Fa uns dies es va celebrar un interessant debat al local de la colla, al voltant del valor que tenen o que haurien de tenir els castells carregats. A iniciativa del doctor Jaume Rosset es van posar damunt la taula alguns pros i contres del fet de donar valor als castells carregats. Per una banda el Jaume va preparar una exposició molt elaborada dels perquès no s'hauria de donar valor als castells carregats, i per l'altra, l'Albert Pérez, excap de colla, va intentar rebatre alguns d'aquests arguments i donar motius per continuar valorant-los.
Crec que tots vam coincidir en el fet que el valor que els Minyons donem als castells carregats (o als descarregats) és molt subjectiu i depèn molt de les circumstàncies de cada castell. És incomparable el valor que vam donar als primers 2d9fm i 5d9f carregats de la història els anys 1993 i 1995, comparat amb per exemple, el 3d10fm carregat a la passada Festa Major. El valor de cada un d'aquests castells es podria mesurar per abraçades, somriures, plors i petons. I tots plegats podríem arribar a la conclusió que per a la gran majoria dels que vam viure tots aquests castells, els primers 2d9fm i 5d9f carregats del segle 20 van tenir moltíssim valor, i en canvi el 3d10fm de Festa Major, un valor molt menor. Personalment, jo vaig viure els dos primers com autèntiques gestes, i en canvi el darrer com una petita decepció. Tres castells carregats, diferents valoracions.
Encara faré una altra comparativa per entendre la subjectivitat del valor d'un castell. Quin valor vam donar els Minyons al nostre primer 5d9f carregat (Barcelona, setembre del 1995) i quin en van donar els Capgrossos al seu primer 5d9f carregat (Terrassa, novembre del 2016)? Només cal reviure a través dels enregistraments les reaccions d'uns i altres després de la llenya. El mateix castell, iguals fites, valoracions molt diferents...
Els únics que s'atreveixen a objectivar el valor dels castells són alguns periodistes que viuen de l'esforç dels castellers, i els organitzadors del Concurs de Castells de Tarragona. Aquests necessiten puntuar cada castell per tal de poder classificar a les colles en funció dels castells que fan. I a més, potencien la pulsió competitiva/arrauxada de les colles donant un gran valor als castells carregats. Una autèntica bestiesa i una frivolitat en una activitat tan magnífica i solidària. Les emocions no es puntuen.
Però, a nivell pràctic, com hauríem de considerar un castell carregat en el marc d'una actuació? Castell fet o no? Primerament, crec que en una actuació estàndard cada colla hauria de fer tres/quatre intents com a màxim, pilars a banda. I aquí incloc els intents desmuntats, intents que han fet llenya, carregats i descarregats. Més de quatre intents per colla ho trobo excessiu tant per als espectadors com per als propis castellers. No entenc l'obsessió de les colles per acabar les actuacions amb tres castells (carregats o descarregats). Si no pot ser i/o no ha sortit bé i s'ha de tancar l'actuació amb zero castells descarregats, doncs un altre dia serà...
També han sortit veus partidàries de considerar els castells carregats com a no fets, amb la qual cosa serien susceptibles de ser repetits en la mateixa actuació. No em sembla mala cosa... Si una colla està convençuda que el castell ha fet llenya accidentalment i que el tenen preparat per descarregar-lo, i tothom està bé (física i psíquica), endavant les atxes. Tanmateix, podria ser que el nivell de risc al repetir un castell que només s'ha pogut carregar uns instants abans incrementaria en el següent intent. Ara, on és la norma que prohibeix tornar a provar un castell que s'acaba de carregar?
A la Festa Major de Terrassa jo tenia moltes ganes de tornar a atacar el 3d10fm que només havíem carregat, ja que estava convençut que el teníem per descarregar. No obstant també vaig considerar que tindríem noves oportunitats al llarg de la temporada per treure'ns l'espina. No cal arriscar més del compte quan ja s'ha fet llenya. Hi ha moltes diades per endavant.
