"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 12 de febrer del 2017

Els castellers som acollidors de mena!!

Històric i inèdit 4d7 de germanor de les quatre colles de 10 (Foto: xarxes).





















Ahir una petita, però significativa, part del poble català ens van ajuntar al Palau Sant Jordi de Barcelona per cridar ben fort que volem acollir, i així solidaritzar-nos amb tots els refugiats del món, i sobretot amb tots aquells que malviuen, i fins i tot moren, a camps de refugiats instal·lats a les portes d'entrada del sud-est d'Europa, o que arrisquen les seves vides al Mediterrani intentant arribar a ports europeus on poder refer les seves vides, fugint de la guerra i la barbàrie.

L'acte va comptar amb destacats artistes del panorama català i d'altres pobles (Llach, Serrat, Marina Rosell, Paco Ibáñez, Sisa, Fermín Muguruza, Macaco, Los Chichos, Manolo García...), així com una petita exhibició castellera a càrrec de les quatre colles que hem descarregat algun castell de 10 pisos al llarg de la darrera temporada: Minyons, Vella, Jove i Verds.   

Assaig dels pilars hores abans de l'espectacle.

El Palau Sant Jordi ple de gom a gom.

Amb una de les estrelles de la nit, el gran Joan Manel Serrat.

David Fernàndez, Borja Penalba i David Caño recordant a Ovidi.

Els Txarango amb Cheb Balowsky, i el refugiat sirià Feras, a la guitarra.


dissabte, 11 de febrer del 2017

Casa nostra és casa vostra.

Per humanitat, per justícia, per ètica, per la memòria, volem acollir!!

Avui al Palau Sant Jordi i el 18F ens manifestarem pels carrers de Barcelona.








divendres, 10 de febrer del 2017

Llegendes de l'esport, versió Crackòvia.


Un dels espais d'humor televisiu que encara aconsegueix fer-me riure és el Crackòvia dels dilluns a TV3. Sobretot la secció "Llegendes de l'esport", presentada per Joan Altafulla (Marc Rodríguez) amb diferents esportistes llegendaris convidats. El protagonista d'aquest vídeo és l'ex jugador de futbol croat Robert Prosinecky (Pol López). Humor de l'absurd i el ridícul molt ben interpretat per aquests dos cracs de l'humor.

dijous, 9 de febrer del 2017

Polèmiques estèrils...

Quan deixarem d'utilitzar a les dones com a objecte sexual???

Potser quan les dones deixin de prestar-se a tal pràctica??

Apreneu de l'Anna Gabriel i l'Eulàlia Reguant coi!! (No, és que jo ho faig per agradar-me a mi mateixa...)

Els grans canvis comencen per un mateix...





dimecres, 8 de febrer del 2017

El "temazo" del dimecres. Skatala - "Fent d'aqui".



Fa 30 anys, els Skatalà, banda pionera de l'ska-oi català, enregistraven la seva primera maqueta sota el títol "Fent d'aquí". Un dels temes més celebrats de la maqueta, de títol homònim, anava dedicat al Barça, que aleshores no era tan triomfant com ho és avui en dia, però que també despertava passions entre el jovent i els no tan joves.

Quin goig pels culés de nova generació que s'han acostumat a veure guanyar títols ininterrompudament i que estan gaudint del que és, sens dubte, el millor jugador de futbol de la història, Leo Messi.

Ahir vam fer un nou pas endavant per conquerir un altre títol, gràcies a l'empat contra l'Atleti al Camp Nou que li dona la classificació per a la final de la copa del rei. Serà a finals de maig i contra el Celta o l'Alavés que avui es juguen a Gasteiz ser l'altre finalista.

dimarts, 7 de febrer del 2017

Salvador Rodríguez: "De una escuela que enseñaba a ganar a una escuela que enseña a vivir".

(M'ha agradat el paral·lelisme que fa l'autor de l'article, el Llicenciat en Ciències de l'Educació Salvador Rodríguez, entre el nostre model d'escola i una cursa atlètica de fons. Molt d'acord amb la crítica).

Imagina la línea de salida de una carrera de 12 km en la que van a participar unos 30 chicos y chicas. Ninguno de ellos ha elegido libremente participar en esta competición, pero todos saben que su futuro (laboral, pero también personal) dependerá en buena parte de su posición de llegada.

Estos chicos y chicas solo tienen en común su edad cronológica. A algunos de ellos les gusta correr y tienen buenas condiciones para ello. De entre estos, los hay que tienen talento para las carreras de fondo y otros, para las carreras de velocidad. También los hay a los que no les gusta correr, los que tienen grandes condiciones para otras actividades deportivas e, incluso, hay algunos que presentan algún hándicap físico.
A pesar de la diversidad, todos tienen que participar obligatoriamente en esta carrera de 12 km, sin tener en cuenta sus diferencias personales, ni sus intereses ni sus habilidades o talentos. Se les va a juzgar a todos bajo las mismas condiciones y se les va a exigir a todos que lleguen los primeros o su participación en esta competición se va a valorar como un fracaso. ¿No te parece que las condiciones en las que se celebrará la carrera son injustas? Ahora piensa en cómo son las escuelas.

¿Eres capaz de ver el paralelismo?

La escuela cuyo objetivo es ganar es una escuela selectiva, competitiva, pasiva y reproductiva; cuando en realidad la escuela debería de ser inclusiva, cooperativa, activa y creativa. Es una escuela que se sustenta en una premisa que suele ser falsa en demasiadas ocasiones:

Un expediente académico excelente es sinónimo de
más y mejor aprendizaje

En realidad, un buen expediente académico suele significar una buena capacidad para adaptarse al sistema: memorizar a corto plazo unos contenidos para responder un examen y luego olvidarlos.
En la escuela, todos y cada uno de los alumnos y alumnas deberían tener la posibilidad de desarrollar sus talentos y de perseguir sus sueños (o buscar su Elemento como diría Ken Robinson). En esta escuela, el nivel de exigencia en cuanto al trabajo y el nivel de lo que debe estudiarse debe necesariamente muy alto.

Hay que exigir a cada alumno el máximo de sus posibilidades. Hay que proponerle retos y desafíos que despierten su curiosidad y despierten el interés por el aprendizaje. No se trata de que los alumnos hagan solo lo que les venga en gana… se trata de personalizar el aprendizaje para exigir el máximo a todos y cada uno de ellos, pero disfrutando del proceso de aprendizaje. En esta escuela todos ganan, nadie se siente derrotado ni fracasado.

En esta escuela no se enseña a ganar,
se enseña a vivir


dilluns, 6 de febrer del 2017

Avui hem hagut de sortir a defensar la Democràcia.

Els encausats, Mas, Rigau i Ortega amb la resta de la comitiva al passeig Lluís Companys (Foto: El Periodico).























Aquest matí milers de catalans, més de 40.000 segons la guàrdia urbana, hem anat a fer suport a l'expresident Mas, l'exvicepresidenta Ortega i l'exconsellera Rigau, en la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a encausats per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014, on més de 2'3 milions de persones van anar a votar sobre la independència de Catalunya.

Els hem cridat que "no esteu sols" i "ni un pas enrere", a banda dels habituals crits d'independència. Pels que insisteixen des dels mitjans que el globus independentista es desinfla, avui deuen haver tingut un petit desengany. Quantes causes polítiques són capaces de mobilitzar prop de 40.000 persones un dilluns al matí?

#Niunpasenrere

#Vullbutà

#LoveDemocracy

La multitud al Passeig Lluís Companys (Foto: Pere Virgili / Diari Ara).