"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 22 de juliol del 2017

Hem de donar valor als castells carregats?





















Fa uns dies es va celebrar un interessant debat al local de la colla, al voltant del valor que tenen o que haurien de tenir els castells carregats. A iniciativa del doctor Jaume Rosset es van posar damunt la taula alguns pros i contres del fet de donar valor als castells carregats. Per una banda el Jaume va preparar una exposició molt elaborada dels perquès no s'hauria de donar valor als castells carregats, i per l'altra, l'Albert Pérez, excap de colla, va intentar rebatre alguns d'aquests arguments i donar motius per continuar valorant-los.

Crec que tots vam coincidir en el fet que el valor que els Minyons donem als castells carregats (o als descarregats) és molt subjectiu i depèn molt de les circumstàncies de cada castell. És incomparable el valor que vam donar als primers 2d9fm i 5d9f carregats de la història els anys 1993 i 1995, comparat amb per exemple, el 3d10fm carregat a la passada Festa Major. El valor de cada un d'aquests castells es podria mesurar per abraçades, somriures, plors i petons. I tots plegats podríem arribar a la conclusió que per a la gran majoria dels que vam viure tots aquests castells, els primers 2d9fm i 5d9f carregats del segle 20 van tenir moltíssim valor, i en canvi el 3d10fm de Festa Major, un valor molt menor.  Personalment, jo vaig viure els dos primers com autèntiques gestes, i en canvi el darrer com una petita decepció. Tres castells carregats, diferents valoracions.

Encara faré una altra comparativa per entendre la subjectivitat del valor d'un castell. Quin valor vam donar els Minyons al nostre primer 5d9f carregat (Barcelona, setembre del 1995) i quin en van donar els Capgrossos al seu primer 5d9f carregat (Terrassa, novembre del 2016)? Només cal reviure a través dels enregistraments les reaccions d'uns i altres després de la llenya. El mateix castell, iguals fites, valoracions molt diferents... 

Els únics que s'atreveixen a objectivar el valor dels castells són alguns periodistes que viuen de l'esforç dels castellers, i els organitzadors del Concurs de Castells de Tarragona. Aquests necessiten puntuar cada castell per tal de poder classificar a les colles en funció dels castells que fan. I a més, potencien la pulsió competitiva/arrauxada de les colles donant un gran valor als castells carregats. Una autèntica bestiesa i una frivolitat en una activitat tan magnífica i solidària. Les emocions no es puntuen.

Però, a nivell pràctic, com hauríem de considerar un castell carregat en el marc d'una actuació? Castell fet o no? Primerament, crec que en una actuació estàndard cada colla hauria de fer tres/quatre intents com a màxim, pilars a banda. I aquí incloc els intents desmuntats, intents que han fet llenya, carregats i descarregats. Més de quatre intents per colla ho trobo excessiu tant per als espectadors com per als propis castellers. No entenc l'obsessió de les colles per acabar les actuacions amb tres castells (carregats o descarregats). Si no pot ser i/o no ha sortit bé i s'ha de tancar l'actuació amb zero castells descarregats, doncs un altre dia serà...

També han sortit veus partidàries de considerar els castells carregats com a no fets, amb la qual cosa serien susceptibles de ser repetits en la mateixa actuació. No em sembla mala cosa... Si una colla està convençuda que el castell ha fet llenya accidentalment i que el tenen preparat per descarregar-lo, i tothom està bé (física i psíquica), endavant les atxes. Tanmateix, podria ser que el nivell de risc al repetir un castell que només s'ha pogut carregar uns instants abans incrementaria en el següent intent. Ara, on és la norma que prohibeix tornar a provar un castell que s'acaba de carregar? 

A la Festa Major de Terrassa jo tenia moltes ganes de tornar a atacar el 3d10fm que només havíem carregat, ja que estava convençut que el teníem per descarregar. No obstant també vaig considerar que tindríem noves oportunitats al llarg de la temporada per treure'ns l'espina. No cal arriscar més del compte quan ja s'ha fet llenya. Hi ha moltes diades per endavant.
 

divendres, 21 de juliol del 2017

Què volen aquesta gent...?

La Guàrdia Civil entrant al Palau de la Generalitat amb el rostre tapat. (Foto: El Mundo).
























De matinada han trucat,
són al replà de l'escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

El Puigdemont, que no és aquí?",
"N'és treballant per la pàtria,
què li volen, al president?"
El poble ja es revoltava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

dijous, 20 de juliol del 2017

Frankenstein educador: no deixeu que els nens s'apropin a ells.

Cor de Ratisbona amb l'antic Papa Benet XVI (Ratzinger) i el germà d'aquest, de negre a l'esquerra.




















Abans-d'ahir em vaig quedar glaçat amb la notícia dels abusos físics i sexuals soferts pels alumnes del cor de Ratisbona, al sud d'Alemanya, entre els anys 1953 i 1992, per part de mestres i capellans, sense que els responsables de la institució, entre els quals el germà de l'antic Papa de Roma, Georg Ratzinger, director del cor entre el 64 i el 94, moguessin ni un sol dit.

No deixa de ser sorprenent, que l'església catòlica, que es dedica a escampar el missatge d'amor i esperança de Déu, i que ens prevé contra els pecats que ens poden condemnar a l'infern etern, tingui a tants fills de puta entre les seves files a càrrec d'infants. Em consola pensar que rebran el càstig etern...

Tanmateix, en matèria d'abusos, els religiosos no tenen l'exclusiva, ja que és ben conegut que fins no fa tants anys a moltes escoles (religioses i no religioses) era una pràctica habitual l'ús de la força física i psicològica per tal de disciplinar a les criatures. Bé, m'atreviria a dir que l'abús psicològic no ha desaparegut del tot... I no parlem dels abusos en l'àmbit familiar...

Definitivament, tot i la crisi, la segregació escolar, o el capitalisme imperant, puc assegurar que en matèria educativa, "cualquier tiempo pasado fue peor".

dimecres, 19 de juliol del 2017

El "temazo" del dimecres. La terrasseta de Preixens - "Tou"


Fa uns dies vaig descobrir en un concert a Esparreguera a aquest grup lleidetà, nascut el 2008 a Preixens. Em va agradar el seu directe festivaler, i l'energia que transmetia tota la banda dalt de l'escenari. Barreja d'estils (rock, ska, rumba, reggae, ranxera) seguint la tradició del mestissatge musical que es cultiva per la nostra terra.

dimarts, 18 de juliol del 2017

Ho farem per tu...


El proper 1 d'octubre, els demòcrates farem allò que el dictador no voldria...

#MarianitoRajoycito

divendres, 14 de juliol del 2017

dijous, 13 de juliol del 2017

Diari de Girona: "Ensenyament proposa valorar l'aparença en les entrevistes per escollir docents".

Candidats a una plaça de mestre fent cua a l'entrada d'una escola per a ser entrevistats.

























Llegint aquesta notícia, a banda de basques, em venen més ganes que mai d'esdevenir un nou estat per canviar l'educació de dalt a baix. Confio que a la República Catalana l'educació no estigui controlada i dirigida per les elits de sempre que l'entenen com una despesa, excessiva i supèrflua, i no com una inversió per a la millora social i per a la igualtat d'oportunitats i l'ascens social. El seu model és el de l'escola privada-concertada: elitista, selectiva, competitiva, uniformitzadora, per a la perpetuació de la supremacia dels seus que se la poden pagar.