera similar a principis dels anys 90, quan els mitjans de comunicació van començar a interessar-se en aquesta activitat, i les colles anaven superant fites any rere any. La principal diferència que trobo entre el boom dels anys 90 i l'actual, és el dels sistemes d'assaig que es feien abans i els d'avui en dia.

L'any 1998, els Minyons descarregàvem en la mateixa temporada el 4d9net i el 3d10fm. En aquells moments es deia que els Minyons havíem revolucionat el món casteller a l'incorporar un segon assaig entre setmana, i fer-ho amb una sistematització que la majoria de colles de la zona tradicional encara no havia incorporat. Aquells castells es van aconseguir, en part, gràcies a la trajectòria ascendent de la colla, a l'estat de forma físic i tècnic dels castellers del tronc (pinyes, folres i manilles també) dels Minyons, i pel creixement continuat del nombre de camises, que va començar a estancar-se i, fins i tot decréixer, a l'inici del nou segle.

D'aquí cent anys, quan s'analitzin els fenòmens dels diversos booms castellers que s'hagin anat produint al llarg dels anys, es recordarà, o s'haurà de recordar l'actual època daurada dels castells per un fet clau en el creixement del nivell tècnic de la gran majoria de les colles. Aquest element clau és la xarxa d'assaig. Aquest element que s'ha vingut incorporant paulatinament en molts assaigs de moltes colles, va començar a utilitzar-se a mitjans dels 90 del segle passat per treballar l'estructura del pilar bàsicament. Colles com els Castellers de Vilafranca, els Bordegassos de Vilanova i els Minyons, vam iniciar una cursa pels grans pilars, i la xarxa va ser clau per aconseguir els grans espadats. Es va passar de veure algun pilar de sis i algun de set en trenta anys, a veure com es passava del de sis al de vuit en dues temporades escasses.

Avui en dia, podem comprovar com un bon gruix de colles han incorporat també la xarxa als seus assaigs, i no solament per assajar el pilar, sinó també estructures com el 2, el 3, el 4 o el 5. De fet, els Castellers de Vilafranca porten molts anys assajant els castells amb aquest element de protecció, i ara estan recollint els fruits de tot el treball acumulat. Però els castellers de Vilafranca no són els únics que assagen amb xarxa. Un bon grapat de colles ja l'utilitzen i els resultats evidencien l'utilitat d'aquest element. No sé exactament quantes colles en tenen i quins castells hi assagen, però recordo haver-ne vist a l'assaig dels Margeners, d'Esplugues, Marrecs, Lleida, Sitges, Badalona, Sant Cugat, Vilanova, Moixiganguers... I a l'element xarxa caldria afegir els elements de seguretat com el terra atenuant, els cascos de la canalla... No es pot comparar un assaig de 4d8 net l'any 1994 a com es pot assajar avui en dia. L'any 1994 s'havia d'estar molt confiat, i fins i tot, un pel eixelebrat per plantejar-se donar un salt endavant d'aquestes dimensions. Amb sort es provava el 4d8 net sencer una o dues vegades abans de portar el 4d9 a plaça. Avui en dia, amb trenta persones a terra es pot assajar aquest castell tantes vegades com calgui fins arribar-lo a posar a punt.

S'està acabant, doncs, el concepte d'assaig casteller dels segles 19 i 20? Ha arribat la xarxa per quedar-se? Veurem molts més castells nets que en el passat? Arribarem les colles al nivell de perfecció dels artistes del circ, sense llenyes? Quan trigarem a veure el 3d9, el 5d9, o el pd7f? Oi que ara ja no es veuen tan impossibles? Ai el dia que els de la Joves de Valls es posin a assajar seriosament amb xarxa!

El "temazo" del dimecres. Plouen Catximbes - "Les cabres meulen".

Avui plou...en Catximbes! Grup manresà de pop-reggae nascut l'any 2002, poc comercial, però molt original i treballat.