El "temazo" del dimecres. Àngel Villalba - "Olivera d'Aragó".

Encara no s'ha inventat la nova llengua del Lapao i ja he trobat algun tema en aquest idioma per la xarxa. Suposo que aquells que llegiu (i enteneu) aquestes línies, podreu seguir sense gaires dificultats la lletra de la cançó del cantautor de Favara (Matarranya, Aragó), Àngel Villalba. Com diuen els castellans, "no hay mal que por bien no venga", i la polèmica del canvi de denominació del català a l'Aragó, m'ha servit per descobrir a aquest interessant cantautor de la Franja.

Comencen les proves de competències bàsiques de sisè de primària.

Aquest matí, tots els centres educatius catalans han començat a passar les proves de competències bàsiques als alumnes de sisè (bé, no tots, ja que hi ha alguns centres on els pares han decidit no portar als seus fills a escola a fer les proves, per protestar contra les retallades en educació, i contra aquest sistema d'avaluació). Entre avui i demà, els alumnes s'examinaran de les matèries de català, matemàtiques, anglès i castellà.

Em pregunto per què, si als currículums oficials, quan es parla de competències bàsiques, es mencionen competències com la d'aprendre a aprendre, la comunicativa, la d'autonomia i iniciativa personal, l'artística i cultural, la social i ciutadana, etc., com és que en aquestes proves avaluatives que ara es passen als alumnes, només es fixen en les mates i les llengües. Potser creuen els caps pensants educatius que els ben educats són els que treuen millors qualificacions en aquest tipus de proves?

Estic convençut que països com la Xina, el Japó, Corea del Sud, Singapur o Finlàndia, obtenen resultats molt millors en aquest tipus de proves que no pas Catalunya, però dubto si aquestes societats són molt millors que la nostra... Al cap i a la fi, amb l'educació hem d'aconseguir, o com a mínim hem de pretendre, a banda del desenvolupament integral dels infants i la seva capacitació per la vida adulta, la millora de la societat on es desenvoluparan aquests infants.

Malauradament, des que de cinc cursos ençà es van començar a passar aquestes proves als estudiants, la principal preocupació de la majoria dels centres educatius ha passat a centrar-se en els resultats d'aquestes avaluacions. I per tal de quedar bé davant de les famílies (presents i futures), i del Departament d'Ensenyament, es focalitza el tipus d'ensenyament en la direcció que marquen aquestes proves. No importa si els alumnes no són autònoms, ni solidaris, ni responsables, ni creatius, ni res més, si al final el resultat d'aquests exàmens és positiu.

Cal destacar també que els resultats d'aquesta avaluació s'utilitzen habitualment per promoure la comptetitivitat entre centres, i se'n deriva un rànquing d'escoles, de les més "bones" a les més "dolentes" (casualment entre les bones sempre acostuma a haver-hi les privades i les concertades, i entre les dolentes, les públiques de barris més deprimits... sempre he tingut ganes de fer un experiment i enviar durant tot un curs als alumnes d'un grup del Viaró, per posar un exemple, a qualsevol escola de la perifèria de Terrassa, i a l'inrevés, els alumnes d'aquesta escola al Viaró. A veure si són capaços al Viaró de mantenir l'excel·lència amb els nous alumnes...). Fins i tot hi ha escoles que fan maniobres poc "ètiques" per aconseguir que la nota mitjana del centre sigui el més alta possible (per exemple fent que els pitjors alumnes no vagin a escola el dia de les proves, o amagant-los a una altra classe), i poder així destacar entre la resta d'escoles.

Ah, per cert. Aposto que enguany els resultats de les proves seran millors que els del curs passat. És curiós com aquest govern de les retallades aconsegueix millorar resultats tot i que els pressupostos educatius baixen any rere any... No serà que per pujar notes es baixa el nivell de les proves? Mira si n'és de fàcil.

A partir del dijous, els catalans serem més cultes.

