I després diuen que a Catalunya adoctrinem als alumnes...

(notícia real apareguda a l'edició digital de El Periódico d'avui mateix. No és broma, eh!)

El col·legi públic Príncipes de Asturias del municipi madrileny de Quijorna va exposar i va posar a la venda el cap de setmana passat objectes amb simbologia franquista en el marc d'unes jornades que l'Ajuntament de la localitat, del PP, va organitzar juntament amb la Germandat de Regulars de Ceuta amb l'objectiu de "fomentar i promocionar els valors tradicionals de la cultura espanyola". 

L'acte s'havia presentat en el cartell promocional amb l'objectiu de "fomentar i promocionar els valors tradicionals de la cultura espanyola, obtenir el màxim suport social i reconeixement i afavorir la completa identificació de la societat amb les seves Forces Armades", a més de "fomentar i promoure la cultura de la Defensa i Seguretat en la societat".

Després de la polèmica, l'alcaldessa de Quijorna, Mercedes García Rodríguez, del PP, ha demanat "disculpes" i ha assegurat que el consistori va cedir el local per a l'exposició "sense saber el que s'hi feia". Fins i tot ha arribat a afirmar que no va veure l'evident simbologia feixista exposada quan la va visitar amb el seu marit: "No me'n vaig adonar". I afegeix: "Fins i tot vaig comprar un pastiller amb l'escut de la Guàrdia Civil".   

Llegint notícies com aquesta, m'espanta pensar que amb xusma com aquesta haguem de negociar una consulta o la futura independència...

Té res a dir Europa d'aquest nou escàndol d'apologia del feixisme? A què esperen per demanar al govern espanyol mà dura contra els feixistes? A que passi com a Grècia i mori algú? Per si un cas, el dia 12 d'octubre recomano a tothom que no passegi pel centre de Barcelona...

La que han liat els mestres de ses illes!!!

Ahir, el centre de Palma va viure una de les manifestacions més multitudinàries mai vistes (si no la que més) per reclamar al govern balear que baixi del burro i deixi d'atacar la llengua i l'ensenyament públic. Al voltant de 100.000 persones van omplir els carrers del centre de la ciutat. Famílies senceres van sortir en suport dels convocants, i dels docents que ja fa un parell de setmanes van iniciar una vaga indefinida com a mesura de protesta.

Caldrà veure si el govern del senyor Bauzá escolta a la minoria cridanera (100.000 persones, és a dir, al voltant d'un 10% dels habitants de l'illa) que ahir es va mobilitzar per fer-li entendre que no els agrada la seva política lingüística, ni educativa, o si bé prefereix fer oïdes sordes i opta per fer com faria la seva companya de partit i portaveu del govern espanyol, Soraya Saenz de Santamaria, i prefereix creure que la majoria silenciosa està de part seva.

Sort que ells no són nacionalistes...

Selecció catalana (-1) d'hoquei patins que s'ha proclamat campiona del món a Angola.

Aquest cap de setmana hem tingut algunes noves mostres d'allò que els espanyols anomenen barreja d'esport i política, tot i que segons aquests, això solament ho fem els catalans que som uns nacionalistes-terroristes-rupturistes-fracturistes-totalitaristes-etcistes.

 

Als campionats del món d'hoquei patins, la selecció espanyola ha conquerit la primera posició amb un equip format gairebé íntegrament per esportistes catalans (9 dels 10). A la final disputada a Luanda (Angola), el combinat català amb el convidat espanyol es va imposar a la selecció argentina per 4 gols a 3, aconseguint d'aquesta manera el cinquè mundial de manera consecutiva.

 

A l'hora de fotografiar als campions amb el trofeu, el representant espanyol no va dubtar a treure una bandera espanyola, i els botiflers catalans van posar alegrement al darrere amb gestos victoriosos i de gran alegria. Eh! però sense fractures, polititzacions, ni nacionalismes excloents pel mig, eh! Esport i res més, com els agrada dir a les autoritats espanyoles.

 

Els que no s'han deixat entabanar a l'hora de mostrar un patriotisme amb el que no combreguen, han estat els pilots catalans del mundial de motociclisme, a la cursa disputada al circuit d'Aragó, que han rebutjat els oferiments dels comissaris de pista perquè agafessin les banderes espanyoles al final de la cursa per celebrar els èxits aconseguits. Ni els germans Màrquez, ni Espargueró, ni Rins han volgut agafar la bandera espanyola, i això ha indignat a alguns seguidors espanyols (no nacionalistes, per descomptat). Quina barra! Això sí que és polititzar l'esport, oi?

