El "temazo" del dimecres. Paco Ibáñez - "La mala reputación".

Avui fa 33 anys moria a Sant Geli dau Fesc, a prop de Montpeller, el cantautor francès Geroges Brassens, considerat un dels millors poetes francesos de la postguerra. Diversos cantautors catalans van traduir i versionar algunes de les seves cançons (el terrassenc Miquel Pujadó, Quico Pi de la Serra, o Serrat), però un dels seus temes més coneguts a casa nostra és la versió en castellà de "La mauvaise réputation" (La mala reputación) del cantautor valencià Paco Ibáñez.

Crònica d'una jornada històrica: 3d10fm descarregat!!! (i 2).

Com diria aquell: apustuflant!!! (Foto: Minyons).

Diumenge 26 d'octubre del 2014:

9:00. Em desperto a Girona després de poc més de sis hores de son, amb forta pixera. Vaig al lavabo de casa de la Maria Júlia i me'l trobo ocupat. Torno al matalàs. Intento tornar a dormir. Impossible.

9:45 Després de tres quarts d'hora fent el ronso al matalàs em torno a aixecar per anar a pixar, i aquest cop sí, puc descarregar.

10:15 Marxo de casa la Maria Júlia per anar a esmorzar tanquil·lament al "Porcus" mentre la Yesi i la Jessi es van llevant, dutxant i vestint al seu ritme.

11:15 Després d'esmorzar un entrepà de llonganissa de pagès, i un cafè amb llet, llegit el Diari de Girona (on només anuncien l'intent de 5d8 dels locals!), retrobat amb la Jessi, la Yesi, i trobat amb la Maria Júlia i la Maria Caselles, marxo cap a plaça tot sol per no posar més nerviosos als tècnics de pinyes.

11:30 Al pati de l'ajuntament de Girona el Zambrana comença a cantar el folre i manilles del 3d10fm.  A plaça els Marrecs arrenquen la jornada amb un parat 3d8, i els Capgrossos els segueixen amb el 4d9f. Es respira aquella expectació de les grans cites, però tothom sembla bastant convençut de les possibilitats reals del castell. Parlo amb el Guillem i li demano que recordi a tothom del folre i les manilles que quan es comenci a descarregar el castell, res de celebracions precipitades ni crits d'eufòria, no féssim cagarel·la. Així ho fa, a banda de recordar la feina feta fins a dia d'avui, els bons assaigs, i demanar confiança, tranquil·litat i treball a tothom.

12:15 Començo a enfilar-me a dalt de la mega-soca del 3d10fm que tenim, gràcies a molts terrassencs que ens han vingut a donar un cop de mà, un nombrós grup de castellers de Barcelona amb samarretes dels Minyons, i molts altres castellers d'altres colles, molts Marrecs i Capgrossos, més alguns col·laboradors del públic (deu ni do). Arribo a la meva posició de contrafort a la rengla, darrera de l'Adrià Mas, i la resta del folre i les manilles es van col·locant sense grans sacsejades.

12:18 Sonen gralles després d'un muntatge de folre i manilles prou àgil i me n'adono que estic treballant més còmode que en qualsevol de les proves als assaigs previs. Va pujant el tronc i la cosa es para bastant. Els moviments són força controlats i de baixa intensitat. Sento crits a la plaça i demandes de silenci abans d'escoltar el toc de l'aleta i saber que l'hem carregat. Van passant els segons i augmenta la cridòria a la plaça i dins del castell. No havíem dit que ningú cridés abans d'hora? Passen més segons i començo a sentir els crits d'alegria de la plaça barrejats amb els dels minyons que baixen de dalt o que criden a baix. Aleshores la cosa es fa impossible de controlar i el folre acaba cedint amb la baixada dels quarts. Castell descarregat!!! Síiiiiiiiiiii!!!! No puc cridar, perquè estic mig afònic, però puc plorar i ho faig. Un plor que no acaba d'arrencar en llàgrimes, però que no puc (ni vull) controlar.

