Obeses: mai prou reconeguts.

Ahir els Obeses (Arnau Tordera, Maiol Montané, Arnau Burdó i Jaume Coll) van presentar al teatre Kursaal de Manresa el darrer àlbum de la banda osonenca, "Fills de les estrelles". Aquest és el seu cinquè album d'estudi des que van formar el grup l'any 2010 a Tona. 

És tot just el meu segon recital dels osonencs, però he de dir que m'he convertit en un fan absolut de la seva música i dels seus directes. En la meva modesta opinió, els Obeses són del millor que hi ha a casa nostra i no tenen res a envejar a altres bandes de reconegut prestigi internacional. Magnífics instrumentistes, i un cantant a l'alçada de grans mites com Freedy Mercury o Ian Gillan (Deep Purple).

Tanmateix, crec que el fet que siguin una banda catalana, i de poble fins i tot, fa que no tinguin el reconeixement que es mereixerien. Si teniu ocasió de veure'ls en directe, no ho dubteu. I busqueu els seus àlbum perquè són autèntiques joies amb estils diversos.

La nova sèrie que ho peta a TV3: "Sant Esteve de les Roures".

Haha, boníssima l'estrena ahir de la mini-telesèrie "Sant Esteve de les Roures" al Polònia. Un grapat d'actors populars de telesèries de la casa donen cara a un grup de veïns d'aquest poble, sorgit de la ment fantasiosa d'algun Guàrdia Civil, súper radicals independentistes. El guió és tan exagerat i increïble que pot fer creure a algun imbècil que és seriós. En el conflicte català ens hem acostumat a veure que la realitat pot superar amb escreix la ficció.

Ja friso per veure el següent capítol.

La revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia.

Ferrer i Guàrdia, sens dubte, un dels principals referents educatius catalans de la història. Fundador de l'Escola Nova o Moderna a Catalunya i impulsor de les noves corrents pedagògiques antiautoritàries, antidogmàtiques, coeducadores (gènere i classe social)...

Per a la República Catalana vull una escola més semblant a la de Ferrer Guàrdia que a la que tenim avui en dia.

El "temazo" del dimecres. Al Tall - "Lladres".

Avui, 25 d'abril es commemora la derrota a la Batalla d'Almansa del poble valencià enfront de les tropes borbòniques, que va suposar la pèrdua de llibertats i la instal·lació de l'absolutisme borbònic.

L'any 1978, el grup valencià Al Tall publicava un dels seus àlbum més populars, que incloïa aquest tema. Un dels meus favorits.

L'any 2018 encara vivint un mal que ve de lluny, el mal d'Almansa (que a tots "alcança").

El català, llengua comuna.

Magnífica campanya de la Plataforma per la Llengua per promoure l'aprenentatge i l'us del català. Malauradament, encara estem lluny de poder viure plenament en la nostra llengua a casa nostra, i hem de seguir treballant per a aconseguir-ho. Tanmateix, sembla que hi ha persones a Catalunya que no senten el català com a llengua pròpia i, fins i tot, el menystenen. Jo, ja fa uns quants anys que utilitzo bàsicament el català, encara que se m'adrecin en castellà, però al meu entorn encara em trobo amb molts catalanoparlants que canvien immediatament quan se'ls dirigeixen en castellà.

Feliç Sant Jordi, i feliç aniversari, Jordi Cuixart!!

Ahir es va celebrar a la ciutat vallesana de Santa Perpètua de la Mogoda el festival "Cultura contra la repressió", un homenatge als presos polítics i exiliats, coincidint amb el 43è aniversari del president d'Omnium, Jordi Cuixart, empresonat a la presó d'Estremera fa ja més de sis mesos. Santa Perpètua és el poble que el va veure néixer i on encara hi té diversos familiars, que van estar presents a l'acte i, fins i tot, van dirigir unes paraules als presents.

Per l'escenari van passar un bon grapat de músics (Els Catarres, Gossos, Ítaca Band, Brams, Elèctrica Dharma, Marina Rosell, Roba Estesa...) i personalitats diverses (companys del Jordi Cuixart, la presidenta de l'ANC, el vicepresident d'Omnium...).

El món casteller va tornar a donar suport a la causa, i fins a vuit colles van realitzar un pilar de 4 amb banderoles reclamant l'alliberament dels presos polítics: : Minyons de Terrassa, Castellers de Mollet, Nyerros de La Plana, Capgirats de Castellar del Vallès, Marrecs de Salt, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers d'Esparreguera, i Castellers de Sabadell, més alguns representants d'altres grups que es van sumar a les pinyes d'aquestes vuit colles.

Ahir vam tornar a cridar i a reclamar "Llibertat Presos Polítics"!! Us volem a casa!

Per cert, que el Jordi Cuixart resulta ser de la meva quinta!! 

Trentacampions!!

Llaços grocs gegants per celebrar un nou títol de copa (Foto: La Vanguàrdia).

Ahir, en una nova jornada trista per a la democràcia espanyola, el Barça va donar una nova lliçó de futbol per imposar-se al Sevilla en la final de la Copa del Rei (seu) a l'estadi Wanda de Madrid (0-5). Suárez (2), Messi, Iniesta i Coutinho van ser els golejadors d'una final que serà recordada, sobretot, per l'actitud demofòbica de la policia i dels membres de la seguretat privada de l'estadi que es van dedicar a requisar tot allò de color groc que portessin els aficionats culés: samarretes, bufandes, banderoles, xiulets... Tanmateix, no van poder evitar la gran xiulada de rigor a l'himne i al rei a l'inici del partit.

També es recordarà aquesta final per la gran ovació que va rebre Iniesta al ser substituït al minut 87, després d'un gran partit del capità. Les dues aficions alhora van acomiadar-lo amb crits d'Iniesta i aplaudiments. Tothom era conscient que molt probablement aquesta serà la darrera temporada del crac de Fuentealbilla a la lliga espanyola.

En fi, una copa més a les vitrines del club (i en van 30!), i una nova demostració de la retallada paulatina de les llibertats dins de l'estat espanyol.