 

Un 10 pels pilots, un 0 pels jugadors d'hoquei patins.

La comunitat docent de les illes no afluixa!

Demà diumenge se celebra a Mallorca una manifestació de suport a l'escola pública i en contra dels atacs a la llengua catalana del govern del PP a les illes. Després de deu dies de vaga, el col·lectiu de mestres continua en peu de guerra, amb la ferma intenció de capgirar la situació. Ahir, després d'una trobada de prop de set hores amb representants de la conselleria d'ensenyament, no es va arribar a cap acord per desbloquejar la situació, i sembla que la cosa pot anar per llarg.

El mateix diumenge, els catalans tindrem l'oportunitat de demostrar la nostra solidaritat amb els illencs en un acte de suport a Barcelona, cocretament a la plaça de Sant Jaume. Cal que els mestres illencs en vaga rebin l'escalf anímic i la solidaritat de tots els catalans (i el suport econòmic tampoc està de més...) per vèncer aquesta batalla!

Fins a la victòria! Ni un pas enrere!

Com pensen evitar els governants espanyols la internacionalització del conflicte català?

Molt saludable això de veure el Polònia i riure una mica amb les caricaturitzacions dels polítics. Sobretot dels més rancis i casposos. Millor riure que no pas plorar escoltant algunes declaracions "serioses" de personatges il·lustres com els expresidents Felipe González o ZP, Guerra, Ibarra, Bono, Monago, Wert, Aguirre... tota una colla d'ultranacionalistes espanyols amb un sentit de la democràcia més aviat justet. 

Veient la realitat espanyola actual no costa gaire comprendre perquè l'antic imperi espanyol ha acabat caient tan baix. Qui voldria continuar pertanyent a un país amb tants vividors, tants xoriços, tants corruptes, i tants polítics ineptes?

El "temazo" del dimecres. Pepet i Marieta - "La via"

Videoclip del tema "La via" del grup ampostí Pepet i Marieta, amb imatges captades a la via humana de la passada Diada. Col·laboracions de luxe (Miquel Gil, Miquel Gironès, Pep Gimeno "Botifarra", Titot...) d'arreu dels Països Catalans per aquest hit independentista. 

I qui vulgui jugar que s'agafi de la mà!

Roger Schank: "L'escola ha d'ensenyar a guanyar-se la vida"

Roger Schank (Diari Ara)

(Interessant entrevista del diari Ara a l'investigador en la teoria de l'aprenentatge, Roger Schank. Opinions radicals, per un canvi de paradigma educatiu radical).

Jubilat com a professor per canviar el món de l'educació. Així es defineix Roger Schank (Nova York, 1946). Expert en intel·ligència artificial i nous mètodes d'aprenentatge, Schank ha creat la metodologia "learning by doing". És a dir, aprendre fent-ho. En col·laboració amb La Salle, presenta els màsters XTOL, dirigits a universitaris a l'atur que vulguin reorientar la seva carrera en el món de les noves tecnologies.

Com aprenem els humans?

Val més que t'ho ensenyi en imatges. [Treu l'ordinador i mostra un vídeo d'un nen d'un any i mig ballant davant de la televisió al ritme de Beyoncé i imitant els seus passos de ball.] S'aprèn fent-ho. Aquest nen està aprenent a ballar i comença aprenent el que li ve de gust fer.

Aprenem, doncs, per imitació.

Sí, aquesta és una primer veritat, però n'hi ha més. T'ensenyaré més imatges. [Mostra la foto d'una tribu indígena en què es veu un pare ajudant el seu fill a fer anar l'arc i una altra foto d'una aula amb una vintena de nens escoltant el professor amb cara d'avorrits.] Aprenem en una situació natural, com la del pare ajudant el seu fill a utilitzar l'arc, però estem confosos per l'escola -una aula on el professor parla-, i així no és com funciona l'aprenentatge. Fem una prova: digue'm una lliçó que recordis de la teva vida d'estudiant.

Una classe sobre nou periodisme a la universitat, per exemple.

