El "temazo" del dimecres. Kortatu - "La linea del frente".

L'any 1986 el grup basc Kortatu treia el seu segon àlbum: "El estado de las cosas". El trio d'Irun va venir a la Festa Major de Terrassa d'aquell mateix any a presentar el disc, en un concert multitudinari al Portal de Sant Roc. Aquell vespre, acabat el concert, es van produir alguns aldarulls i desordres pels carrers del centre de la ciutat, i va haver enfrontaments entre policies i joves seguidors de la banda. Potser alguns es van prendre massa seriosament algunes de les lletres de les cançons dels Kortatu...

Barça Globetrotters i periodisme brossa.

Ahir, els barcelonistes vam tornar a viure una d'aquelles nits màgiques i històriques gràcies a l'espectacular exhibició dels jugadors del Barça davant del Celta de Vigo (6 a 1). Gols genials, jugades increïbles, combinacions impossibles, regats antològics, ritme de joc desbordant per moments, i l'aficionat traient bava sense parar. Ja hi ha hagut qui ha comparat el joc dels culers amb els mítics Globetrotters (equip nord-americà de bàsquet amb 90 anys d'història que es dedica a fer exhibicions arreu del món). No sabem si aquest Barça serà capaç de marcar una època com ho van fer el de Cruyff o el de Guardiola, però a poc que continuïn a aquest nivell, poden superar tots els registres...

Per altra banda cal denunciar excrements televisius com el "Chiringuito de jugones" del canal Mega, que es dediquen a distorsionar, manipular, i a crear polèmiques artificials per guanyar audiència. Per l'audiència tot s'hi val. El principal responsable d'aquesta porqueria pseudoperiodística és l'espanyolíssim català Josep Pedrerol, un dels periodistes més cancerigens del panorama periodístic espanyol, que hauria de ser estudiat a les facultats de periodisme com a exemple de manca d'ètica periodística. Hipòcrita, demagog, fals,  mal educat, prepotent, masclista... i encara s'atreveix a donar lliçons d'ètica i fair-play als seus programes!!!

DEP i gràcies Muriel.

Gràcies pel teu compromís.

Gràcies per la teva lluita.

Gràcies pel teu exemple.

Gràcies per estimar el país.

Gràcies per apropar-nos a Ítaca.

Ja són aquí!!!

 

Los Toreros Muertos és una banda madrilenya de rock nascuda en plena "movida" madrilenya l'any 1984. El grup es va dissoldre l'any 1992, però des del 2007 han anat fent alguns concerts, i actualment es troben de gira per l'estat espanyol. Les seves cançons es caracteritzen per la seva irreverència i transgressió, a banda de moltes dosis d'humor. En aquest sentit, el seu carismàtic i singular líder i cantant, Pablo Carbonell, hi té un paper molt destacat, amb el seu humor entre l'absurd i el surrealista.

Tu vols un "show", doncs ells tenen un bon "show". Si no, ves aquesta nit al Faktoria i ho comproves...

100 anys després, es fan certes les prediccions d'Albert Einstein. Les ones gravitacionals.

Albert Einstein, un científic avançat als seus temps.

(Notícia extreta de la web de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).

 

Les ones gravitacionals que Albert Einstein va predir fa un segle, en el marc de la Teoria de la Relativitat, existeixen. Científics internacionals n'han detectat per primera vegada de manera directa.

La descoberta és de gran transcendència. Fins ara coneixíem l'univers, bàsicament, a través de la radiació electromagnètica, a partir de la llum. En canvi, l'estudi de les ones equivaldria a avançar a partir del "soroll" del moviment de les ones.

Segons ha informat el projecte LIGO, que és l'observatori de les ones, els investigadors han pogut confirmar la teoria d'Einstein segons la qual els objectes que es mouen a l'univers produeixen ondulacions a l'espai-temps, ones que es propaguen per l'espai. Són ones que hi ha al "teixit" on es desenvolupen els esdeveniments de l'univers. I es van observar per primer cop de forma directa el 14 de setembre mitjançant els detectors ubicats a Livingston i Hanford, tots dos als Estats Units.

"Hem detectat ones gravitacionals, ho hem fet", ha celebrat el director de LIGO i investigador de Caltech, David Reitze. Segons ha explicat en una roda de premsa multitudinària a Washington, les ones que s'han vist es van crear per la fusió de dos forats negres, a més de mil milions d'anys llum de la Terra.

Precisament, gràcies a les ones es podran entendre millor fets com els forats negres, les explosions d'estrelles o es podrà estudiar què va passar un mil·lisegon després del Big Bang.

Els científics, que s'han passat mesos confirmant que el senyal venia del cel, han destacat que la troballa "completa el llegat d'Einstein en el centenari de la seva Teoria de la Relativitat". "L'observació de les ones gravitacionals compleix amb l'ambiciós objectius establert fa cinc dècades per detectar de manera directa aquest fenomen i entendre millor l'univers", ha afirmat la directora executiva de LIGO, France Cordova.

La roda de premsa d'aquest avenç científic ha tingut un seguiment ampli a internet. L'han seguit més de 90.000 persones i el tema s'ha comentat àmpliament a Twitter amb l'etiqueta #onesgravitacionals.

Diari Ara: "El 7% dels consellers de l’Íbex són expolítics".

Trinidad Jiménez (Foto: Ara).

(Com diria aquell: "no hase falta que dises nada más").

