El "temazo" del dimecres. Josep Carreras i Jonas Kaufmann - "Santa nit".

Ahir es van complir 200 anys de l'estrena de la nadala "Santa nit" que es va cantar per primera vegada el 24 de desembre del 1818, durant la Missa del Gall, en una església d'Oberndorf, prop de Salzburg (Àustria).

No sóc gaire, per no dir gens, amant de l'òpera o el cant líric, però he de reconèixer que aquesta peça interpretada en català pel tenor Josep Carreras en una gala per a una televisió alemanya, és força bonica.

Apa, bones festes a qui en tingui.

El que faltava pel duro!!

Sembla com si els partits unionistes estiguessin competint per veure qui el té més fatxa. Acabem de descobrir el nou candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, un tal Josep Bou, que es vanta de ser molt català, pels seus 8 cognoms catalans, tot i que supura nacional-catolicisme franquista per totes bandes.

El Polònia va estrenar la seva imitació, a càrrec de Toni Albà, el passat dijous, i va ser un dels gags més afortunats del programa, al meu entendre.

Bossòst - Vall d'Aran.

Vilac

Coves

Ha mort la Joana Biarnès.

La Joana Biarnès (Terrassa, 1935) va ser una de les primeres fotoperiodistes a l'estat espanyol, tot i que la seva feina no va tenir el reconeixement que es mereixia fins al tram final de la seva vida, quan va ser redescoberta gràcies al documental televisiu de la seva vida i obra, i les posteriors exposicions retrospectives de la seva feina al llarg dels anys. Va treballar per diferents mitjans escrits des de diverses agències fotogràfiques, i va aconseguir retratar a un bon grapat d'artistes de prestigi i altres personatges de fama.

Els darrers anys de la seva vida els va viure amb el seu marit a Viladecavalls, molt a prop de la casa dels meus avis.

El "temazo" del dimecres. Los Chichos - "El Vaquilla".

Avui fa 15 anys que va morir Juan José Moreno Cuenca "El Vaquilla", un dels delinqüents més populars a la Catalunya dels 70's i 80's. Nascut a Sant Adrià del Bessos, la seva vida va estar força predestinada dels de bon principi, ja que va néixer entre els barrots d'una presó on era reclosa la seva mare.

L'any 1985, el grup Los Chichos va composar la musica per a la pel·lícula "Yo el Vaquilla", i també es va editar el disc de la banda sonora de títol homònim. Aquell mateix any presentaven en directe el tema dedicat a El Vaquilla al programa La Tarde de TVE.

Jo que sóc nascut al 75, i criat en un barri amb molta immigració de Terrassa, he tingut les meves aproximacions al món dels quinquis (quillos, calorros), tot i que sempre em va fer molt de respecte. I he de reconèixer que tinc el meu punt quinqui pel que fa als gustos musicals. Haha.

El rapte d'Europa.

Rembrandt, 1632, The Abduction of Europa

- Mare, per què s'emporten el pare aquesta gent?

+ Volen fer-li unes preguntes fill meu.

- I per què no li fan les preguntes aquí a casa nostra?

+ Perquè deuen voler que vegi algunes coses que deuen tenir ell en algun lloc.

- I quan tornarà el papa?

+ Doncs no t'ho sé dir fill. No ens han dit si tornarien aviat o tard. Potser no torna aquest vespre...

- Però mare, jo vull veure al pare ben sopat, perquè m'agrada que m'expliqui una història quan vaig al llit.

+ Ho sé fill. Avui si el pare no arriba a temps te la puc explicar jo la història. Vols?

- D'acord, però a mi m'agrada molt com les explica el papa. Em fa riure molt sempre.

+ Sí, el teu pare explica molt bé les històries.

- Tu creus que aquests senyors policies també voldran sentir una història del papa?

+ No ho crec fill. Aquests senyors ja no escolten històries. Tant de bo...

- Segur que riurien molt i el tornarien de seguida.

+ Ja veuràs com tornarà aviat el pare. Ara torna al llit i dorm que encara és de nit i demà toca cole.

- D'acord mare.

#LlibertatPresosPolítics

Aquesta és la meva humil participació als relats conjunts del mes de desembre. 

Sergi Perelló: "Per a construir la República cal un sindicat que sigui republicà".

No deixa de ser curiós que a Catalunya, on prop del 50% dels adults es declaren independentistes, els principals sindicats de treballadors continuïn sent CCOO i UGT, sindicats d'obediència espanyola i molt poc sensibles amb la lluita de tants catalans pel dret a l'autodeterminació. En altres nacions històriques com el País Basc, Galícia o Andalusia, els principals sindicats són sobiranistes. Per què no a Catalunya? Què esperen els treballadors independentistes/sobiranistes per afiliar-se a un sindicat com l'I-CSC que els representi? Jo ja ho he fet, i confio que tots aquells que pensin que des del sindicalisme també es pot defensar el país, acabint donant el pas.

Us deixo una interessant entrevista de Vilaweb al portaveu i vicesecretari general del sindicat, Sergi Perelló, on explica el creixement constant de l'I-CSC, i alguns dels fronts de lluita oberts.