El "temazo" del dimecres. Especial Vaga. Inadaptats - "Orgull de classe"

Avui, jornada de Vaga general, he pensat que aquest tema d'Inadaptats vindria com "anell al dit" per expressar la gran ràbia que portem a dins molts dels ciutadans que hem sortit al carrer a protestar i a fer visible la nostra disconformitat i profund malestar amb la classe política dirigent, i les elits que mouen els fils i condemnen a una gran part de la societat a la misèria i la precarietat.

Hem de despertar. Hem de mostrar orgull de classe obrera i hem de demostrar que som més i que podem decidir i canviar les coses. No ens podem resignar, ni conformar, ni quedar de braços creuats. Ja fa anys que restem inactius davant les agressions i les retallades de drets, i cal posar-hi fre abans no sigui irremeiable.

Independència sí! Retallades no! Ni CIU, ni PP, ni PSC, mai més!

Minyons, la setmana decisiva.

Demà, amb l'avantpenúltim assaig de la temporada (dijous i divendres tornem a assajar), iniciem una setmana intensa d'assaigs, actuacions i festes, per celebrar la nostra XXXIVa Diada de la Colla. Esteu tots convidats a assistir als actes organitzats per l'ocasió (que podeu consultar aquí), i a donar-nos un cop de mà per preparar els castells que ens agradaria dur a plaça: 3d10fm, 2d9fm i 5d9f. O com a mínim això és el que s'ha anunciat que assajaríem.

Esperem que d'una vegada per totes ens surtin les coses rodones per poder assolir tots els reptes. Estem parlant de grans castellassos, però hem treballat dur tot l'any per poder descarregar-los, amb una mica de sort (que també compta). D'entrada, esperem comptar amb un bon gruix de gent aquests darrers assaigs per fer bones proves de tots els castells que puguin anar diumenge a plaça. Esperem que les condicions climatològiques no ens siguin adverses, que no plogui, i que no faci gaire fred.

Esperem retrobar-nos amb molts amics de moltes colles d'arreu que sempre ens han donat un cop de mà quan els hem necessitat. Esperem que molts terrassencs vinguin també pel local, a donar-nos suport i a gaudir de la nostra festa. I esperem que molts minyons inactius o d'aquells que apareixen solament per la Diada, tornin a fer-ho i vulguin que els Minyons continuem sent una colla de referència dins del panorama casteller, com venim fent des de fa més de trenta anys.

Apa doncs, faixa sota del braç, il·lusió màxima i a passar-ho bé!!!

La Fundació Bofill alerta que a Catalunya no es donen les condicions necessàries per implantar la jornada intensiva escolar amb èxit.

La fundació Bofill ha elaborat un estudi al voltant de la recent posada en marxa de la jornada intensiva a la gran majoria dels instituts catalans (71%), on conclou que aquesta, agreuja les desigualtats educatives i socials dels alumnes. Més enllà que hi pugui estar més o menys d'acord amb les conclusions de l'estudi, sobta que amb tan sols tres mesos de funcionament del nou horari, es pugui extreure conclusions tan categòriques.

La Fundació Bofill es basa en estudis d'organismes internacionals com l'OCDE on s'assenyala que "tot i que la quantitat d'hores lectives no té cap influència en els resultats educatius, ja que el més important és la qualitat de l'ensenyament que es dóna en aquestes hores, sí que està comprovat el beneficis que representa el major temps que l'alumne passa dins un entorn educatiu com el centre escolar". O sigui, que com els pares/mares o bé no en tenen ni puta idea, o bé passen completament dels seus fills, o bé no tenen temps per educar als seus fills, quantes més hores passin a l'escola, millor per la seva educació. 

Amb aquest argument, al final acabaran decidint que el millor pels alumnes és tornar al model "internat", i que només vegin als pares els caps de setmanes i en visites programades. D'aquesta manera s'igualaria tot molt més i tots els alumnes partirien amb les mateixes possibilitats. I de pas, els pares no haurien de patir per anar a recollir els fills a l'escola, banyar-los, fer-los el menjar, ni haver de discutir amb ells cada dos per tres...

O sigui, resulta que ara el problema ja no és tant el fet de si els alumnes aprenen més o menys a l'escola o a l'institut, ni si realment rendeixen durant l'estona que passen entre les parets de l'escola, sinó l'estona que passen fora d'aquesta. Però aquest problema és del sistema educatiu o del sistema laboral i social? Els estudis de rendiment acadèmic demostren que les tardes no són gens productives pel que fa als aprenentatges, degut al cansament acumulat, tant mental com físic. Però ara resulta que el millor és que estiguin a l'escola, encara que no ho aprofitin, a que es passin les hores a casa sense control.

Estic convençut que la millora educativa té molt menys a veure amb el sistema horari que no pas amb molts altres factors que tenen molta més influència en el rendiment acadèmic que no pas els horaris. Per exemple, l'interès i la implicació de les famílies en la formació dels fills, l'interès i la inversió dels poders públics en educació, la percepció social que es dóna al fet educatiu, la situació social, econòmica, i cultural dels alumnes...

És l'hora del poble!

Us copio el missatge que m'han fet arribar des de la CUP de Terrassa:

Benvolgudes/benvolguts,

Ens adrecem a vosaltres per presentar-nos i donar-vos a conèixer la nostra proposta.

La Candidatura d'unitat Popular-Alternativa d'Esquerres és una organització política assembleària d'abast nacional, que s'estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals.

La CUP ha acumulat en un curt període de vida una rica experiència tant de treball de base com d’intervenció en l’àmbit institucional, amb més de 100 regidors en  més de 70 municipis.