Conflicte d’interessos. Això és el que argumenten els que estan en contra que els polítics passin a l’empresa privada, en el que es coneix com a portes giratòries. El debat va ressorgir ahir, després que  El Mundo publiqués que Telefónica fitxarà l’expolítica socialista Trinidad Jiménez per a un càrrec executiu. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, que ho va confirmar, va negar no obstant que fos un cas de portes giratòries. El cas s’afegeix al recent de Jaime Pérez Renovales -número dos de Soraya Sáenz de Santamaria-, que ha plegat per tornar al Banco Santander, on ja havia treballat. El diari gallec  La Voz de Galícia informa aquest dimarts que l'exvicepresidenta econòmica a l'últim govern de José Luis Rodríguez Zapatero, Elena Salgado, anirà de consellera a la nova Pescanova.

¿Realment existeixen les portes giratòries? Hi ha dades que són contrastables. Gairebé un 7% dels consellers de les empreses de l’Íbex-35 (32 de 467) són expolítics. Alguns van ocupar càrrecs públics fa molts anys, com el president d’OHL, Juan Miguel Villar Mir. D’altres ho han fet més recentment, com David Vegara, ara al Banc Sabadell. El gruix ve dels governs de José María Aznar, amb noms com Josep Piqué, José Folgado, Ana Palacio i Isabel Tocino. El mateix Aznar no ha entrat en cap consell d’administració de l’Íbex-35, però va ser fitxat com a assessor extern per Endesa. El seu predecessor al capdavant del govern espanyol, el socialista Felipe González, va ser conseller de Gas Natural Fenosa, però va acabar deixant el càrrec a la junta d’accionistes de l’any passat.

La tendència dels polítics és anar a empreses de sectors regulats. Les energètiques són les que més polítics acullen. Així podem veure a Enagás Antonio Hernández Mancha, Ana Palacio i Isabel Tocino, i a Red Eléctrica José Folgado, que va ser secretari d’estat d’Energia en l’últim govern d’Aznar, i Ángeles Amador, que va ser ministra de Sanitat amb Felipe González. Al consell d’administració d’Iberdrola s’hi pot trobar una de les cares més conegudes de l’últim govern d’Aznar, el que va ser ministre de l’Interior Ángel Acebes. I a Endesa Miquel Roca i Junyent -que també està en altres consells- exerceix de conseller coordinador. Una altra energètica, Repsol, té com a conseller delegat l’exlíder del PNB Josu Jon Imaz.

També hi ha casos que criden més l’atenció, com Javier Gómez Navarro, que va ser secretari d’estat per a l’Esport en l’època dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan governava el PSOE, i ara té un seient al consell de Técnicas Reunidas.

Però el pas de polítics a l’empresa no es produeix només a l’Íbex-35. Un cas que ha pres notorietat recentment és el de Josep Borrell. L’exministre socialista és conseller d’Abengoa, la companyia d’enginyeria i energies netes que està en preconcurs de creditors. No tots els polítics van a empreses. David Taguas, que va ser cap de l’Oficina Econòmica del president Rodríguez Zapatero, forma part ara de la patronal de les grans constructores, Seopan.

Conflicte d’interessos 

El règim d’incompatibilitats és teòricament rigorós. El fixa la llei 3/2015, que estableix que els alts càrrecs no podran anar a empreses privades afectades per decisions que hagin pres fins a dos anys després de deixar el càrrec. Però hi ha una excepció si es reincorporen a l’empresa en què ja havien treballat, com és el cas de Pérez Renovales.

El cas preocupa, fins al punt que el ple del Parlament Europeu va aprovar fa dues setmanes, a proposta de l’eurodiputat Ramon Tremosa, demanar a la Comissió Europea que investigui si hi ha relació entre la presència d’exministres i polítics als consells d’administració de les energètiques i les pràctiques oligopolítiques en el sector que es donen en diferents països.

-----------------------------------------------------------------

5 preguntes a Manuel Villoria, de Transparencia Internacional España

“Aconsegueixen coses que les empreses no podrien fer” 

1. Com de greu és el problema de les portes giratòries?

És important i no afecta només els polítics, sinó també funcionaris, fiscals o jutges, com ja ha passat. El problema s’agreuja si després reingressen al sector públic amb intenció d’influir. Els casos més greus es donen quan l’empresa comença a capturar els polítics amb regals o promeses quan encara estan en la seva tasca; després se’ls paga amb el seu ingrés al consell d’administració.

2. Quina explicació tenen aquests fitxatges?

En el cas de polítics rellevants la clau està en la seva agenda de contactes, en els quals pot influir o demanar-los informació. Aconsegueixen coses que les empreses no podrien fer. En sectors amb molta regulació això és molt important. Es tracta d’un procés de fluïdificació de la relació entre empresa i administració.

3. Quin cas concret denunciaria?

Prefereixo no entrar-hi. Amb el codi a la mà, podria ser delicte de tràfic d’influències. Hi ha casos en què la relació és massa intensa. La vicepresidenta econòmica de Zapatero [Elena Salgado] potser no hauria d’haver anat a una empresa [Endesa] d’un àmbit en què ella prenia decisions.

4. Per què és tan comú en el sector energètic?

Perquè està molt regulat: les lleis poden donar lloc al creixement o a l’enfonsament de les empreses.

5. Com està Espanya respecte a altres països?

Hem reaccionat tard i insuficientment. Els francesos ho han regulat: abans que un funcionari pugui demanar una excedència per anar al sector privat ha de passar per una comissió que decideix si pot marxar; no fer-ho així pot comportar un delicte.

El "temazo" del dimecres. Raimon - "Diguem no".

Aquest és un missatge dirigit als grups d'ERC i DiLL al Congreso de los Diputados:

Siguem conseqüents i DIGUEM NO a investir cap candidat a president del govern espanyol que no es comprometi amb el referèndum d'independència a Catalunya.

I és que "nosaltres no som d'eixe món".