El govern popular del PP a l'Aragó, en la seva fòbia anticatalana, està decidit a aprovar una nova llei de llengües per aconseguir que el català que es parla a la franja fronterera  d'aquesta comunitat autònoma amb Catalunya, passi a anomenar-se "Lapao" (Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental). Segons estudis estadístics, hi ha al voltant de 30.000 catalanoparlants en territori aragonès.

Bé doncs, si finalment triomfa l'incultura, el fanatisme i l'anticatalanisme, resultarà que els catalans, com qui no vol la cosa, ens convertirem en un dels pobles amb un domini més ampli d'idiomes. A la pròpia llengua catalana li haurem de sumar el coneixement de la nova llengua aragonesa, el "Lapao", la valenciana, la castellana, l'argentina, la paraguaia, l'andalusa, etc. Així doncs, els catalans ens convertirem de cara a l'exterior en un dels països més cultes i més poliglotes del món. I tot gràcies als imbècils del PP...

Per cert, ja posats a inventar noms, no podrien haver buscat alguna cosa més simpàtica? No sé, però això de Lapao sona massa a "lapo" o "cagao"... Potser hauria estat millor dir-li directament "mierda idioma ese", "puto catalán" o "polaco", no?

Humor contra el fanatisme i la manipulació informativa de Telemadrid.

Els del Polònia han trobat un nou filó en la caricaturització de la periodista de la casa, i matadeperenca en tots els sentits, Bibiana Ballbè, (TV3, Bestiari Il·lustrat i altres fricades), i estan creant gags autènticament hilarants i d'un friquisme insuperable. Si l'estrambòtica entrevista de fa un parell o tres de setmanes amb el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, ja em feia pixar de riure al sofà de casa, la que ha mantingut aquesta setmana amb Hitler, no li va al darrera. Ara que a Madrid està tan de moda relacionar independentisme (i qualsevol altre moviment políticosocial que no els agradi) amb nazisme (Telemadrid dixit), una bona dosi d'humor per apaivagar una mica la ràbia i l'odi que ens genera.

La culpa no és sempre dels pares!!

Juan Pablo Wert, germà bo del ministre.

Sovint, les persones (i molta gent també) tendeixen a culpabilitzar als pares (pare i mare) de la mala educació dels seus fills, quan en realitat hi ha molts factors i agents educatius que influeixen tant o més que els pares en l'educació de les criatures: els mestres, els monitors varis, els companys de classe, els mitjans de comunicació, els videojocs, els jocs, els entrenadors de les extraescolars, els espectadors d'un esdeveniment públic, el xicot o la xicota, els avis i demés familiars, i etc., etc.

Sense anar més lluny, només cal veure l'exemple dels germans, qualsevols. Fills d'un mateix pare i una mateixa mare, educats amb idèntics o similars mètodes, i tan diferents els uns i els altres com un ou i una gallina. Un exemple clar de germans amb grans diferències evolutives, l'hem trobat en els germans Wert (Jose Ignacio, ministre d'Educació, i Juan Pablo, professor d'Història de l'Art a la Universitat de Castella la Manxa).

Mentres el primer s'ajunta amb els més fatxes i retrògrads del país, i intenta carregar-se l'educació pública, el segon es dedica a cultivar el gust per l'art dels joves estudiants i es manifesta contra les retallades en educació. Podeu llegir la notícia completa aquí, i entendre els motius del germà del ministre per decidir-se a donar classes al carrer com a alternativa a les retallades que promou el seu germà.

Arriba la "ditocràcia" a l'educació pública de la mà de CIU.

