"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 22 d’abril del 2018

Trentacampions!!

Llaços grocs gegants per celebrar un nou títol de copa (Foto: La Vanguàrdia).





















Ahir, en una nova jornada trista per a la democràcia espanyola, el Barça va donar una nova lliçó de futbol per imposar-se al Sevilla en la final de la Copa del Rei (seu) a l'estadi Wanda de Madrid (0-5). Suárez (2), Messi, Iniesta i Coutinho van ser els golejadors d'una final que serà recordada, sobretot, per l'actitud demofòbica de la policia i dels membres de la seguretat privada de l'estadi que es van dedicar a requisar tot allò de color groc que portessin els aficionats culés: samarretes, bufandes, banderoles, xiulets... Tanmateix, no van poder evitar la gran xiulada de rigor a l'himne i al rei a l'inici del partit.

També es recordarà aquesta final per la gran ovació que va rebre Iniesta al ser substituït al minut 87, després d'un gran partit del capità. Les dues aficions alhora van acomiadar-lo amb crits d'Iniesta i aplaudiments. Tothom era conscient que molt probablement aquesta serà la darrera temporada del crac de Fuentealbilla a la lliga espanyola.

En fi, una copa més a les vitrines del club (i en van 30!), i una nova demostració de la retallada paulatina de les llibertats dins de l'estat espanyol.

4 comentaris:

  1. Els que hi van anar amb pantalons grocs, devien tornar a casa amb calçotets. O amb calces, perquè hi havia unes persones que requisaven tota la roba groga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs imagina't si arriben a anar amb roba interior groga també...

      Elimina
  2. Quina llàstima que aquesta competició tingui un 'del Rei' al seu nom, perquè guanyar-la sempre fa goig. Sobretot si ve acompanyada de la lliga, com serà el cas. Pena per la repressió, i pena per l'Iniesta, però ens hi hem d'acostumar, la vida dels futbolistes és efímera, i quan aquests es retirin en vindran uns altres. Ara bé, estic segur que d'aquí a molts anys parlarem d'Iniesta com els nostres pares i avis parlaven de Kubala i tants altres. Quina sort haver compartit època amb ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. Jo ja començo a patir depressió post "Dream Team" (Messi - Iniesta - Xavi - Puyol...). Res tornarà a ser igual... Jo crec que per a Iniesta és el millor comiat possible. Deixar-ho per la porta gran, amb títols sota el braç i amb un bon nivell futbolístic. Així serà recordat.

      Elimina