La CUP ha estat i continuarà sent un dels actors més compromesos en les iniciatives populars que preparen la ruptura amb els estats espanyol i francès (consultes per la independència, assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans, manifestacions històriques com la del 10 de juliol del 2010...). Però el nostre tret distintiu, sens dubte, és una aposta ferma per la implicació de la ciutadania en l’activitat política i la democràcia participativa.

A diferència de la resta de partits, incorporem en el nostre funcionament assemblees locals obertes per obrir un espai de confluència dels moviments cívics i populars. Una eina participativa per aglutinar persones i col·lectius amb voluntat transformadora i unitària, en un marc lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

No demanem crèdits ni ens hipotequem amb bancs, perquè no volem deure favors a ningú. La nostra força sorgeix de la implicació de persones que creuen en el projecte, i sense aquest suport el nostre projecte deixaria de tenir sentit. És per això que us demanem que feu arribar aquesta informació als membres de la vostre $associació/col·lectiu$ , i us animeu a participar, exposant les vostres inquietuds i propostes.

Aquesta carta és un oferiment a trobar-nos amb el/la vostre associació/col·lectiu, per explicar-vos en detall les nostres propostes i animar-vos a creure que una altra democràcia SI que és possible! Us convidem a participar als actes de campanya que farem el dia 10 de novembre a les 12h a la plaça Didò i el dia 20 de novembre al cinema Catalunya. També us convidem a mostrar el vostre suport a la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres signant el manifest adjunt a www.somunitatpopular.cat/manifest . Si voleu rebre informació de les convocatòries de la CUP de Terrassa o col·laborar activament en difondre el projecte podeu contactar amb nosaltres a terrassa@cup.cat

Moltes gràcies per la vostra atenció!

CUP de Terrassa

El "temazo" del dimecres. Aerosmith - "Love in an elevator".

Torna el mític grup de hard rock de Boston, després d'onze anys sense enregistrar cap disc a l'estudi. Ho fan amb un disc anomenat "Music from another dimension" i el presentaran en una gira mundial. La banda, originaria de l'any 1970, manté a la major part dels integrants de la formació original. Destaca el seu cantant i líder, Steven Tyler, per la seva peculiar veu i una enorme boca. A banda de tenir una filla actriu que esta per sucar-hi pa, i que va aparèixer a "El senyor dels anells".

És d'aquells grups que he escoltat sobretot per influència dels meus germans, i de tant escoltar em van acabar agradant. Mai no els he vist en directe, però aquest cop, si les entrades no són desproporcionadament cares, crec que faré el possible per anar-hi. Llàstima que ja no podré fer onejar les grenyes al vent...

Intel·lectuals? Federalistes? Ni una cosa, ni l'altra.

Paco Ibáñez, músic compromès i d'esquerres.

Fa uns dies, un grup de suposats intel·lectuals espanyols van signar un manifest antiindependentista, amb delicadeses de l'estil que "Ni Catalunya està sotmesa a espoli per part d'Espanya ni el comú dels espanyols sent menyspreu cap a ella". Aquests pseudointel·lectuals no van moure un dit quan la justícia espanyola va decidir retallar-raspallar l'estatut que els catalans havien votat a les urnes, ni tampoc s'han queixat mai quan s'ha posat en qüestió el model educatiu català, o quan s'han incomplert acords d'inversions i de finançament a Catalunya. O sigui, una banda de vividors al servei de l'estat espanyol és el que són aquesta colla. Hi ha alguns noms que realment fan mal a la vista, i que són reconegudament espanyolistes i de dretes. I ara resulta que són federalistes...

En contrast amb aquesta colla d'espanyolistes reaccionaris, de tant en tant apareixen veus sensates i compromeses amb les llibertats i la democràcia. Una altra d'aquestes veus és la de Paco Ibáñez. El cantautor valencià ha fet unes declaracions al Periodico on es mostra favorable a respectar la decisió dels catalans, i comprensiu amb les reivindicacions catalanes degut al maltracte continuat de l'estat espanyol.

Fa uns anys vaig poder presenciar un concert en directe del Paco Ibáñez amb motiu de la 20a Diada dels Minyons, a la Nova Jazz Cava. En aquells moments encara no era del tot conscient de qui era aquest artista i tampoc l'havia escoltat gaire. Ja no tenia la mateixa veu de quan era jove i omplia recintes per cantar i protestar contra les dictadures i a favor de la democràcia. Tot i així, vaig poder sentir l'emoció de molts dels presents, i la pròpia, escoltant les seves cançons. 

Malgrat les putadetes, bona estona amb els amics.

Jo en plena humiliació.

Ahir vaig celebrar anys amb un bon grapat d'amics a casa. Els molt cabrons es van presentar amb xandall, per allò d'"Avui tots som Risto". La veritat és que no calia, ja que a mi m'agrada que tothom pugui vestir el que vulgui allà on vagi, sense convencionalismes ni imposicions, però en tot cas, es va fer certa aquella dita castellana de "donde fueres, haz lo que vieres". ;-)

Més enllà del vestuari que van triar els amics per presentar-se a sopar a casa meva, el més important és poder-nos juntar per celebrar coses. I poder gaudir d'un bon àpat, uns beures, i molts riures. Com es pot comprovar en la imatge superior, els amics es van encarregar de que no faltessin les rialles, ni que fos per humiliació de l'amfitrió. Espero que no es converteixi en una nova tendència de celebració. 

Gràcies, amics, pels bons moments!