Tot i que la consellera Rigau hagi assegurat aquest migdia, després de la trobada amb els representats sindicals a la a la reunió de la Mesa Sectorial de negociació del personal docent no universitari en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que "els directors no nomenaran professors a dit amb el decret de plantilles", en l'esborrany que el Departament ha fet arribar als sindicats del ram queda ben clara la intenció del Departament. Si arribem fins al capítol 4 (Intervenció de les direccions en el nomenament de personal interí docent), en l'article 25 (Propostes dels directors de nomenaments d'interins en vacant de plantilla), al punt 2 (es prioritzaran les propostes de les direccions en el procediment de nomenaments d’interins per davant del criteri d’ordenació de la borsa). És a dir, que si això no significa una elecció a dit del personal, que baixi Déu i m'ho expliqui.

A banda d'incentivar la "ditocràcia", i els consegüents amiguismes, endollisme, xuclapollisme... en l'àmbit de l'educació pública, el Departament vol convertir als directors dels centres escolars en directors de Recursos Humans, i donar-los poders per triar, contractar i acomiadar al seu antull. Fins a dia d'avui, els centres públics han mantingut unes dinàmiques (en la majoria dels casos) positives en les relacions entre les direccions i la resta del professorat, gràcies, bàsicament, a les relacions no jerarquitzades entre els uns i els altres. Sembla però que el govern de CIU vol acabar amb aquest model tan democràtic de gestió dels centres, i apropar-lo a un model més proper al dels centres privats.

Per si de cas la cosa es posa seriosa, començaré a fer-me el simpàtic amb el director de la meva escola actual. De fet, ja hi ha bon rotllo, però crec que em convindria (mai se sap si algun dia puc requerir del seu favor) ser encara més amable i servicial amb ell, perquè vegi que bon mestre que puc arribar a ser. I a partir d'ara, quan em trobi amb algun/a director/a d'alguna altra escola on he treballat, aniré a saludar-los peti qui peti. Fins i tot amb aquell/a amb qui no m'hi feia gaire i que segurament ja no es deu enrecordar de mi... I potser he d'anar pensant en comprar-me algunes robes noves, de cara a les possibles entrevistes que hagi de fer amb algun/a director/a en el futur. Vaja, segur que no em veuran amb aquell xandall amb un foradet a la zona genital, i tampoc aquell que fa vint anys que em poso.

El "temazo" del dimecres. Inadaptats - "Orgull de classe"

Avui, dia del treballador (quin deu ser el dia de l'aturat?), val la pena encendre's una mica amb els missatges conscienciadors dels Inadaptats. Per allò de que no deixem de tenir clar qui som i on estem. I que siguem conscients que la classe obrera som la majoria i no ens podem deixar esclafar per quatre aprofitats depredadors. Potser va sent hora d'esmolar l'eina... (avui especialment dedicada als 377 treballadors bangladís morts mentre treballaven en condicions infrahumanes. Si Espartac aixequés el cap...) 

Soc fill/a d'un barri obrer
on es lluita per viure
per pagar unes lletres
a uns bancs que et roben el futur
i sols per tenir un sostre!
I penso
que anem malament
si els nostres nens/es als carrers adopten
actitud de vençuts/des

I una ma m'acaricia
amb les durícies que es fa a l'obra
i un cop de porra enmig del nas
em torna al lloc quan estic fora
Em torna al lloc, al meu maleït lloc

A aquests nens/es els hi canvien l'amor
per l'odi d'un pare frustrat
que colpeja amb crits
que neguen el diàleg!
I un/a jove incomprès/a
mira cap al demà i no veu res
sols l'herència letal dels seus vells
que l'eduquen amb cops
estúpids i racistes

El veí treballa d'encarregat
en el supermercat del barri
i em mira arrogant
per sobre l'espatlla!
Ell vol ser com els rics
que viuen en els seus barris tan bonics
i eduquen contents els seus fills/es
per ser els nostres patrons
i jo els odio a tots

I EM TATUO EL PIT
AMB L'ODI ENTRE CLASSES QUE TINC
UNA FALÇ; I UN MARTELL AL MEU BRAÇ;
I EL MEU CAP PER LLUITAR
ORGULL DE LA CLASSE OBRERA