200.000 mercès!!!

No, el títol de l'entrada d'avui no té res a veure amb el dia de la Mare de Déu de La Mercè. Avui, de manera totalment imprevista, i fins a cert punt indesitjada (pel motiu luctuós que ha provocat que molts entressiu entre ahir i avui a visitar-lo), aquest bloc ha assolit les 200.000 visites des que el vaig inaugurar un ja llunyà 10-02-2011.

L'1 d'agost del 2013 arribava a les 50.000 visites.

El 17 de març del 2015 havien passat 100.000 visitants.

El 15 d'abril del 2017 arribava a les 150.000.

Avui 24 de setembre del 2018 ja són 200.000 les visites.

Alguns passeu per aquí per amistat, altres per curiositat, altres per tafaneria, altres per interès, i fins i tot alguns per participar i comentar (especialment el Xavier Pujol i el Xexu, als que no tinc l'honor de conèixer en persona, però amb els que mantinc una bona relació d'internautes).

També sé que em seguiu amb regularitat unes 50 persones o algunes més, i que si no fos perquè algun d'aquests em penja les entrades al facebook, molts ni coneixerien el bloc. Especialment el Timi que em penja entrades de tant en tant, i la veritat, no sé qui més ho fa perquè no tinc facebook...

Bé, gràcies a tots i totes per l'interès i/o la curiositat i fins la propera.

Ens ha deixat l'Àngels, la mare del Marc i la Maria.

L'Àngels amb les Gralles Grillades dels Minyons tocant al local per la Fira Modernista, al maig de l'any passat.

Avui altre cop, i van masses el darrer any, la vida ens ha mostrat com d'injusta i dura pot arribar a ser en ocasions. Ens ha deixat l'Àngels, una bona minyona, mare del Marc i la Maria, germana del Carles, i vídua del Toni. Igual que a ell, un càncer l'ha vençut i se'ns l'ha endut. Ràbia. Impotència. Tristesa.

La recordarem fent sonar la gralla, amb l'esperit jove que transmetia tot i ser la més veterana del grup. Segur que quan tornem a escoltar una gralla ens vindrà un record de l'Àngels. Descansa en pau minyona. 

Els dibuixos d'en "Bicman".

En Jordi Magria "Bicman" és un dibuixant/il·lustrador que publica els seus dibuixos a través del compte de twitter @JordiMagria1. Ha dibuixat amb els bolígrafs Bic de tota la vida als presos polítics, als exiliats i a d'altres personatges d'aquesta històrica lluita del poble català per la seva llibertat. Us animo a que el seguiu o a contemplar els seus magnífics dibuixos a la xarxa. Genials.

Us deixo un dels darrers on deixa al rei cap per avall i a Valtonyc per sobre. Una al·legoria a la recent victòria judicial internacional del raper mallorquí exiliat a Bèlgica per esquivar la injustícia espanyola.

Resposta al rei.

Briton Rivière, 1890, Daniel's Answer to the King.

Odiat Felip,

T'escric en la meva llengua que diuen que entens i, fins i tot, parles, tot i que ho facis molt de tant en tant quan vens a alguna inauguració o a una entrega de premis a casa nostra. Podria fer-ho en la teva que també parlo i escric perfectament, ja que també és meva, tot i que amb els anys l'he anat usant menys cada cop, en part per la vostra obsessió per imposar-nos-la tant sí com no, i la vostra animadversió a la llengua que ens és pròpia des de fa més de mil anys.

T'escric perquè hi ha motius suficients per a escriure't. El teu regne porta segles sotmetent, reprimint i humiliant la nostra nació, i el poble ha dit prou. S'ha acabat ajupir el cap i acceptar amb resignació les lleis arbitràries que ens imposeu des de Madrid. Som una nació i ho volem decidir tot. Tot. N'estem farts dels vostres jutges, policies, periodistes i demés que ens empresonen, torturen, reprimeixen i menystenen des de fa masses anys ja. S'ha acabat el bròquil!

Hem decidit que volem ser lliures i no ho podreu pas aturar. Per molt que ens reprimiu, empresoneu o colpegeu, ja no hi ha volta enrere. El poble català ja no pot oblidar ni recular. Ni un pas enrere. Podreu allargar l'agonia un temps, però la nostra llibertat és irreversible. Estalvieu-vos el lamentable espectacle que esteu donant al món, i accepteu la realitat que us explota als nassos. No volem ser espanyols i no ens forçareu a ser-ho. Assumiu-ho.

Sense més, s'acomiada un antic serf del regne, que ha decidit ser lliure.

Aquesta és la meva humil aportació als relats conjunts del mes de setembre.

El "temazo" del dimecres. Caipirinhas Rumberus - "Surt al carrer".

El passat dissabte vaig veure el darrer concert dels terrassencs Caipirinhas Rumberus, que s'acomiadaven dels escenaris (segons em van dir) a Altafulla. El concert va estar molt animat. Hi havia un bon grapat de castellers dels Minyons, de la Joves de Valls i d'Altafulla, i va haver molta complicitat amb la banda. El seu estil rumberu, latin, i patxangueru, van fer ballar a la gent d'allò més, i als components de la banda se'ls va veure desimbolts i molt animats també. Una bona vetllada al peu del castell d'Altafulla, amb bona companyia i sense la massificació d'altres concerts amb grups més consagrats que mouen més públic.

Sap greu que pleguin bandes locals que canten en català, però tant de bo els integrants dels Caipirinhas Rumberus continuïn promovent la música en català en el futur en altres bandes.

Comencen bé.

El nou capità, Messi.

Aquest vespre el Barça s'ha estrenat a la fase de grups de la Champions, al Camp Nou, enfront del PSV Eindoven holandès (4-0). No es pot dir que el Barça hagi fet un joc molt espectacular, però sí que ha estat realment efectiu, sobretot, com de costum, gràcies als gols del nou capità, Messi, que ha marcat per partida triple (Hat Trick). L'argentí s'ha proposat enguany guanyar aquest títol que fa ja tres temporades que se li resisteix (la darrera va ser amb el tècnic Luís Enrique a la banqueta l'any 2015). En el seu primer parlament com a capità el dia del Gàmper, Messi va prometre a l'afició que enguany s'esforçarien al màxim per tornar a portar aquest trofeu, i si ho diu Messi...

Victòria de Valtònyc.

Josep Miquel Arenas Beltran "Valtonyc", en roda de premsa, avui, a Brussel·les.

La justícia belga ha rebutjat l'extradició del raper mallorquí Valtonyc al considerar que no existeixen ni amenaces, ni enaltiment del terrorisme, ni injúries a la corona en les lletres de les seves cançons. Simplement va exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, ha dit el jutge. Un dret que la (in)justícia espanyola se salta quan li interessa (políticament) tal i com ha afirmat el propi raper. També ha assegurat que pensa anar fins al final per demostrar que a Espanya no hi ha llibertat d'expressió i ara portaran el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

També ha animat els catalans a crear un nou estat més just i sense vestigis del franquisme. Pam.