12:23 Surto com puc de dalt la pinya (demano disculpes si he fet mal a algú) i recordo qui és el primer que m'abraça, el Bru Vallhonrat. També m'abraço amb 4 a l'hora, amb el seu avi, el Josep, la Celia i un altre; amb el meu germà Albert i un altre; amb el Pere Méndez; el Maeso; el Jordi Barril; el Guillem; la Maria Feiner; el Timi; la Maria Júlia; etc., etc. He fet més abraçades avui que en els darrers cinc anys! Cantem el "Lolo lolo lololololo lololo lololo lololololo, eh. Lolo lolo lolololo lololo lololo lololololo, eh, uh"

14:15 Tanquem l'actuació amb el pd7f, després d'haver descarregat el 2d9fm i el 4d9f a la segona i tercera ronda respectivament. Els Marrecs han fet un pas endavant en el seu currículum carregant el seu primer 5d8 a la segona ronda i han tancat amb el 2d7. Per la seva banda, els Capgrossos han fet el 3d9f, un intent desmuntat de 3d8a, el 2d8f, i un pd6.

14:30 Comença la celebració a la plaça amb les gralles tocant, petards, cava, i balls i càntics improvisats. Els més veterans ja han anat a buscar la birra i les patates al super que hi ha a trenta metres al mateix carrer que va a parar a l'ajuntament. Més petards, i una parella de municipals que s'ho mira des de la distància amb tranquil·litat...

15:00 Arribem a la plaça on hem de dinar. Pel camí hem estat recordant algunes promeses que han fet alguns minyons si es descarregava el castell (tatuatges, sortides en bici i a peu, crestes pintades, banys al riu Onyar...). M'assec a taula amb el "Huesi" i començo a atacar l'amanida abans no estigui a punt la fideuà. Arriben el Xingles i la Montse, la Mireia Comas, el Serra i la família sencera...

16:30 Comença el concert del Miquel del Roig. Pels lavabos químics que hi ha instal·lats al final de la pista on dinem comença l'espectacle de putejar als despistats que entren sense tenir en compte que comença a haver-hi molt de borratxo amb ganes de gresca, i de cop es veu sortir al Carles González disparat d'una cabina amb els pantalons mig baixats. Quin riure! A una pobra dona també la sacsegen al creure que qui hi havia a dins era el Xavi Vilanova!!!

17:00 A l'hora dels garrotins hi ha més minyons que mai a l'escenari. El pobre Miquel del Roig no dóna a l'abast. A la majoria dels que canten no se'ls entén, o no rimen ni una, però tant se val. Algunes referències a Santa Úrsula, a Sant Narcís, i al fet que avui s'han descarregat tots els castells intentats.

18:00 Torno cap a Terrassa en cotxe amb el Pérez, el Carles González i l'Ester. Hi ha bastant trànsit, així que tenim força estona per valorar la jornada castellera i post-castellera. El Carles assegura que li guarda una a l'Àngel Zarzoso. ;-)

20:00 Arribem a Terrassa i uns quants passem pel "Gavatxons" a recuperar forces. Em regalo amb tres entrepans (2 frankfurts i 1 país) per fer "base" a l'estómac, i tornem cap al local per continuar la festa.

21:00 El local és ple a vessar. Hi ha gent per totes bandes. Al pati, als dos bars, a l'entrada, a la sortida... Al bar vell hi ha festa i comencem posant música amb els mòbils el Maeso i jo. Al pati passen el vídeo de l'actuació amb el projector i per uns moments torna la bogeria entre la minyonada.

23:30 Encara hi ha força ambient al local, però estic cansat i a l'endemà treballo, així que decideixo fer via. En una darrera ullada a la sala on hi ha la festa veig a quatre o cinc de les "guineus" dalt de la barra ballant, el "Huesi" acceptant un altre xarrup, i el fum de les cigarretes que en dies com aquests es "toleren", tot i que a mi em comença a tocar els collons que en qualsevol festa que es munta n'hi hagi. Bé, però no és debat per un dia com avui. Avui cap minyó es pot enfadar. Minyó en actiu, evidentment... ;-) 

Els Minyons tornem a tocar el cel a Girona. 3d10fm descarregat!!!

