El "temazo" del dimecres. Sangtraït - "Els senyors de les pedres"

Ahir es van complir 25 anys del mític concert del rock català al Palau Sant Jordi. Avui tanco la tetralogia de "temazos" dedicada a l'efemèride amb el grup que més escoltava aleshores, els Sangtraït, de La Jonquera. Aquesta banda de rock dur, va compondre un bon grapat de magnífiques cançons que també van quedar immortalitzades en un àlbum enregistrat en aquell memorable concert. Encara recordo els esgarips i crits d'ànim del saxofonista del grup, Papajuls, als espectadors del Sant Jordi, i com responien aquests a les seves demandes. #Gallinadepiel. 

Zapatero (apoyaré) / Iglesias (respetaré).

Zapatero: "Apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya".

Pablo Iglesias: "Aspiro a ser el presidente que respete los derechos nacionales de Catalunya".

Hahahahahahahahahahahahahaha...!!! A qui intenten enganyar??

#DepèndeNosaltres

#BonVentiBarcaNova

Per la llibertat sexual, ara més que mai!

Després de llegir les homòfobes declaracions del Cardenal-Arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i havent seguit amb molt d'horror la matança perpetrada per un fanàtic islamista-homòfob a un bar de gais d'Orlando (més de 50 víctimes), cal més que mai fer suport al col·lectiu LGTBI.

El futbol agermana a les nacions?

Aquests dies es disputa l'Eurocopa de futbol a França. No m'interessa un rave aquest torneig, més enllà de desitjar la derrota de la selecció espanyola el més aviat possible, ja que no pot participar la meva nació.

Tanmateix, m'he assabentat dels greus aldarulls entre aficionats radicals anglesos i russos abans, durant i després del partit que enfrontava a les dues seleccions, i quasi que m'alleuja els ànims pensar que els catalans ens estalviem un munt de problemes no participant d'aquest perillós espectacle-negoci.

Crònica d'unes negociacions breus.

Les coses clares, i la xocolata espesa...

Benet Salellas (CUP) ens explica en cinc minuts el procés de NO negociació del pressupost amb JxSi.

Jordi Mercader: "Desconfiança"

(Encertat, al meu entendre, article d'opinió del periodista Jordi Mercader publicat a la secció d'opinió del Nació Digital el 5 de juny).

La falsa polèmica dels pressupostos. Aquest és un exercici pràcticament perdut. Aprovar els comptes a sis mesos d’acabar l’any, a tres mesos vista de començar a negociar els de 2017, situen l’alarma política creada per la negativa de la CUP a acceptar-los en el seu punt exacte. És molt cert que no és el mateix prorrogar els vigents que aprovar-ne uns de nous per la possibilitat d’augmentar la despesa social, però això era igual de cert i urgent el mes de gener. Ara, el desacord pressupostari entre JxS i els anticapitalistes sembla qüestió de vida o mort per a la fràgil salut del full de ruta; però la greu malaltia que ha portat el Procés a l’UCI és diu desconfiança i té molt poc a veure amb les xifres i molt amb les diferències existents entre els socis al respecte de desobeir o no les lleis.
La primera llei de desconnexió dóna la mida de la por al xoc en les files de JxS. La proposta de llei de la creació de la seguretat social és poca cosa més que un tallar i enganxar de competències i serveis, una reorganització ampul·losa del que ja s’està fent per posar-hi, això si, una carcassa política en la direcció del nou organisme, tal com si fos una estructura d’estat. El Tribunal Constitucional tindrà feina per suspendre el text, haurà d’anar a buscar els argumentaris d’intencionalitat política i la seva connexió literària amb la declaració del 9-N. En tot cas, aquesta actitud és coherent amb la negativa a contemplar la desobediència pressupostària i dóna la mida de la distància entre els fets i les paraules de la coalició de govern. Hi ha desconfiança des de la CUP a la predisposició a l’enfrontament institucional de JxS, però també entre la nova CDC que s’està creant i la ERC que està esperant substituir-la en el lideratge independentista.
La ruptura de la majoria per culpa dels pressupostos, seria un èxit de JxS. Trencat el petit fil de confiança que potser hi va haver entre el govern i la CUP durant uns quants dies al començar la legislatura, el futur d’aquest pacte, ideològicament insostenible, és la ruptura. Ara bé, no és el mateix que la iniciativa sigui de part de la CUP, al·legant la covardia de JxS per enfrontar-se a l’Estat i aconseguir la independència petit qui peti; o que el trencament vingui del govern Puigdemont, declarant que els cupaires, en la seva voluntat de destrucció del sistema, són en realitat un perill per Catalunya; i per la seva estratègia unilateral, també una amenaça pel sobiranisme. Per això, uns treuen ferro al fracàs del pressupost i els altres consideren essencial la seva aprovació. Fa uns dies, les posicions eren a la inversa. Alguna cosa està canviant en l’estat d’ànim dels dirigents de JxS.

El "temazo" del dimecres. Obeses - "Brindem brindem".

Nou videoclip dels Obeses del tema "Brindem brindem" del darrer i genial àlbum "Monstres i Princeses". Quines ganes de tornar-los a veure en directe!

M'encanta la música d'Obeses i m'encanten els seus videoclips. Ben polits i de bella factura. Els agraeixo a més, que hagin preferit un ambient ben casolà, tirant a rural, pel clip, en comptes del típic vídeo glamurós amb nenes maques i platges inaccesibles. Un grupet d'amics menjant i bevent com fan les persones normals i no pas com els "pijos" dels anuncis. Amb begudes que vessen, menjar que cau al terra i estovalles de guerra.