 |
| Ceip Pompeu Fabra de El Prat de Llobregat. |
Quins pebrots aquests del Departament. Fan culpables els mestres de l'escola Pompeu Fabra de El Prat de Llobregat, del fracàs escolar dels alumnes d'aquesta escola marginal (també coneguda com a "Guetto"), ubicada a un barri marginal (també conegut com a "xungo"), amb una clientela de famílies marginals (també coneguts com a "immigrants", o "pobres").
M'agradaria veure com se les arreglarien els mestres de qualsevol de les escoles catalanes amb millors resultats acadèmics, si els fessin anar a treballar a l'escola Pompeu Fabra. De fet, m'atreveixo a apostar, que res no canviarà en aquesta escola si no se solucionen moltes altres qüestions de vital importància (tanta o més que la professionalitat dels docents) en l'educació dels infants: malnutrició dels alumnes; situació econòmico-laboral dels pares; nivell de formació, i cultural, dels pares; baixa expectativa acadèmica, o directament desinterès, dels pares; conflictivitat social al barri per la diversitat cultural existent; etc.; etc.
Per què funciona (a nivell de resultats PISA, eh!) el model finlandès, i en canvi, aquí, hi ha tant de fracàs escolar? Doncs ho entendríeu fàcilment si anéssiu a visitar l'escola Pompeu Fabra de El Prat de Llobregat i després visitéssiu una altra com l'Escola Pia de Terrassa, o el Montcau-La Mola de Matadepera, per posar un parell d'exemples. Objectius pedagògics gairebé idèntics, professors igual de (ben/mal) preparats, però realitats socials molt diferents, i resultats acadèmics lògicament en consonància a la realitat social que les envolta. Després feu el mateix experiment a dues escoles públiques (com el 95% de les existents) de Finlàndia, i entendreu les diferències.
(Notícia apareguda al Diari de l'Educació del dia 17 de juny).
El 13 de juny, la consellera d’Ensenyament Irene Rigau va presentar els resultats de les proves de competències bàsiques en una roda de premsa que va aprofitar per a anunciar el que anomena un “reset” a l’Escola Pompeu Fabra del Prat. El Departament havia fet una auditoria pedagògica al centre argumentant que el 30% dels alumnes no passen les competències bàsiques en llengua i matemàtiques. Segons Rigau, el resultat de l’auditoria va ser que l’escola “té necessitats de tot”.
Van ser auditats gairebé un centenar els centres a Catalunya, i en aquells en què els resultats no van ser prou positius, el Departament es va reunir amb la comunitat educativa per a elaborar un pla de millora, que compta amb la implicació del professorat. Per al Pompeu Fabra, en canvi, l’Administració ha decidit unilateralment el tancament administratiu per al proper 31 d’agost. Seria la primera vegada que es fa aquest procediment, que consisteix en tancar formalment el centre i obrir-lo immediatament amb un altre nom. Aquest tancament fictici permet al Departament evadir els procediments normatius i prendre la direcció del centre.
Un centre de màxima dificultat
L’Assemblea de docents del Prat va convocar una assemblea d’urgència per a exposar la situació a la comunitat educativa i plantejar accions per a mostrar el seu rebuig. Per a aquesta assemblea, el tancament administratiu no està justificat, en primer lloc perquè no ha tingut en compte la situació real de la comunitat educativa del centre. L’Escola Pompeu Fabra acaba de ser catalogada com a centre de “màxima dificultat”, que reconeix un entorn socioeconòmic desfavorit que fa que l’alumnat tingui més dificultats assolir els objectius educatius generals. L’avaluació i la decisió de tancament administratiu no ha tingut en compte aquesta situació. D’altra banda, no s’ha engegat cap diàleg amb la comunitat educativa per a cercar una via conjunta de millora.
Representats de l’assemblea de docents del Prat critiquen que el tancament administratiu és una manera de carregar la culpa a les treballadores de la mala gestió de l’administració. A l’assemblea, diverses mestres es van queixar de que l’auditoria pedagògica que ha fet el Departament no és capaç d’avaluar profundament la feina dels docents, i mares i pares d’alumnes van mostrar el seu suport als docents.
“Cop de claustre”
Per a l’Assemblea de docents, l’auditoria pedagògica és una excusa per a justificar una maniobra d’autoritarisme. L’Administració imposa així el seu control sobre la direcció del centre, fent fora l’equip directiu i substituir-lo per un altre que ja té decidit. Es faria fora també tota la plantilla docent, i el futur equip directiu –que encara no està nomenat- ja estan fent entrevistes a docents totalment al marge del procediment legal. Aquest “reset” està farcit d’irregularitats jurídiques que comportaria efectes molt negatius a nivell laboral. El personal funcionari perdrà la seva plaça definitiva, i l’interí veurà com es posa en perill la seva continuïtat. Això també tindrà repercussions sobre altres centres del Prat, perquè el personal actual es recol·locarà en altres escoles, cosa que desplaçarà a altres mestres.
El tancament administratiu no ve acompanyat d’una millora de recursos ni l’increment de personal. De fet, es parla de que es reduirà la plantilla. En canvi, suposarà la pèrdua de tot un bagatge pedagògic, de l’experiència del personal que porta anys treballant-hi i que coneix les necessitats d’alumnat i famílies.
El tancament administratiu no ve acompanyat d’una millora de recursos ni l’increment de personal. De fet, es parla de que es reduirà la plantilla. En canvi, suposarà la pèrdua de tot un bagatge pedagògic, de l’experiència del personal que porta anys treballant-hi i que coneix les necessitats d’alumnat i famílies.
El Prat, laboratori de les reformes educatives
Segons representants del Departament d’Ensenyament, el tancament administratiu de l’Escola Pompeu Fabra comptaria amb el vist-i-plau de l’Ajuntament. Tant l’Assemblea de docents del Prat com altres mestres de l’escola i pares i mares de l’alumnat demanen que l’Ajuntament demanen que l’ajuntament es posicioni en contra del tancament. Creuen que el consistori té un cert interès en fer “un rentat de cara” del Pompeu Fabra, per a treure-li l’estigma de centre conflictiu, però sense implementar millores reals. Segons algunes mestres, l’ajuntament té part de la responsabilitat de que el centre sigui de “màxima dificultat” per una mala distribució de l’alumnat entre les escoles del Prat i una falta de dotació de recursos.
No és la primera vegada que al Prat es duen a terme mesures inèdites de reforma educativa. L’any 2008, es va tirar endavant un projecte pilot a l’IES Illa dels Banyols que consistia segregar els cicles formatius. Les línies de l’ESO i Batxillerat es van traslladar a l’IES Estany de la Ricarada, que no disposava d’equipaments suficients per a aquest canvi, i l’illa dels Banyols es va especialitzar en formació contínua i ocupacional, on les empreses tenen una ingerència important. Aleshores, la comunitat educativa es va mobilitzar en contra d’aquesta mesura, que comptava amb la col·laboració de l’Ajuntament del Prat.
S’ha convocat una manifestació de protesta contra el tancament administratiu el proper dimecres 25 de juny, a les 15h, que anirà des de l’escola Pompeu Fabra fins la plaça de la Vila.
