Avui he celebrat la fi del període vacacional "por todo lo alto", esmorzant amb una colla d'amics al cim de La Mola, en una jornada magnífica de sol i bona temperatura. Hi eren el Timi, la Sònia, l'Ona i l'Edu, que actualment viu a Lanzarote i amb qui no m'havia vist feia un grapat d'anys. Com de costum ens hem trobat a uns quants coneguts pujant i baixant. Coneguts compartits i algun de particular. Avui hem pujat pels dipòsits i el camí dels monjos, i hem baixat per la canal de la Cova de les Ànimes i la Font Soleia. Espectacular com sempre!
"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)
dimarts, 7 de gener del 2014
Esmorzar a La Mola en el darrer dia de vacances.
dilluns, 6 de gener del 2014
#socunnoucatalà: que il·legalitzin PxC ja!!!
![]() |
| Tuit fastigós del racista Josep Anglada. |
El feixista de Josep Anglada, fundador del partit racista i xenòfob Plataforma per Catalunya, va fer dijous aquest comentari de mal gust al Twitter, que ja ha tingut resposta a les xarxes amb la campanya iniciada per la mare del menor protagonista de fa foto, #socunnoucatalà. Aquest és l'escrit de resposta de la mare:
Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada. Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill. Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin a dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tan sols quatre mesos. És fill i nét de catalans, el català és la seva llengua i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan, exjugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed, que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia, que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio, que va fugir del 'corralito' argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo, que no parla gaire bé el català però explica uns acudits boníssims. Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques.
El Sr. Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis cap persona i menys un infant. El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que s'acostumi que hi ha i hi seguirà havent famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.
I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí. Volem recordar-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: "Sóc un nou català. Sr. Anglada, quan vulgui ja pot marxar". Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.
Paral·lelament ens hem posat en marxa per denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, una vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit. Gràcies per la vostra col·laboració
diumenge, 5 de gener del 2014
Què demanaré als reis...
dissabte, 4 de gener del 2014
Les 4 estacions del Matagalls.
Ahir vaig pujar el Matagalls, al Montseny, per primera vegada en ma vida, acompanyat pel Ferran Ventura i el Carles Aranda "Litus", en una jornada que es va aixecar rúfola i freda, i que va acabar assolellada i primaveral. L'ascens va ser ràpid enmig d'una espesa boira que ens va acompanyar fins a dalt del cim. A dalt se'ns va ajuntar la boira amb el fort vent, la qual cosa no convidava a passar gaire estona allà dalt. Unes fotos i de pet cap avall.
A la baixada van començar a obrir-se els núvols, i amb els primers rajos de sol va canviar el paisatge radicalment, i la temperatura tres quarts del mateix. Vam fer una parada a mig camí per gaudir de les vistes i per fer un mos relaxadament (sense café con leche però) abans de tornar cap al Coll Formic on teníem el cotxe.
divendres, 3 de gener del 2014
Ens esteu obligant a sentir cada cop més odi.
Avui us regalo aquest "temazo" dels madrilenys Habeas Corpus que em ve de perles per expressar els sentiments que em desperten comentaris com el que ha fet el ministre d'interior, el neofatxa Jorge Fernández Díaz, que s'ha quedat a gust amb aquestes declaracions, on afirma que Mas està aconseguint fracturar la societat catalana, i que hi ha famílies que aquest Nadal han optat per no reunir-se.
Quins collons que té el paio... o sigui, com que ara (suposadament) la majoria de la població vol la independència, la societat s'està fracturant. En canvi, quan abans (suposadament) la majoria de la població volia la unitat, no hi havia cap fractura. És a dir, que quan els independentistes erem minoria no passava res, però ara que som majoria, comencen tots els problemes, fractures, divisions, trencaments, apocalipsis, hecatombes...
Doncs li diria al demagog aquest, que amb la meva família hem celebrat la "Nochebuena" en plena harmonia al voltant d'una taula on hi havia independentistes, unionistes i federalistes, com cada any (el cert és que cada any que passa hi ha més independentistes, en part,
gràcies a desgraciats com ell que es dediquen a generar odi i tensió), cantant nadales en
castellà i alguna en català, igual que vam fer l'any passat i l'altre, i
l'altre, i com continuarem fent en el futur siguem un Estat independent,
sobirà, federal o directament amb una dictadura militar espanyola, que
amb ministres de l'interior com aquest no podem descartar...
dijous, 2 de gener del 2014
No ens calen profetes, ens calen espatlles i tetes (amb perdó de les feministes).
![]() |
| Fer pinya: essència castellera. |
No ens calen enemics, ens calen aliats.
No ens calen batalles, ens calen reptes.
No ens calen lliçons, ens calen exemples.
No ens calen concursos, ens calen grans actuacions.
No ens calen vaques sagrades, ens calen esquenes gastades.
No calen revolucions, cal molta feina, i que siguem molts minyons.
No ens calen estrelles ni cracs, ens calen companys i companyes abnegats.
No ens calen lloances interessades, ens calen més Carboners i menys Beumales.
No ens calen rondinaires, però és que si no m'avorreixo...
dimecres, 1 de gener del 2014
El "temazo" del dimecres. Fun - "We are young"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





