Eleccions europees: l'autèntica bufetada a Navarro, #SenyoraPapereta.

Ahir es van celebrar les eleccions al Parlament europeu, i a Catalunya va guanyar ERC, que no guanyava unes eleccions a Catalunya des de l'any 1936! El fet més destacable a banda de la victòria d'ERC a Catalunya, és el significatiu augment de la participació a casa nostra (10 punts respecte al 2009), i del vot sobiranista, o millor dit, dels partits a favor del Dret a Decidir, que passa del 37%  al 60% dels votants (incloent-hi els votants del partit d'arrel espanyola Podemos). Això deixa ben clar que una bona part de la societat catalana continua molt sensibilitzada i mobilitzada a cinc mesos vista del referèndum per la independència (9-N).

Pel que fa als resultats a Terrassa, feu socialista per antonomàsia des de la reinstauració de la democràcia, els socialistes s'han fotut una patacada de la mida d'un camp de futbol. En concret de l'estadi olímpic municipal, amb capacitat per 11.000 espectadors. Aquests són els votants que ha perdut el senyor Navarro a casa seva!!! Si no li va fer mal el cop de la Senyora d'Ullastrell, suposo que aquest nou cop sí que el deu haver deixat ben "grogui". ERC s'ha beneficiat d'aquest fet i s'ha col·locat com a primera força municipal, passant de 3.841 a 14.368 vots. Increïble! És possible un alcalde independentista a Terrassa? Temps al temps...

I en clau espanyola, destacar les lògiques baixades tant del PP com del PSOE (la d'aquests darrers ha suposat la renúncia del seu Secretari General, Pérez Rubalcaba), l'increment de la resta de partits de l'oposició (UPyD, Ciudadanos, IU...), i l'aparició estel·lar d'un nou partit vinculat al moviment del 15-M (Podemos). Encara trobo que han baixat poc els dos partits hegemònics, però que s'hi pot fer si la majoria dels votants són uns alienats amb menys sentit crític que un mico...

I de la resta d'Europa... tampoc m'hi he fixat massa, però pel que sembla hi ha un fort auge de populistes i de partits d'extrema dreta xenòfobs i racistes (Holanda, França, Grècia, Anglaterra...). Mala peça al teler. M'estranya i m'indigna especialment el cas francès. Tanta revolució i tanta hòstia per acabar així... 

Diumenge de ressaca després de la 1a Diada del Patrimoni dels Minyons.

Foto: La Vanguàrdia.

Avui m'hagués agradat fer la crònica de la memorable jornada castellera, i festiva, que vam celebrar el Minyons ahir dissabte, però la ressaca no perdona, i crec que no tinc el cap prou clar per descriure com requereix totes les emocions viscudes. Us deixo però, una de les tantes imatges de la jornada que han aparegut avui a les xarxes i a diferents mitjans. Una de les més emotives i fascinants. El pilar caminat al seu pas pel pont de Sant Pere. 

I aprofito l'ocasió per felicitar públicament a la Berta i al Guillem pel naixement de la Pola. Què entranyable, el dia que el putu Madrid guanyava la "décima"...

Festa del local i Diada del Patrimoni.

Luis Enrique, presentat com a nou tècnic del Barça.

Aquest passat dimarts es va fer la presentació oficial del nou entrenador del Barça en substitució del Tata Martino, l'asturià Luís Enrique, exjugador blaugrana (1996-2004) i extècnic del Barça B, de la Roma i del Celta de Vigo successivament. Sembla arribar, doncs, amb el bagatge i l'experiència suficients per assumir aquest nou i exigent repte.

Cal destacar el coneixement que té de la casa, de la cantera, i de tot l'entorn que envolta a aquest club. A més a més, diuen que és força exigent amb els jugadors pel que fa a la condició física (factor clau si aquest equip vol tornar a excel·lir com en èpoques passades), així com pel que fa a l'actitud tant als entrenaments com als partits. Crec que si alguna cosa li cal a aquest equip ara per ara, és algú que els faci córrer i que els torni a endollar física i mentalment.

Serà pràcticament impossible, inevitable si més no, no fer comparacions entre la feina de Luís Enrique i la que va dur a terme el Pep Guardiola quan va agafar el primer equip l'estiu del 2008. Tots dos han estat jugadors destacats i carismàtics del Barça, han entrenat al Barça B, i tenen una gran capacitat de lideratge i de raonament. Tots recordem (massa i tot potser) l'excel·lència i els títols de l'era Guardiola... tant de bo Luis Enrique sigui capaç de tornar a l'equip a la senda de l'èxit.

El "temazo" del dimecres. Strombers - "Festa Blutal"

Dissabte els minyons celebrem la festa del local i 35 anys amb tota una sèrie d'actes a l'entorn de les esglésies de Sant Pere, que aspiren a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat de la Unesco com els castells des de fa tres anys. A partir de les 18:00 hi ha previst un pilar de 4 caminant des de la plaça de la Font Trobada fins al recinte de les esglésies, actuacions de diversos grups de cultura popular, l'exhibició castellera amb els Minyons, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell, un sopar popular, i un concertàs amb les Gralles Grillades, els Sigelpa (Punk irlandès/Terrassa) i els mítics Strombers. Vaja, com per perdre-us-ho! La festa que mai s'acaba, una festa blutal!!!

Enrique Pinti, humorista argentí parlant d'educació l'any 1990 en l'espectacle "Pinti y aparte".

Interessant monòleg d'aquest humorista, actor, escriptor, dramaturg, director teatral argentí, al voltant de l'educació. Sorprèn la velocitat amb la que desgrana els seus arguments, i la facilitat per llançar exabruptes i paraules malsonants i quedar-se tan ample. Una espècie de Pepe Rubianes a l'argentina. Més enllà de les paraulotes, val la pena escoltar les veritats com a temples que deixa anar. I pel que fa a les paraulotes... doncs això, no són res més que paraules. Hi ha coses molt pitjors que les paraulotes a la vida. Però molt!

Salvados - José Mujica, president d'Uruguai.

Ahir al programa Salvados de La Sexta, el Jordi Évole va entrevistar al president de l'Uruguai a la casa d'aquest a Montevideo. Havia sentit a parlar d'aquest president, de la radicalitat del seu ideari, de la seva senzillesa i sobrietat, però escoltant-lo ahir va néixer un nou mite dins del meu imaginari mitològic. Un president d'un país que sembla una persona honesta i sincera, i que predica amb l'exemple!!!

Podeu veure l'entrevista completa aquí. Val molt la pena. Aquest president és un autèntic filòsof i un humanista de cap a peus. No sé fins a quin punt aquest home podrà fer front al sistema capitalista que tot ho pot, també al seu país (reconeix que està bastant lligat de mans i peus a l'hora de prendre decisions), però està clar que no defallirà en aquesta lluita. De moment ja ha aconseguit legalitzar el comerç de marihuana, l'avortament, el matrimoni homosexual...