Festa del local i Diada del Patrimoni.

Luis Enrique, presentat com a nou tècnic del Barça.

Aquest passat dimarts es va fer la presentació oficial del nou entrenador del Barça en substitució del Tata Martino, l'asturià Luís Enrique, exjugador blaugrana (1996-2004) i extècnic del Barça B, de la Roma i del Celta de Vigo successivament. Sembla arribar, doncs, amb el bagatge i l'experiència suficients per assumir aquest nou i exigent repte.

Cal destacar el coneixement que té de la casa, de la cantera, i de tot l'entorn que envolta a aquest club. A més a més, diuen que és força exigent amb els jugadors pel que fa a la condició física (factor clau si aquest equip vol tornar a excel·lir com en èpoques passades), així com pel que fa a l'actitud tant als entrenaments com als partits. Crec que si alguna cosa li cal a aquest equip ara per ara, és algú que els faci córrer i que els torni a endollar física i mentalment.

Serà pràcticament impossible, inevitable si més no, no fer comparacions entre la feina de Luís Enrique i la que va dur a terme el Pep Guardiola quan va agafar el primer equip l'estiu del 2008. Tots dos han estat jugadors destacats i carismàtics del Barça, han entrenat al Barça B, i tenen una gran capacitat de lideratge i de raonament. Tots recordem (massa i tot potser) l'excel·lència i els títols de l'era Guardiola... tant de bo Luis Enrique sigui capaç de tornar a l'equip a la senda de l'èxit.

El "temazo" del dimecres. Strombers - "Festa Blutal"

Dissabte els minyons celebrem la festa del local i 35 anys amb tota una sèrie d'actes a l'entorn de les esglésies de Sant Pere, que aspiren a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat de la Unesco com els castells des de fa tres anys. A partir de les 18:00 hi ha previst un pilar de 4 caminant des de la plaça de la Font Trobada fins al recinte de les esglésies, actuacions de diversos grups de cultura popular, l'exhibició castellera amb els Minyons, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell, un sopar popular, i un concertàs amb les Gralles Grillades, els Sigelpa (Punk irlandès/Terrassa) i els mítics Strombers. Vaja, com per perdre-us-ho! La festa que mai s'acaba, una festa blutal!!!

Enrique Pinti, humorista argentí parlant d'educació l'any 1990 en l'espectacle "Pinti y aparte".

Interessant monòleg d'aquest humorista, actor, escriptor, dramaturg, director teatral argentí, al voltant de l'educació. Sorprèn la velocitat amb la que desgrana els seus arguments, i la facilitat per llançar exabruptes i paraules malsonants i quedar-se tan ample. Una espècie de Pepe Rubianes a l'argentina. Més enllà de les paraulotes, val la pena escoltar les veritats com a temples que deixa anar. I pel que fa a les paraulotes... doncs això, no són res més que paraules. Hi ha coses molt pitjors que les paraulotes a la vida. Però molt!

Salvados - José Mujica, president d'Uruguai.

Ahir al programa Salvados de La Sexta, el Jordi Évole va entrevistar al president de l'Uruguai a la casa d'aquest a Montevideo. Havia sentit a parlar d'aquest president, de la radicalitat del seu ideari, de la seva senzillesa i sobrietat, però escoltant-lo ahir va néixer un nou mite dins del meu imaginari mitològic. Un president d'un país que sembla una persona honesta i sincera, i que predica amb l'exemple!!!

Podeu veure l'entrevista completa aquí. Val molt la pena. Aquest president és un autèntic filòsof i un humanista de cap a peus. No sé fins a quin punt aquest home podrà fer front al sistema capitalista que tot ho pot, també al seu país (reconeix que està bastant lligat de mans i peus a l'hora de prendre decisions), però està clar que no defallirà en aquesta lluita. De moment ja ha aconseguit legalitzar el comerç de marihuana, l'avortament, el matrimoni homosexual...

"L'auca de la Tieta Borroka. Una senyora d'Ullastrell". (Per Josep Calvís).

Una final al final de la lliga.

Avui el Barça té l'oportunitat històrica de guanyar el títol de lliga en el darrer partit del campionat, a casa, i davant de l'actual líder de la competició i únic aspirant, juntament amb els blaugranes, al títol. Tot a un sol partit, a cara o creu. Al Barça solament li serveix la victòria. Als matalassers els basta amb un empat.

La victòria blaugrana pot implicar que d'aquí a poc hagi de desplaçar-me fins a Montserrat, xino-xano, per bocasses... Algú més s'anima?