D'acord, en recordes una. Però quantes n'has tingut? Hi vas parar atenció perquè era un tema que t'interessava, però a l'escola els professors parlen de coses que no ens interessen i la majoria de classes no les recordem. Aprendre és el mateix avui que fa 200 anys: es tracta de provar coses, i algú, un pare o un mestre, ens ajuda a fer-ho. Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació dels alumnes... Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es fa a l'escola, això no és educació. Quan tens un fill, et converteixes en el seu principal mestre, i no t'asseuràs i li donaràs una lliçó sobre la llengua catalana sinó que li ensenyaràs català parlant-li, corregint-lo...

I què és el que hem d'aprendre a l'escola?

Hem d'aprendre a aconseguir alguna cosa amb l'objectiu d'equivocar-nos. El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l'educació. El president dels EUA John Adams va dir que l'escola ha d'ensenyar dues coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n'hi ensenya cap de les dues. A l'escola, per exemple, no s'ensenya com criar un fill. Per què no? No és important? El que passa és que no és una matèria prou acadèmica. Les universitats estan governades per intel·lectuals i per les elits que volen ensenyar el que ells van aprendre. ¿Però és útil per a algú que no troba feina? El que jo intento és ensenyar habilitats per tenir feina i que aquests cursos estiguin disponibles online. El problema de l'educació online avui és que es volen 10.000 alumnes i un professor, i jo ho vull al revés. Que el professor estigui disponible per a tu en qualsevol moment. Hem d'ensenyar a l'alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l'escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el que ens ha d'interessar.

L'escola ha d'estimular les habilitats de cada alumne.

Sí. T'explicaré el que vaig fer amb el meu fill. Quan era petit li agradava viatjar en metro, i cada cop que visitàvem una ciutat li donava un mapa i una targeta i s'hi passava el dia. Quan va entrar a la Universitat de Colúmbia em va dir que estudiaria història i li vaig dir que jo no l'hi pagava. Per a què? Per anar a l'atur? No era el que a ell li interessava, i li vaig dir: "Gradua't en sistemes de metro". Em va preguntar com es feia i li vaig dir que ho esbrinés. Va trobar un curs en transport i avui dirigeix un think tank sobre transport públic a Washington. No el vaig deixar matricular-se en història perquè jo sabia qui era ell. Però, en general, el mestre això no ho pot fer perquè no pot tenir 30 alumnes per classe i veure'ls individualment.

I quina és l'alternativa? ¿Aules més petites?

Oblida les aules! Hem d'acabar amb aquesta idea d'educació en massa. Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la feina, però no per a l'educació. Només tenen una raó econòmica. No podem tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol mestre. Però l'educació online pot canviar-ho. Si el que vols és dissenyar un avió, un expert et pot ajudar a fer-ho realitat. Pots tenir mestres de tot el món. Per què hem de tenir grups de 30 nens tots fent el mateix? Intento tornar als orígens. Tu tries el que vols estudiar.

I què passa si no t'interessen les matemàtiques?

Doncs no les estudiïs. Per què ho has de fer? Perquè algú t'ho va dir? I per què l'assignatura ha de ser matemàtiques? Quan al meu fill li interessava el metro, no existia com a assignatura. Converteix en una assignatura el que t'interessa!

Com funcionen els màsters XTOL que ara exporta a l'Estat?

Són cursos en què posem l'alumne en context, en situacions pràctiques. El resultat són alumnes aptes i preparats per treballar. Ensenyem habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà que l'economia millori. Espero solucionar l'economia espanyola! Si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura. Les universitats elitistes no han estat mai enfocades a trobar feina sinó a assegurar que els futurs presidents dels EUA, que sempre han anat a Harvard i Yale, tinguin un diploma que ho digui. A elles els preocupen les elits; a mi, la resta.

Però si només ensenyem matèries que ens assegurin un lloc de treball, qui estudiarà literatura?

A qui li importa? Si et dóna plaer llegir El Quixot, doncs fes-ho. Ningú t'ho impedeix. Per què algú ha d'estudiar literatura per llegir? Aquesta pregunta només me la fan a Europa.

A Catalunya aquest curs se separaran els alumnes que necessitin reforç. Què li sembla?

Millor que els separin en grups d'interès: els que volen construir ponts, els que els agraden els animals... Dóna'ls totes les opcions del món. Això a l'aula no ho pots fer perquè no tenim prou professors, però ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.