Espectacular imatge del moment de la carregada. (Foto: Minyons).

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.


(Lluís Llach)
Continuarà...

Girona: els Minyons venim per acabar una feina...

Intent desmuntat de 3d10fm a Girona, l'any 2011.

Demà diumenge, més de 700 Minyons ens desplaçarem fins a Girona, per provar el castell més gran dels que es fan i es desfan (es carreguen i es descarreguen en aquest cas). No tinc paraules per descriure les sensacions que estic visquent en els darrers dies i a mesura que s'apropa la cita. Tinc la sensació que aquest cop sí, que la cosa pinta molt bé. Però ja se sap que en això dels castells les certeses no existeixen. Tanmateix, arribem amb la feina prèvia ben feta: 17 3d9f, 4+1 2d9fm, i quatre o cinc vegades col·locant sisens del 3d10fm a l'assaig, i amb setens penjats.

Més enllà del que passi finalment demà a la Plaça del Vi de Girona, crec que els Minyons ja hem guanyat. Hem guanyat gent als assaigs, hem guanyat amistats amb el món casteller, hem guanyat en presència i visibilitat a la ciutat, hem guanyat un bon grapat d'assaigs d'aquells que et posen la pell de gallina, hem guanyat l'implicació de molts més minyons treballant per la colla, etc. Ara bé, siusplau, descarreguem-lo!! Per la colla, per Terrassa, per Girona, pels castells!

"Serà un dia de somni,
quan tornaré a Girona"

(Miquel Martí Pol)

Interessant experiment amb infants per avaluar com d'altruistes som en els primers estadis de vida.

Segons diversos experts, l'altruisme és una característica innata als éssers humans, que activem a mesura que creixem i madurem gràcies a unes "neurones mirall" que ens permeten aprendre per imitació, i a desenvolupar l'empatia. Suposo que aquestes mateixes neurones mirall són les causants de l'aprenentage d'altres valors com l'egoisme, o la competitivitat... Potser per aquest motiu no existeix l'ésser humà perfecte (bé, més enllà de Messi i David Fernández), i qui més qui menys pot reconèixer-se en un mateix les ombres i els clars.

Analitzant el desenvolupament de les societats modernes, no tinc clar si l'ésser humà tendeix a desenvolupar més els valors "positius" o bé els "negatius"...

Una imatge que val més que mil paraules.

Immigrants subsaharians intentant saltar la tanca que els separa del "paradís", a Melilla. (Foto: José Palazón).

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Damunt d'una terra".

Fa unes setmanes que he redescobert (gràcies a aquesta versió en directe) aquesta peça del Llach, de l'any 1970, dedicada a l'anarquista saltenc Joan Maurici, afusellat pels feixistes a la guerra civil espanyola. 

Trobo a faltar, en els temps que corren, a un cantautor com el Lluís que encengui una mica els ànims de la gent, i que empenyi en el llastimós transit cap a l'alliberament nacional. M'imagino a mi mateix en un concert del Llach corejant aquest tema amb el puny alçat. Fins i tot ell mateix s'arrepenteix d'haver-ho deixat...

Tant de bo els catalans, com en Maurici, sapiguem què hem de fer.

Vailet, et diuen que a les guerres
tan sols hi ha tristeses,
no s’hi guanya mai.
Damunt d’aquesta terra encesa
tot allò que és feble
vol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltant
però segueix a terra sense fer-ne cas,
perquè uns altres li han dit tant
que la seva vida és patir sota el fang…

Recorda les raons que un dia
varen canviar el signe
d’aquell temps passat.
Ell ha marcat la teva vida
amb una ferida
que tu has de curar.

I en Maurici va escoltant
i pensa que ja sap el perquè dels mals.
Però se’n torna, està dubtant,
i altres veus ressonen també al seu voltant.

Vailet, no siguis anarquista
i vés a la conquista
de l’honor més alt,
que al teu costat tindràs la força
que ens porta l’ordre
i ens permet la pau.

I en Maurici sap molt bé
que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
trobarà als companys i sortirà al carrer.